Cléo de Mérode

ballarina

Cléopâtre-Diane de Mérode (París, 27 de setembre de 1875 - 17 d'octubre de 1966). Fou una ballarina francesa coneguda com a Cléo de Mérode.

Infotaula de personaCléo de Mérode
Cléo de Mérode, ca 1903.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Cléopâtre-Diane de Merode Modifica el valor a Wikidata
27 setembre 1875 Modifica el valor a Wikidata
5è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1966 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Demència Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 90 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBallet i arts escèniques Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióballarina de ballet, model d'art, muse (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1886 Modifica el valor a Wikidata –
Família
PareKarl von Mérode Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Cléo de Mérode Signature.png Modifica el valor a Wikidata

Allocine: 37751
Find a Grave: 7433246 Modifica el valor a Wikidata

Formada a l'escola de ball de l'Òpera de París, aquesta jove noble emprèn una carrera independent internacional a partir de 1898 i balla fins a la Primera Guerra Mundial. Destacà a l'exposition universelle de París en 1900 en els «balls cambodjans» i continuarà en escena fins a 1934.

La seva bellesa delicada, fora dels canons del «1900», va ser llegendària, així com els homenatges que va rebre d'alguns cèlebres pretendents, particularment el rei Leopold II de Bèlgica, aventures que relatà a les seves memòries, El Ballet de la meva vida.

Va posar per a l'escultor Alexandre Falguière, per als pintors Degas, Boldini i Henri de Toulouse-Lautrec. El pintor valencià Manuel Benedito li va fer el 1910 un retrat magnífic a París (Madrid, Colección Grupo Santander)[1] i n'hauria estat amant ocasional. La seva imatge captada pels fotògrafs Paul Nadar, fill i successor de Félix Nadar, i Léopold Reutlinger, va estar difosa a escala mundial.

Morta a París, al seu domicili del carrer de Tehéran, va ser inhumada al cementiri del Père-Lachaise.

ReferènciesModifica

  1. Preckler, Ana María. Historia del arte universal de los siglos XIX y XX (en castellà). Editorial Complutense, 2003, p. 456–. ISBN 9788474917079 [Consulta: 10 març 2011]. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cléo de Mérode

BibliografiaModifica

  • Cléo de Mérode, Le Ballet de ma vie, Paris, Pierre Horay, 1955, 277 p., ill. (francès)
  • Christian Corvisier, Cléo de Mérode et la photographie, la première icône moderne, Paris, éditions du Patrimoine, 2007, 127 p., 150 ill. (francès)