Clara Sanabras

compositora espanyola

Clara Sanabras (Rouen) és una música catalana que canta principalment en anglès i català. També és compositora i toca diferents instruments.[1] Barcelonesa establerta a Londres, Clara Sanabras és una artista versàtil i polifacètica. Com a cantant i multiinstrumentista, col·labora en bandes sonores de Hollywood com El Hobbit o Els Jocs de la Fam i ha cantat per a James Horner (Titanic), Howard Shore (El Senyor dels Anells), Nigel Kennedy o Jarvis Cocker. Sanabras ha actuat per tot el món, des de Glastonbury a Sydney Opera House. Com a cantautora i compositora, ha gravat quatre discos propis. Amb el seu últim treball El vol dispers - Songs of Spanish Exile, torna a les arrels i col·labora amb Eliseo Parra i la Cobla Sant Jordi.[2] Toca, entre altres instruments, l'harmonium indi, la guitarra barroca, la mandolina, el llaüt, i ha experimentat amb les polifonies medievals.[3]

Infotaula de personaClara Sanabras
Biografia
NaixementRouen Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositora, música Modifica el valor a Wikidata

Twitter (X): clarasanabras Musicbrainz: c8132f7d-2db8-49ef-af50-e18298c04b4c Songkick: 287651 Discogs: 1482345 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer a la ciutat normanda de Rouen, però de ben petita es traslladà a Barcelona. Als 18 anys va anar a estudiar a la Guildhall School of Music and Drama de Londres. A la capital britànica –on viu–, ha estudiat llaüt, música clàssica i antiga, i ha treballat en diferents projectes musicals. Ha fet les versions escèniques de Gladiator o El senyor dels anells, com també produccions de Hollywood com The Hunter Games. Ha treballat amb compositors com James Newton-Howard o James Horner.[4] Com a solista, ha fet concerts arreu del món i enregistrat amb agrupacions i orquestres internacionals com ara The Royal Philharmonic Orchestra, The Harp Consort, Theatre of Voices, London Voices, Charivari Agréable, Israel Camerata, Dufay Collective, entre altres.[5] A Catalunya ha treballat, entre altres, amb Eliseo Parra i amb la Cobla Sant Jordi.[6]

Discografia modifica

  • Nada igual, senzill (EmuBands, 2006)
  • Clara & The Real Lowdown (Smudged Discs, 2008)
  • Hopetown House (Smudged Discs, 2009)
  • The Emblem (Smudged Discs, 2011)
  • El vol dispers. Songs of Spanish Exile (Smudged Discs, 2014)
  • A Hum about Mine Ears (Smudged Discs, 2015)[7]

Referències modifica

  1. Bianciotto, Jordi. «Clara Sanabras, l'enigma». El Periódico. [Consulta: 18 agost 2015].
  2. «Clara Sanabras». Catalan Sounds. (Institut Ramon Llull). Arxivat de l'original el 2015-11-21. [Consulta: 20 novembre 2015].
  3. «L'èxit britànic de Clara Sanabras». Escenaris, 27-02-2016, pàg. 22.
  4. «Exilis d'anada i tornada». Enderrock. [Consulta: 18 agost 2015].
  5. Puigtobella, Bernat. «Clara Sanabras. Lo viatge del retrobament». Núvol. [Consulta: 18 agost 2015].
  6. «Clara Sanabras al Monestir de Pedralbes (II)». Enderrock. [Consulta: 18 agost 2015].
  7. «L'èxit britànic de Clara Sanabras». Escenaris, 27-02-2016, pàg. 22.

Enllaços externs modifica