Els Herpesviridae o Virus de l'herpes o herpesvirus són una gran família de virus d'ADN que causen malalties en els animals incloent-hi els humans[1][2][3] Els membres d'aquesta família es coneixen també com virus de l'herpes. El nom d'aquesta família deriva del grec herpein ("arrossegar"), per tractar-se d'una infecció latent i recurrent.

Infotaula d'ésser viuHerpesviridae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup I (dsDNA)
Taxonomia
RegneHeunggongvirae
FílumPeploviricota
ClasseHerviviricetes
OrdreHerpesvirales
FamíliaHerpesviridae Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Estructura viral

modifica

Els virus de l'herpes tenen tots ells una estructura comuna; tots ells estan compostos d'una doble cadena d'ADN relativament llarga que codifica uns 100-200 gens en una càpsida icosaèdrica envoltada per una capa de proteïna anomenada tegument que conté tant proteïnes virals com ARNm viral i una membrana lipídica. La partícula completa s'anomena virió.

Cicle del virus de l'herpes

modifica

Tots els Herpesviridae són replicadors nuclears; l'ADN viral és transcrit genèticament a ARN que infecten els nuclis de les cèl·lules.

La infecció comença quan una partícula de virus contacta amb una cèl·lula que disposa d'una proteïna específica transmembrana receptora de molècules en la superfície cel·lular. A continuació entra el virió a dins la cèl·lula cosa que permet que el seu ADN migri al nucli de la cèl·lula hoste. Dins del nucli es repliquen els ADN virals i hi ha la transcripció dels gens del virus.

Durant la infecció es transcriuen els gens virals (amb el cicle lític) i en algunes cèl·lules infectades els gens anomenats Human Herpes Virus Latency Associated Transcript (HHV-LAT) s'acumulen i així el virus pot persistir a la cèl·lula indefinidament.

Aquests tipus de virus compten amb nombrosos sistemes per evitar el sistema immunològic, un d'ells s'anomena evasió immunitària, amb la qual cosa poden imitar una proteïna humana.

Infeccions a humans

modifica

Hi ha 8 diferents virus coneguts que se sap que poden causar malalties en els humans.[4][5]

Classificació dels Herpesvirus Humans (HHV)[1][4]
Tipus Sinònim Subfamília Cèl·lula objectiu principal Patofisiologia Lloc de latència Mitjans d'estensió
HHV-1 Herpes simplex-1 (HSV-1) α (Alfa) Mucoepitelial Oral i/o genital (predominantment orofacial), com altres infeccions d'herpes simplex Neurona Contacte íntim
HHV-2 Herpes simplex-2 (HSV-2) α Mucoepitelial Oral i/ genital (predominantment genital), com altres infeccions d'herpes simplex Neurona Contacte íntim (malaltia de transmissió sexual)
HHV-3 Virus zoster varicel·la (VZV) α Mucoepitelial Grip del pollastre i Herpes zòster Neurona Respiratori i contacte íntim
HHV-4 Virus d'Epstein-Barr (EBV), limfocriptovirus γ (Gamma) Cèl·lules B l i cèl·lules epitelials Mononucleosi infecciosa, Limfoma de Burkitt, Limfoma SNC i pacients amb Sida,
Sindrome del desordre postransplantament (Post-transplant lymphoproliferative disorder o PTLD), Carcinoma nasofaringi, Leucoplàquia pilosa no associada a VIH (Non-HIV-associated hairy leukoplakia)[6]
Cèl·lula B Contacte íntim, transfusions, teixits de transplant, i congènit
HHV-5 Citomegalovirus (CMV) β (Beta) Monòcit, limfòcit, i cèl·lules epitelials Síndrome com si fos mononucleosi infecciosa,[7] retinitis, etc. Monocit, limfocit, i ? Saliva
HHV-6 Roseolovirus, Herpes lymphotropic virus β limfòcits T i ? Roseola infantum o exanthema subitum limfòcits T i ? Respiratori i contacte íntim
HHV-7 Roseolovirus β Cèl·lules T i ? Roseola infantum o exanthema subitum Cèl·lules T i ? ?
HHV-8 Herpesvirus associat al sarcoma de Kaposi (Kaposi's sarcoma-associated herpesvirus
o KSHV), un tipus de radinovirus[8]
γ Limfòcit i altres cèl·lules Sarcoma de Kaposi, limfoma d'efusió primària, alguns tipus de malaltia de Castleman[9] Cèl·lules B Contacte íntim sexual, saliva?

Virus de l'herpes provinents d'altres animals

modifica
Herpesvirus zoonòtics
Espècie Tipus Sinònim Subfamília Patofisiologia humana
Macaco CeHV-1 Cercopithecine herpesvirus-1, (Monkey B virus) α Molt poc corrent, amb només 25 casos registrats en humans.[10] Sense tractament, la infecció és sovint mortal; 16 dels 25 casos desenvoluparen una encefalomielitis fatal. Com a mínim, 4 casos sobrevisqueren amb greus danys neurològics.[10][11] Adonar-se dels primers símptomes i un tractament precoç són mesures importants a tenir en compte pel personal de laboratori exposat al virus.[12]
Ratolí MuHV-4 Murine gammaherpesvirus-68 (MHV-68) γ Infecció en un 4,5% de la població general, però és més freqüent en personal de laboratori en contacte amb ratolins d'experimentació.[13] El test ELISA (Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay) tendeix a donar falsos positius.[13]

