Obre el menú principal

La mononucleosi infecciosa o febre glandular, coneguda popularment com a malaltia del petó, és una malaltia que es caracteritza per febre, mal de coll i cansament. És causada pel virus d'Epstein-Barr (EBV), que afecta els limfòcits B, produint una limfocitosi reactiva i limfòcits T anormals (cossos de Downey). El virus es transmet per individus asimptomàtics a través de la sang o de la saliva (d'aquí el nom popular de malaltia del petó).

Infotaula de malaltiaMononucleosi infecciosa
Infectious Mononucleosis 3.jpg
Mononucleosi infecciosa: es mostren limfòcits reactius (atípics) en blau.
Tipus infecció vírica
Especialitat infectologia
Transmissió patògena transmissió per contacte
Causat per infecció pel virus Epstein-Barr
Classificació
CIM-10 B27
CIM-9 075
CIAP A75
Recursos externs
DiseasesDB 4387
MedlinePlus 000591
eMedicine emerg/319 med/1499 ped/705
Patient UK infectious-mononucleosis
MeSH D007244
UMLS CUI C0021345 i C0021345
DOID DOID:8568 i DOID:8568
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

El terme mononucleosi infecciosa fou introduït el 1920, quan es va descriure una síndrome caracteritzada per febre, limfadenomegàlies, fatiga i limfocitosi en sis pacients. El 1968, Henle va demostrar que el virus d'Epstein-Barr era l'agent etiològic de les síndromes mononucleòsides (SMN) associades amb la presència d'anticossos heteròfils.

Agents causalsModifica

Virus Epstein-Barr (VEB) 80-90% • Citomegalovirus (CMV) 5-7% • Primoinfecció VIH infreqüent • Toxoplasma gondii infreqüent • Virus herpes humà 6 (VHH-6) infreqüent

Variants atípiques de la mononucleosiModifica

En nens petits, la malaltia sol ser asimptomàtica. El curs de la malaltia pot també ser crònic, ja que alguns pacients sofreixen els símptomes de la malaltia durant mesos o anys. Aquesta pot derivar rarament a la que es coneix com a síndrome crònica de la fatiga o síndrome d'EBV.

Mortalitat/morbilitatModifica

En els països desenvolupats la mort a causa de la mononucleosi és molt estranya. Les complicacions mortals que es poden donar són la ruptura de la melsa, infeccions bacterianes, insuficiència hepàtica i el desenvolupament de miocarditis viral.

TractamentModifica

Autocura
La mononucleosi infecciosa és generalment autolimitada i només s'hi utilitzen tractaments de suport simptomàtics. Es recomana descans durant la fase aguda de la infecció, i l'activitat es pot reprendre un cop els símptomes aguts han desaparegut. No obstant això, s'han d'evitar l'activitat física intensa i els esports de contacte per reduir el risc de ruptura esplènica, com a mínim un mes després de la infecció inicial o l'esplenomegàlia s'hagi resolt, segons el que determini el metge tractant.
Medicaments
Pel que fa als tractaments farmacològics, es poden utilitzar antiinflamatoris no esteroidals (Aines) com l'ibuprofèn, per reduir la febre i el dolor.[1] Els corticoesteroides, generalment hidrocortisona o dexametasona, no es recomanen per a ús rutinari, però poden ser útils en les complicacions, si hi ha un risc d'obstrucció de via aèria, trombocitopènia severa o anèmia hemolítica. Hi ha poca evidència per donar suport l'ús d'aciclovir, encara que pot reduir la propagació viral inicial. No obstant això. recentment el valaciclovir ha demostrat reduir o eliminar la presència del virus d'Epstein-Barr en pacients afectats amb mononucleosi aguda, cosa que dóna lloc a una disminució significativa de la severitat dels símptomes. No es fan servir antibiòtics perquè són ineficaços contra les infeccions virals. És més, l'ampicilina i l'amoxicilina estan relativament contraindicades en el cas d'infeccions bacterianes que coincideixin amb la mononucleosi, perquè poden provocar erupcions al·lèrgiques.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mononucleosi infecciosa  
  1. 1,0 1,1 «Glandular fever». NICE Clinical Knowledge Summaries. cks.nice.org.uk, 2010. [Consulta: 15 juny 2013].