Classificació dels virus

La classificació dels virus consisteix a situar i ordenar taxonòmicament els virus. Com ja succeeix en els organismes més petits la classificació no és gens fàcil. En el cas dels virus la classificació encara és més costosa, ja que els virus, estrictament, no se'ls pot considerar éssers vius, ni tampoc absolutament éssers inerts. A més a més, la seva possible classificació és impossible de compatibilitzar amb la classificació tradicional dels organismes cel·lulars. Per aquestes raons, la classificació vírica és avui dia tema de debat i discussió entre diferents idees i propostes, que tenen en compte uns o altres criteris. Els criteris més importants a l'hora de classificar són caràcters fenotípics, però no exclusivament. Els principals són els següents: morfologia, tipus d'àcid nucleic emprat per a guardar la informació genètica, mode de replicació, tipus d'hoste i alteracions que provoquen en aquest. Els criteris reals utilitzats varien segons el tàxon i poden ser incoherents (llindars de semblança arbitraris) o, de vegades, aliens a la línia (geografia).[1] La qüestió, per a molts, encara no està resolta.[2]

Esquema de la classificació de Baltimore amb les "vies" que utilitza cada grup de virus per a sintetitzar l’ARNm.

El 1982, l'ICTV (Comitè Internacional de Taxonomia de Virus) va començar a definir una espècie com "un cúmul de soques" amb qualitats identificatives úniques. El 1991, es va adoptar el principi més específic que consisteix en que una espècie de virus és una classe de virus que comparteixen un gran nombre de característiques, que constitueix un llinatge replicant i que ocupa un nínxol ecològic particular.[2] Al juliol de 2013, la definició de l'ICTV d’espècies va canviar més per un tipus d'estat: "Una espècie és un grup monofilètic de virus les propietats de les quals es poden distingir de les d’altres espècies per múltiples criteris."[3] Els virus són entitats físiques reals produïdes per l’evolució biològica i la genètica, mentre que les espècies de virus i els tàxons superiors són conceptes abstractes produïts pel pensament racional i la lògica. La relació virus-espècie representa, per tant, la primera línia de la interfície entre la biologia i la lògica.[4]

Les dues classificacions més acceptades són la classificació de Baltimore i la classificació de l'ICTV.

Classificació de BaltimoreModifica

Article principal: Classificació de Baltimore
 
Classificació de Baltimore dels virus, basada en l'obtenció de l'ARNm a partir del genoma del virus. Les classes III-VII són virus d'ARN.

Aquest sistema va ser ideat pel biòleg David Baltimore, guanyador del Premi Nobel De Medicina de 1975. El sistema es basa en la manera en què els virus tenen la informació genètica, i els divideix en els set grups següents, que s'anomenen amb nombres romans.[5][6]

 
Visualització dels set grups de virus d'acord amb la classificació de Baltimore

Classificació de l'ICTVModifica

L'ICTV és el Comitè Internacional de Taxonomia de Virus. Va ser ideat per implementar una normativa que classifiqués virus als principis dels anys noranta. Segons l'ICTV els virus es classifiquen de la manera següent:[7]

Ordre (-virales)
Família (-viridae)
Subfamília (-virinae)
Gènere (-virus)
Espècie (-virus)

Com s'aprecia, aquest model segueix l'estructura de l'esquema de tàxon. El tàxon d'ordre és molt nou i encara no s'ha definit amb prou claredat, i per això fins al moment només se n'han definit tres. El tàxon família està format per 80 famílies que encara no estan del tot ben classificades. El total d'espècies de virus conegudes és aproximadament 4.000.

Classificació víricaModifica

Virus d'ADNModifica

Família Gènere Presència de càpsida (Sí/No) Tipus de càpsida Tipus de material genètic
1.Adenoviridae Adenovirus No Icosaèdrica Doble cadena
2.Papovaviridae Papillomavirus No Icosaèdrica Doble cadena circular
3.Parvoviridae B19 virus No Icosaèdrica Cadena simple
4.Herpesviridae Virus de l'herpes simplex, virus de la varicel·la zòster, Cytomegalovirus, virus d'Epstein-Barr Icosaèdrica Doble cadena
5.Poxviridae Virus de la verola, Vaccinia virus Complexa Doble cadena
6.Hepadnaviridae Virus de l'hepatitis B Icosaèdrica Doble cadena circular
7.Circoviridae Circovirus, Gyrovirus No Icosaèdrica Cadena simple circular


Virus d'ARNModifica

Família Gènere Presència de càpsida (Sí/No) Tipus de càpsida Tipus de material genètic
1.Reoviridae Reovirus, Rotavirus No Icosaèdrica Doble cadena
2.Picornaviridae Virus de la pòlio, Rhinovirus, virus de l'hepatitis A No Icosaèdrica Cadena simple
3.Caliciviridae Norovirus, virus de l'hepatitis E No Icosaèdrica Cadena simple
4.Togaviridae Virus de la rubèola Icosaèdrica Cadena simple
5.Arenaviridae Virus de la coriomeningitis limfocítica Complexa Cadena simple
6.Retroviridae VIH Complexa Cadena simple
7.Flaviviridae virus del dengue, virus de l'hepatitis C, virus de la febre groga Complexa Cadena simple
8.Ortomixoviridae Virus de la grip Helicoide Cadena simple
9.Paramixoviridae Virus del xarampió, virus de la parotiditis, virus sincitial respiratori Helicoide Cadena simple
10.Buniaviridae Virus de l'encefalitis de Califòrnia, Hantavirus Helicoide Cadena simple
11.Rabdoviridae Virus de la ràbia Helicoide Cadena simple
12.Filoviridae Virus d'Ebola, Marburgvirus Helicoide Cadena simple
13.Coronaviridae Coronavirus Complexa Cadena simple
14.Astroviridae Astrovirus No Icosaèdrica Cadena simple
15.Bornaviridae Bornavirus Helicoide Cadena simple

ReferènciesModifica

  1. Peterson, A Townsend «Defining viral species: making taxonomy useful». Virology Journal, vol. 11, 1, 23-07-2014. DOI: 10.1186/1743-422X-11-131. PMC: 4222810. PMID: 25055940.
  2. 2,0 2,1 Alimpiev, Egor. Rethinking the Virus Species Concept, March 15, 2019. 
  3. «Recently agreed changes to the International Code of Virus Classification and Nomenclature». Archives of Virology, vol. 158, 12, December 2013, pàg. 2633–9. DOI: 10.1007/s00705-013-1749-9. PMID: 23836393.
  4. «International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV)» (en anglès). International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV). [Consulta: 25 març 2020].
  5. Baltimore D «Expression of animal virus genomes». Bacteriol Rev, 35, 3, 1971, pàg. 235–41. PMC: 378387. PMID: 4329869.
  6. Mahmoudabadi, Gita, and Rob Phillips. A comprehensive and quantitative exploration of thousands of viral genomes. eLife 7 (2018): e31955.
  7. «ICTV Code». talk.ictvonline.org. International Committee on Taxonomy of Viruses. [Consulta: 26 abril 2020].

Enllaços externsModifica