Herpesviridae en animals

modifica

En viriologia animal els herpesvirus més importants pertanyen als Alphaherpesvirinae. La recerca en el virus de la pseudoràbia (Suid herpesvirus 1 o SuHV1, també conegut com a Pseudorabies virus o PRV),[14] agent causant de la malaltia d'Aujeszky en els porcs ha fet utilitzar vacunes amb el virus PRV genèticament modificat, també experimentades en altres malalties causades per virus en bovins.[2][3][15]

Taxonomia

modifica

La família Herpesviridae ha estat elevada a l'ordre Herpesvirales. Aquest ordre té 3 famílies, 3 subfamílies, 17 gèneres i 90 espècies.[17]

Els següents gèneres s'inclouen a la família Herpesviridae:

Recerca

modifica
 
Cèl·lules multinucleades amb cossos d'inclusió viral intranuclears tipus Cowdry A, en una esofagitis herpètica (HSV).[18] Microscopi òptic. 350X. Tinció d'HE.

La recerca científica actualment treballa en una varietat d'efectes secundaris o cocondicions relacionades amb els virus de l'herpes. Això inclou:

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Ryan KJ; Ray CG (editors). Sherris Medical Microbiology. 4th. McGraw Hill, 2004. ISBN 0838585299. 
  2. 2,0 2,1 Mettenleiter et al.. «Molecular Biology of Animal Herpesviruses». A: Animal Viruses: Molecular Biology. Caister Academic Press, 2008. [1] ISBN 978-1-904455-22-6. 
  3. 3,0 3,1 Sandri-Goldin RM (editor).. Alpha Herpesviruses: Molecular and Cellular Biology. Caister Academic Press, 2006. [2] ISBN 978-1-904455-09-7. 
  4. 4,0 4,1 Whitley RJ. Herpesviruses. a: Baron's Medical Microbiology (Baron S et al., eds.). 4th. Univ of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 0-9631172-1-1. 
  5. Murray PR; Rosenthal KS; Pfaller MA. Medical Microbiology. 5th. Elsevier Mosby, 2005. ISBN 978-0-323-03303-9; ISBN 0-323-03303-2. 
  6. Chambers, AE; Conn, B; et al «Twenty-first-century oral hairy leukoplakia--a non-HIV-associated entity» (en anglès). Oral Surg Oral Med Oral Pathol Oral Radiol, 2015 Mar; 119 (3), pp. 326-332. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2015. DOI: 10.1016/j.oooo.2014.11.012. PMID: 25600979 [Consulta: 5 desembre 2015].
  7. Bottieau E, Clerinx J, Van den Enden E, Van Esbroeck M, Colebunders R, Van Gompel A, Van den Ende J «Infectious mononucleosis-like syndromes in febrile travelers returning from the tropics.». J Travel Med, 13, 4, 2006, pàg. 191–7. DOI: 10.1111/j.1708-8305.2006.00049.x. PMID: 16884400.
  8. Minhas, V; Wood, C «Epidemiology and transmission of Kaposi's sarcoma-associated herpesvirus» (en anglès). Viruses, 2014 Nov 4; 6 (11), pp. 4178-4194. DOI: 10.3390/v6114178. PMID: 25375883 [Consulta: 4 desembre 2015].
  9. Barozzi, P; Luppi, M; et al «Lymphotropic herpes virus (EBV, HHV-6, HHV-8) DNA sequences in HIV negative Castleman's disease» (en anglès). Clin Mol Pathol, 1996 Aug; 49 (4), pp. M232–M235. PMID: 16696081 [Consulta: 5 desembre 2015].
  10. 10,0 10,1 Weigler BJ «Biology of B virus in macaque and human hosts: a review». Clinical infectious diseases : an official publication of the Infectious Diseases Society of America, 14, 2, febrer 1992, pàg. 555–67. PMID: 1313312.
  11. Huff J, Barry P «B-virus (Cercopithecine herpesvirus 1) infection in humans and macaques: potential for zoonotic disease». Emerg Infect Dis, 9, 2, 2003, pàg. 246–50. PMID: 12603998.
  12. Herpes-B Fact Sheet
  13. 13,0 13,1 Hricova M, Mistrikova J «Murine gammaherpesvirus 68 serum antibodies in general human population». Acta virologica, 51, 4, 2007, pàg. 283–7. PMID: 18197737.
  14. Pomeranz, LE; Reynolds, AE; Hengartner, CJ «Molecular biology of pseudorabies virus: impact on neurovirology and veterinary medicine» (en anglès). Microbiol Mol Biol Rev, 2005 Sep; 69 (3), pp. 462-500. PMID: 16148307 [Consulta: 5 desembre 2015].
  15. Quinn, P. J.; Markey, B.K.; Carter, M. E.; Donnely, W. J.; Leonard, F. C.. Microbiología y enfermedades infecciosas veterinarias (en castellà). Traducció de la 1a ed. anglesa publicada per Blackwell Publishing Ltd.. Zaragoza: Editorial ACRIBIA, SA, 2002. ISBN 84-200-1049-9. 
  16. VV.AA «Dermatosis nodular contagiosa» (en castellà). Manual de la OIE sobre animales terrestres, 2008, pàg. Cap. 2.4.14 [Consulta: 7 desembre 2015].[Enllaç no actiu]
  17. Davison AJ (2010) Herpesvirus systematics. Vet. Microbiol.
  18. Généreau, T; Rozenberg, F; et al «Herpes esophagitis: a comprehensive review» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 1997 Aug ;3 (4), pp. 397-407. PMID: 11864149 [Consulta: 4 desembre 2015].

Enllaços externs

modifica