Cladòcers

Els cladòcers (Cladocera) són un subordre de crustacis branquiòpodes de l'ordre Diplostraca. Són, de molt, el més nombrós dels subgrups dels branquiòpodes. Són de mida petita i viuen fonamentalment en aigües dolces exceptuant alguns gèneres marins. El cladòcer més conegut és el gènere Daphnia, i els seus individus se'ls anomena popularment puces d'aigua ja que es mouen a l'aigua donants salts. També es fan servir en investigació, com per exemple, per a provar la toxicitat de determinats productes químics o per a conèixer el grau de contaminació de les aigües on viuen.

Cladòcers

Cladocera
Daphnia pulex
Enregistrament
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Subfílum	Crustacea
Classe	Branchiopoda
Subclasse	Phyllopoda
Ordre	Diplostraca
Subordre	Cladocera Latreille, 1829
Famílies
Subordre Anomopoda Daphniidae Moinidae Bosminidae Macrothricidae Chydoridae Subordre Ctenopoda Sididae Holopedidae Subordre Onychopoda Polyphemidae Cercopagidae Podonidae Subordre Haplopoda Leptodoridae

Morfologia i anatomia

Són pràcticament transparents. Són de mida petita, entre 0,2 i 4 mm, si exceptuem el gènere Leptodora que pot arribar als 18 mm. Estan protegits per una closca bivalva similar al dels concostracis, que s'obre per permetre mobilitat a l'animal. La closca cobreix la major part del cos exceptuant els apèndixs. En algunes famílies, la closca només cobreix l'efipi o bossa on queda protegida la posta d'ous.

La major part de les espècies també tenen una cua, o projecció espinosa de la closca. Només uns quants grups tenen "cues veritables" que se segmenten i són una projecció del cos.

El cap està separat típicament del cos per una osca profunda, però en alguns casos pot no estar separat. Gairebé totes les espècies tenen un gran ull compost que és el resultat de la fusió dos ulls i un ocel·le. Les mandíbules són fortes i, en canvi, les maxil·les i les maxíl·lules són molt petites.

Tenen dos parells d'antenes: les antènules, més petites, que contenen òrgans sensorials olfactoris, i les segones, les antenes més grans, que s'utilitzen per a menjar i per a la natació.

Tenen un sol ull que correspon a dos ulls fusionats. Tenen dues antenes formades per dues branques, cada una amb abundants pèls plomosos que són usats per l'animal per desplaçar-se. A diferència dels altres branquiòpodes, els cladòcers tenen un reduït nombre de potes que en molts casos no supera els quatre parells i en els que més, arriba a sis apèndixs.

Ecologia

És fàcil trobar-les en basses, estanys i llacs i moltes vegades s'aclimaten al mar. Són animals increïblement prolífics, i gràcies a la partenogènesi, és possible que la progènie d'una sola femella pugui arribar a la respectable xifra de 10.000 milions de cries en un període de 60 dies, si les condicions són favorables. Així mateix són aliment per a multitud de predadors com peixos i altres animals aquàtics. Com tots els altres grups de branquiòpodes els ous, en períodes de sequera o temperatures molt fredes, poden sobreviure bastant temps en estat latent.

Algunes de les espècies de cladòcers són les que formen el plàncton dels llacs, i tenen adaptacions que els permeten flotar fàcilment. Milions d'exemplars formen el que es coneix com a mantells lacustres de plàncton. Aquests individus tenen closques molt reduïdes i apèndixs llargs per augmentar l'àrea de sustentació.

Sistemàtica

L'ordre Cladocera (Latreille, 1829) és un grup monofilètic i es divideix actualment en 4 subordres, 11 famílies, 80 gèneres, i unes 400 espècies.

