Obre el menú principal

Clélie Lamberty (Chênée, 6 de juny de 1930-Waremme, 8 de juliol de 2013) fou una pintora i artista plàstica belga.[1]

Infotaula de personaClélie Lamberty
Clelie Lamberty 2008.jpg
Biografia
Naixement 6 juny 1930
Lieja
Mort 8 juliol 2013 (83 anys)
Activitat
Ocupació Pintora
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

 
Clélie Lamberty pintada per Robert Liard al 1977 durant un viatge a l'Índia

Des de l'edat de deu anys, Clélie Lamberty va sentir la vocació de pintora. La natura i els animals van ser la seva primera font d'inspiració, que continuarà pintant durant una època llarga de la seva carrera. De jove tocava el piano i va dubtar entre la professió de pianista i la de pintora. Un dia el seu pare, dentista però mal gestor dels seus negocis, per manca de diners va vendre el piano sense consultar-ho a sa filla. Disgustada i decebuda, des d'aleshores mai no va voler tocar un instrument.

Amb divuit anys, en oposar-se als seus pares que li planificaven una carrera de dentista, va inscriure's en l'Acadèmia de Belles arts de Lieja. Era més que una rebel·lió, era la seva convicció que l'empenyia a seguir la seva vocació. Aleshores va començar un període interessant però dur. Son pare va emancipar-la i així havia de pagar-se els estudis. Quan la ciutat de Lieja va atorgar-li el Premi dels Necessitats, organitzat per ajudar artistes joves sense diners, va ser una victòria personal que el seu pare no va apreciar. Va fer moltes petites feines per sobreviure, com pintar vitrines amb temes estacionals: Nadal, Sinterklaas,[2] carnaval… Durant els estudis va conèixer el pintor Robert Liard, professor de la mateixa acadèmia que va esdevenir el seu company de vida i millor amic fins a la seva mort, el 1988.

La seva primera exposició d'olis va tenir lloc el 1952 a Lieja. Era la primera d'una llarga sèrie. Un problema de salut, una hipersensibilitat als dissolvents i hidrocarburs va constrènyer-la a abandonar l'oli, perquè no tenia cap taller propi. Si volia pintar, l'aquarel·la hi era l'única alternativa perquè, en aquesta època, encara no hi havia les pintures acríliques a base d'aigua. Aquest canvi per necessitat aviat va esdevenir una passió a la qual va dedicar-se durant tota sa vida i hi descobrí el seu jo profund.

Va viatjar arreu del món cercant idees, colors i llums noves. A Escandinàvia va descobrir la llum límpida, a l'Índia el gust per a l'arquitectura i les espècies picants, a Grècia el sentit de les proporcions balancejades; els països àrabs li van inspirar el moviment i la imaginació.

Va obtenir molts premis i medalles. Va ser administradora del cercle artístic Le Cercle des Beaux-Arts a Lieja i presidenta del CNAP, el consell nacional belga d'arts plàstiques, afiliat a la UNESCO.

PremisModifica

  • Prix Watteau (1952), Bèlgica
  • Prix des nécessiteux (1953), Bèlgica
  • Primer premi de l'Acadèmia de Lieja, amb gran distinció (1952)
  • Premier prix d'aquarelle, Ligny (Bèlgica), Medalla d'or
  • Medalla dels artistes professionals del «Festival des Arts Plàstiques de Maharès» (Tunísia)

ExposicionsModifica

Aquesta llista no és pas exhaustiva:

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clélie Lamberty  
  1. Fran Dumont, «Lamberty, Clélie», Dictionnaire des Peintres belges, Brussel·les, Belgian Art Links and Tools, 1999-2011
  2. L'equivalent dels Reis al nord de França, a Bèlgica i als Països Baixos