Obre el menú principal

Clara Peya Rigolfas

pianista i compositora catalana
(S'ha redirigit des de: Clara Peya)

Clara Peya Rigolfas (Palafrugell, 6 d'abril de 1986)[1] és una pianista, compositora i intèrpret catalana que va rebre el Premi Nacional de Cultura 2019.

Infotaula de personaClara Peya Rigolfas
Clara Peya (vídeo "Limbo", 1min 21s).png
Clara Peya entrevistada el 2015.
Biografia
Naixement 6 abril 1986 (33 anys)
Palafrugell
Activitat
Ocupació Compositora i pianista
Gènere artístic Jazz, folk i electrònica
Instrument Piano

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: ClaraPeya Twitter: clara_peya Instagram: clarapeya Souncloud: clara-peya Bandcamp: clarapeya Musicbrainz: b8748404-4621-48bd-83a8-4bde9c5a34c4
Modifica les dades a Wikidata

Amb la coreògrafa Ariadna Peya, conformen la companyia Les Impuxibles”, germanes, creadores i intèrprets, sóm la fusió artística d’una pianista i una ballarina. Va pertànyer al grup de pop-folk Xazzar i va impulsar bandes com Proyecto Cumaco.[2]

Des de 2009 ha produït vuit àlbums. Va dedicar el seu disc Espiral (2014) a la seva tieta Josefina Rigolfas (mort el 2014), que també era pianista.[3] L'àlbum Mímulus (2015) va incloure contribucions vocals de Ferran Savall i Judit Neddermann.[4] El 2018 va llançar Estómac, que combina jazz, rap, pop i electrònica. L'àlbum també fa part del seu manifest feminista, amb desconstruccions de la idea de l'amor romàntic.[5] També ha compost música per a musicals com Mares i filles i Homes foscos.[4]

Altres produccions musicals per a l'escena són: 4Carmen (òpera col·lectiva, 2015), Renard, o el llibre de les bèsties (Teatre Lliure, 2016) i Jane Eyre (Teatre Lliure, 2017).[6]

« Les dones d’entranya, de pell dura i esperit transparent, on vull emmirallar-me. Mirades que es mullen quan segueixen camins començats per germanes i bruixes i trenquen esquemes. Són llavors que germinen amb força i neden com feres ~·~ OCEANES ~·~ »
— Clara Peya, 2017

Contingut

DiscografiaModifica

  • Declaracions (2009, Discmedi)
  • +Declaracions (2011)
  • Tot aquest silenci (2012)
  • Tot aquest soroll (2013)
  • Espiral (2014)
  • Mímulus (2015)
  • Oceanes (2017), un homenatge a les dones importants que han passat per la seva vida a través de l'aigua [en xarxa a Viasona]
  • Estómac (2018, Satélite K)[7]

GuardonsModifica

« Per innovar la composició i la interpretació musicals transitant entre la música, el teatre i l’activisme sense abandonar el piano, instrument que l’acompanya en les seves performances. Formada a Catalunya i en diversos països del món, hibrida la música de cambra, el jazz, el pop i l’electrònica, i manté alt el compromís creatiu amb la llibertat d’expressió en escena, que omple d’energia transgressora des d’una perspectiva de gènere. Ha compost diverses músiques per a teatre i dansa per a la companyia "Les Impuxibles", de la qual és fundadora. »
«Premi Nacional per al Museu de Lleida després de l’“agressió”» (en ca-es), 20-03-2019. [Consulta: 7 juny 2019].

ReferènciesModifica

  1. «Clara Peya, música enlluernadorament bona». Vilaweb. [Consulta: 29 setembre 2018].
  2. «La veu i la paraula segons Clara Peya». Enderrock.cat.
  3. Còdol Montagut, Jordi. «Clara Peya: "La Josefina tenia una relació d'amor - odi amb el piano, com en les grans passions de la vida"». anoiadiari.cat, 28-01-2015. [Consulta: 7 juny 2019].
  4. 4,0 4,1 Cervera, Marta «Clara Peya, creadora total» (en castellà). elperiodico, 28-04-2016 [Consulta: 25 novembre 2018].
  5. Enderrock.cat. «Clara Peya - Estómac». [Consulta: 25 novembre 2018].
  6. Fanlo, isaias «Clara Peya: “El teatre català està fet per i per a homes blancs”». Núvol, 27-04-2018 [Consulta: 25 novembre 2018].
  7. «Clara Peya». viasona.cat. [Consulta: 29 setembre 2018].
  8. «Clara Peya, guardonada pels Premis Nacionals de Cultura 2019». Enderrock, 20-03-2019 [Consulta: 5 juliol 2019].

Enllaços externsModifica