Cecili Buele i Ramis

activista social i polític mallorquí
(S'ha redirigit des de: Cil Buele)

Cecili Buele i Ramis (Palma, 4 de desembre de 1944) és un activista social, exsacerdot i expolític mallorquí.[1] Fill de pare bubi de equatoguineà i de mare arianyera,[2] estudià Humanitats (1955-1959), Filosofia (1960-1962) i Teologia (1963-1968) al Seminari Diocesà de Mallorca.[3] Fou ordenat sacerdot l'any 1968.[4]

Plantilla:Infotaula personaCecili Buele i Ramis
Imatge
(2007) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 desembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de les Illes Balears
2 agost 1999 – 31 març 2003
← Damià Pons i Pons
Circumscripció electoral: Mallorca
Regidor de l'Ajuntament de Palma
1995 – 1999
Dades personals
FormacióSeminari Diocesà de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya (2003–)
Partit Socialista de Mallorca-Entesa (1988–2003)
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (1985–1988) Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Lloc webcecili.cat Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

Llicenciat en Educació per l'Escola Normal Superior Marcelino Champagnat de Chosica (Perú), es matriculà i cursà estudis de Filologia Hispànica a la Universitat de les Illes Balears, i de Ciències Polítiques i Sociologia a la UNED.[3]

Fou consiliari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (1968-1971), i missioner a Burundi (1971-1974) i al Perú (1975-1978).[3] L'any 1979 implantà a Mallorca el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, va fer renàixer la Secció local d'Amnistia Internacional[3] i mantengué actiu el Grup cristià de Drets Humans.[3] El 1982 oficià la seva darrera missa abans de penjar els hàbits per a poder casar-se.[1]

Després d'haver militat durant tres anys en el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE), milità des de 1988 en el Partit Socialista de Mallorca (PSM)[3] fins al 2003, quan s'afilià a Esquerra Republicana de Catalunya.[5] Regidor a l'Ajuntament de Palma entre el 1995 i 1999 pel PSM-Entesa Nacionalista, fou també diputat al Parlament de les Illes Balears i conseller de Cultura i Joventut del Consell Insular de Mallorca.[3] Va ser candidat al Congrés dels Diputats en representació del PSM-Entesa Nacionalista (2000). El 2004 fou candidat al senat per la coalició Progressistes per les Illes Balears.[6] Intervengué en ocasions diverses al Congrés dels Diputats i al Parlament Europeu.

Vicepresident del Patronat de la Fundació Maria Ferret, lligada al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, inicià la seva col·laboració amb l'entitat Fòrum Musicae, impulsant la creació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i del Cor Jove dels Països Catalans.[7]

Participà activament en la preparació i realització del II i III Fòrum Social de Mallorca (FSMa) realitzats a Palma.[8]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 ««Fui el primer mulato nacido en Mallorca»» (en castellà), 01-10-2023. [Consulta: 11 març 2025].
  2. Zurimendi, Ander «Racisme a la mallorquina». Diari de Balears, 11-02-2010 [Consulta: 2 març 2013].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Cecili Buele i Ramis». MallorcaWeb. [Consulta: 2 març 2013].
  4. Ferrer, M. «Del alzacuellos a la corbata» (en castellà). Diario de Mallorca, 16-09-2007 [Consulta: 2 març 2013].
  5. «Entitats i forces polítiques de les Illes Balears han donat suport avui a les emissions de TV3 al País Valencià». Tribuna Mallorca, 15-01-2008.[Enllaç no actiu]
  6. «Senado › Por Circunscripciones › Ibiza-Formentera» (en castellà). El País [Consulta: 11 març 2011].
  7. «Reunió plenària del Patronat de la Fundació Maria Ferret». Fundació Maria Ferret, 16-12-2005. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2011. [Consulta: 20 març 2011].
  8. «Palma i Manacor debaten sobre els models socials contemporanis». Tribuna Mallorca, 29-03-2010. [Consulta: 2 març 2013].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

modifica
  • Fernández Balaguer, Jaume. Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1128-672-5. 

Enllaços externs

modifica