Claudi II d'Aumale
Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.[1]
Nom original | (fr) Claude II de Lorraine |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 18 agost 1526 Joinville (França) |
Mort | 3 març 1573 (46 anys) Siege of La Rochelle (en) |
Causa de mort | mort en combat |
Activitat | |
Ocupació | soldat |
Carrera militar | |
Rang militar | Colonel General |
Altres | |
Títol | Duc d'Aumale (1550–1573) Comte d'Aumale (1547–1550) |
Família | Casa de Guisa |
Cònjuge | Lluïsa de Brézé (1547 (Gregorià)–) |
Parella | Isabelle de Limeuil |
Fills | Enric d'Aumale () Lluïsa de Brézé Catarina de Lorena () Lluïsa de Brézé Magdalena d'Aumale () Lluïsa de Brézé Carles I d'Aumale () Lluïsa de Brézé Diana de Lorena () Lluïsa de Brézé Antonia d'Aumale () Lluïsa de Brézé Antonia Lluïsa d'Aumale () Lluïsa de Brézé Antoni d'Aumale () Lluïsa de Brézé Claudi de Lorena () Lluïsa de Brézé Maria d'Aumale () Lluïsa de Brézé Carles d'Aumale () Lluïsa de Brézé |
Pares | Claudi de Guisa i Antonieta de Borbó |
Germans | Francesc de Guisa Renat de Lorena Carles de Lorena Lluís de Lorena Maria de Lorena Lluïsa de Lorena |
Biografia
modificaVa combatre a l'exèrcit del duc Francesc I de Lorena des de 1544, participant en el setge de Boulogne (1544), en la conquesta de Piemont el 1551 i en els combats del 1552 contra les tropes imperials que intentaven reprendre els Tres Bisbats. Hi fou fet presoner i no va ser alliberat fins al 1555. Va participar amb el seu germà Francesc de Guisa en la conquesta de Calais el 8 de gener de 1558. Gran munter del rei sota Enric II de França, va ser governador de Borgonya.
A la mort del seu germà Francesc de Guisa el 1563, fou considerat com el nou cap del partit catòlic. Va llançar les persecucions judicials contra Coligny per a l'assassinat del seu germà i va assegurar la tutela del seu nebot Enric de Guisa. Va formar part dels principals caps de l'exèrcit reial durant les segona i tercera guerres de religió i va tenir un paper determinant en la massacre de Sant Bartomeu. Va acompanyar el duc d'Anjou al setge de la Rochelle, on va morir.[2]
Llinatge
modificaEra el tercer fill de Claudi de Lorena, duc de Guisa i d'Antonieta de Borbó-Vendôme. Es va casar l'1 d'agost de 1547 amb Lluïsa de Brézé (1521 - 1577), filla de Lluís de Brézé, comte de Maulevrier, gran senescal de Normandia, i de Diana de Poitiers, el que va segellar l'aliança de la seva casa amb l'amant del rei Enric II de França. Va tenir onze fills:
- Enric (1549 -1559)
- Caterina (1550 -1606), casada el 1569 amb Nicolau de Mercoeur (1524-1577),
- Magdalena Diana (1554 mort jove)
- Carles I (1555 -1631), duc d'Aumale
- Diana (1558 -1586), casada el 1576 amb Francesc de Luxemburg (mort el 1638), duc de Piney
- Antonieta (1560 mort jove)
- Antonieta Lluïsa (1561 -1643), abadessa de Soissons
- Antoni (1562 mort jove)
- Claudi d'Aumale (1564 -1591), abat de Saint-Père a Chartres, dit el cavaller d'Aumale
- Maria (1565 -1627), abadessa de Chelles
- Carles (1566 -1568)
Referències
modifica- ↑ Levantal, Christophe. Ducs et pairs et duchés-pairies laïques à l'époque moderne : 1519-1790 : dictionnaire prosographique, généalogique, chronologique, topographique et heuristique (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1996, p. 417-418 & 631-633. ISBN 2-7068-1219-2.
- ↑ Poull, Georges. La Maison ducale de Lorraine devenue la Maison impériale et royale d'Autriche, de Hongrie et de Bohême (en francès). Nancy: Presses universitaires de Nancy, 1991, p. 432-434. ISBN 2-86480-517-0.