Subordre Anomopoda

Família Daphniidae Straus, 1820 Ceriodaphnia Dana, 1853 Daphnia Müller 1785 Daphniopsis Sars, 1903 Megafenestra Dumont & Pensaert, 1983 Simocephalus Schödler, 1858 Scapholeberis Schödler, 1858 Família Moinidae Goulden, 1968 Moina Baird, 1850 Moinodaphnia Herrick, 1887 Família Bosminidae Baird, 1846 Bosmina Baird, 1846 Bosminopsis Richard, 1895 Família Macrothricidae Norman & Brady, 1867 Acantholeberis Lilljeborg, 1846 Bunops Birge, 1893 Drepanothrix Sars, 1862 Grimaldina Richard, 1892 Guernella Richard, 1892 Iheringula Sars, 1900 Ilyocryptus Sars, 1862 Lathonura Lilljeborg, 1853 Macrothrix Baird, 1843 Ophryoxus Sars, 1862 Parophryoxus Doolittle, 1909 Pseudomoina Sars, 1912 Streblocerus Sars, 1862 Wlassicsia Daday, 1904

Família Neothricidae Dumont & Silva-Briano, 1998 Neothrix Gurney, 1927 Família Chydoridae Stebbing, 1902 Acroperus Baird, 1843 Alona Baird, 1843 Alonella Sars, 1862 Alonopsis Sars, 1862 Anchistropus Sars, 1862 Archepleuroxus Smirnov & Timms, 1983 Armatalona Sinev, 2004 Australochydorus Smirnov & Timms, 1983 Australospilus Smirnov, 2001 Bryospilus Camptocercus Baird, 1843 Celsinotum Frey, 1991 Chydorus Leach, 1816 Dadaya Sars, 1901 Disparalona Sars, 1862 Dunhevedia King, 1853 Ephemeroporus Frey, 1982 Euryalona Sars, 1901 Eurycercus Baird, 1843 Graptolebris Sars, 1862 Karualona Dumont & Silva-Briano, 2000 Kurzia Dybowski & Grochowski, 1894 Leberis Smirnov, 1989 Leydigia Kurz, 187 Miralona Sinev, 2004

Monope Smirnov & Timms, 1983 Monospilus Sars, 1862 Notoalona Rajapaksa & Fernando, 1987 Oxyurella Dybowski & Grochowski, 1894 Paralona Šráhek-Hušek, 1962 Picripleurocus Frey, 1993 Phrixura P. E. Müller, 1867 Planicirclus Frey, 1991 Pleuroxus Baird, 1843 Plurispina Frey, 1991 Pseudochydorus Fryer, 1968 Pseudomonospilus Smirnov, 2001 Rak Smirnov & Timms, 1983 Rhynchotalona Norman, 1903 Spinalona Ciros-Perez & Elias-Gutierrez, 1997 Tretocephala Frey, 1965 Família Sayciidae Frey, 1967 Saycia Sars, 1904

Subordre Ctenopoda

• Família Sididae Baird, 1850
  • Diaphanosoma Fischer, 1850
  • Latona Straus, 1820
  • Latonopsis Sars, 1888
  • Penilia Dana, 1849
  • Pseudosida Herrick, 1884
  • Sarsilatona Korovchinsky, 1985
  • Sida Straus, 1820
• Família Holopedidae Sars, 1865
  • Holopedium Zaddach, 1855

Subordre Onychopoda

• Família Polyphemidae Baird, 1845
  • Polyphemus Linnaeus, 1758

• Família Cercopagidae Mordukhai-Boltovskoi, 1966
  • Bythotrephes Leydig, 1860
  • Cercopagis Sars, 1897
• Família Podonidae Mordukhai-Boltovskoi, 1968
  • Caspievadne Behning, 1941
  • Cornigerius Mordukhai-Boltovskoi, 1967
  • Evadne Lovén, 1836
  • Pleopsis Dana, 1852
  • Podon Lilljeborg, 1853
  • Podonevadne Gibitz, 1922

Subordre Haplopoda

• Família Leptodoridae Lilljeborg, 1861
  • Leptodora Lilljeborg, 1861

Bibliografia

Joan Armengol i cols.: Història Natural dels Països catalans. Vol. 9 "Artròpodes (I)". Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona 1996.