Cistícola xiuladora
La cistícola xiuladora [1] (Cisticola lateralis) és una espècie d'ocell de la família dels cisticòlids. Els hàbitats naturals inclouen boscos secs subtropicals o tropicals, sabana seca i sabana humida.
Cisticola lateralis | |
---|---|
Dades | |
Pes | 1,51 g (pes al naixement) |
Nombre de cries | 2,4 |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 22713283 |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Aves |
Ordre | Passeriformes |
Família | Cisticolidae |
Gènere | Cisticola |
Espècie | Cisticola lateralis Fraser, 1843 |
Hàbitat i distribució
modificaEs pot trobar a diverses regions d'Àfrica, com ara Angola, Benín, Burundi, Camerun, República Centreafricana, República del Congo, Costa d'Ivori, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Kenya, Libèria, Mali, Nigèria, Senegal, Sierra Leone, Sudan, Togo, Uganda i Zàmbia.
Taxonomia
modificaEl nom del gènere, Cisticola, va ser erigit pel naturalista alemany Johann Jakob Kaup el 1829.
Cisticola deriva del grec antic kisthos, "rossa", i del llatí colere, "habitar".[2]
Subespècies
modifica- Cisticola lateralis modestus
- Cisticola lateralis lateralis
- Cisticola lateralis antinorii
Descripció
modificaLa cistícola xiuladora és un ocell de mida mitjana que té una longitud corporal de 13-16 cm. Els mascles pesen entre 14 i 21 grams i les femelles entre 12 i 19 grams.
Els mascles reproductors tenen les galtes de color gris-marró i el pili i les parts inferiors de color marró sutge. La cua també és de color gris-marró amb el cos principal majoritàriament marró fosc, amb tocs de marró vermellós. A més, la majoria dels mascles tenen la gola de color blanc, el bec negre i les potes de color rosa apagat. Quan els mascles no estan en època de reproducció, adquireixen un color més marró vermellós, el color de la panxa és més pujat i el pit més grisós.
Les femelles de cistícola solen tenir plomes més pàl·lides, un bec més marró i una forma corporal més esvelta que els mascles. Els joves són més prims que els adults i el ventre és d'un color groc apagat. El bec és marró amb trossos de groc i alguns tenen les parts inferiors de color vermell brillant.
La subespècie antinorii és d'un marró més pàl·lid amb una complexió més esponjosa i sense canvis de plomatge estacionals. La modestus és de mida més petita i tot el plomatge és més vermellós, juntament amb el pili gris-marró.
Distribució i rang
modificaAquesta espècie és molt diversa i la tendència poblacional sembla estable, per tant, no s'acosta als llindars de vulnerabilitat sota el criteri de mida de l'abast o tendència de la població. La subespècie antinorii es pot trobar des de la República Centreafricana fins a l'oest de Kenya, el lateralis des de Senegambia fins a Nigèria i Camerun i el modestus des de Gabon fins al nord d'Angola i el sud de la República Democràtica del Congo.[3]
Ecologia
modificaDieta i comportament de caça
modificaLa dieta de les cistícoles xiuladores consisteix principalment en insectes i vertebrats. Aquests inclouen tèrmits (Isoptera), escarabats (Coleoptera), llagostes (Orthoptera), insectes (Hemiptera) i aranyes (Araneae). Acostumen a caçar i buscar farratge en famílies i grups, rarament sols. Aquests grups extreuen nutrients de diverses vegetacions del sòl o prop del seu entorn.[4]
Reproducció
modificaLes cistícoles mascles són polígams, però tenen períodes de reproducció solitaris i territorials. Cantaran des de les capçades dels arbres, a la vista de les femelles i ocasionalment faran vols d'exhibició.
Les femelles construeixen nius discrets sovint amb forma ovular amb entrades laterals. Estan fets d'herba seca i fulles verdes que s'uneixen amb teranyines i fulles addicionals a la part superior per crear camuflatge. Un niu comú pot arribar a sobresortir entre 0,2 i 0,6 metres del terra. La posta mitjana és d'uns 2-3 ous i els pollets són alimentats tant pel mascle com per la femella.
Referències
modifica- ↑ «Cistícola xiuladora». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 05/11/2022(català)
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ «Cisticola lateralis (Whistling Cisticola) - Avibase». avibase.bsc-eoc.org. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Ryan, Peter (en anglès) Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.whicis1.01.