Obre el menú principal

El Cine Niza va ser una sala d'exhibició cinematogràfica ubicada en el núm. 12 de la plaça de la Sagrada Família de Barcelona. Fou inaugurada el divendres, 18 d'octubre de 1946 i va deixar de projectar pel·lícules l'any 1996. Actualment, l'edifici continua dempeus, tancat i absent de tota activitat.

Infotaula d'organitzacióCine Niza
Cinema Niza Barcelona 2010.JPG
El maig de 2010
Dades
Tipus sala de cinema
Organització i govern
Seu 
Modifica les dades a Wikidata

L'edifici fou projectat per Antoni Moragas i Gallissà (membre del Grup R) i arquitecte de diversos cinemes a Barcelona com el Liceu, l'Arenas, el Femina i el Dante.

HistòriaModifica

Construït per l'empresari cinematogràfic Luís Cabezas, propietari d'altres sales barcelonines com el cine Montecarlo, el cine Niça va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1946.[1] Els arquitectes José María Aixelà i Miquel Àngel Tàrrega van ser els encarregats del disseny de l'edifici, amb una façana d'estil neoclàssic. De pantalla única, en els seus inicis comptava amb capacitat per a 1.300 espectadors i era considerat una de les millors sales de projeccions de la ciutat. En els seus primers anys el cinema Niça va ser una sala de reestrena, amb programa doble, i en el seu primer programa es van exhibir les pel·lícules It Ain't Hay d'Abbott i Costello i Sang sobre el sol (Blood on the Sun). A l'octubre de 1948, en el mateix edifici del cinema, es va inaugurar una sala de ball.[2]

Al novembre de 1950 el Niça es va convertir en cine d'estrena,[3] sovint compartint programació amb el cine Montecarlo.[4] El 1967 es va reconvertir en sala de reestrena, el que va propiciar el seu progressiu declivi.[3]

Més enllà del cinema, la sala va tenir un actiu paper durant la Transició Espanyola. El 1977, any de les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la dictadura de Franco, es van celebrar al cinema Niça mítings de partits, com el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) o el Partit Socialista de Catalunya-Congrés (PSC-Congrés).[5] Al desembre de 1977, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va celebrar aquí el seu 9è congrés, on Heribert Barrera va ser elegit secretari general del partit.[6] Aquest mateix any, un altre col·lectiu repressaliat durant el franquisme, el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), va celebrar un històric i multitudinari míting contra la Llei sobre perillositat i rehabilitació social.[7]

En la dècada del 1980, l'empresari Pere Balañà es va fer amb la sala i va realitzar una important remodelació per recuperar-lo com cine d'estrena. L'interiorista Antoni Bonamusa va ser el responsable del renovat disseny de la sala, que va reduir el seu aforament a 1.255 espectadors. El cine Niça va reobrir el 24 de juliol de 1980 amb la projecció de la pel·lícula La boira.[2][8]

No obstant això, com gairebé tots els cinemes de barri barcelonins, finalment va acabar tancant les seves portes, en aquest cas a causa de la falta d'acord entre Balañà i els propietaris del local per renovar el contracte de lloguer. La seva última sessió va ser el 21 de febrer de 2005, amb la projecció de la pel·lícula Million Dollar Baby.

Fou enderrocat el 2018 per fer-hi un equipament comercial.[9]

ReferènciesModifica

  1. Article sobre la inauguració del cine Niza, al diari La Vanguardia (castellà)
  2. 2,0 2,1 Cine Niza, en Cinema Treasures (anglès)
  3. 3,0 3,1 Memorias de un cinéfilo de barrio VIII: cine Niza (castellà)
  4. Anunci de l'estrena conjunta de la pel·lícula La dinastía de los Forsyte, al diari El Mundo Deportivo (castellà)
  5. Anunci de convocatòria d'actes polítics, al diari La Vanguardia (castellà)
  6. Anunci del 20è Congrès d'Esquerra Republicana, al diari La Vanguardia (castellà)
  7. Els moviments socials a la Catalunya contemporània, d'Enric Prat (2004)
  8. Anunci de la reestrena del cinema Niza, al diari La Vanguardia (castellà)
  9. «Comença l'enderroc de l'històric cinema Niza de Barcelona» (en català). Ara.cat.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica