Claudi II d'Aumale

Claudi II d'Aumale
	;
Nom original	(fr) Claude II de Lorraine
Biografia
Naixement	18 agost 1526 ; Joinville
Mort	3 març 1573 (46 anys); Siege of La Rochelle (en)
Causa de mort	Mort en guerra
Activitat
Ocupació	soldat
Carrera militar
Rang militar	Colonel General
Altres
Títol	Duke of Aumale (en) (1550–1573); Comte d'Aumale (1547–1550)
Família	Guisa
Cònjuge	Louise of Brézé (en) (1547 (Gregorià)–)
Parella	Isabelle de Limeuil
Fills	Carles I d'Aumale; ( Louise of Brézé (en) ); Antoine d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Antoine Louise d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Antoine d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Marie d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Madelaine d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Diane of Lorraine (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Henri d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Claude of Lorraine (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Catherine of Lorraine (en) ; ( Louise of Brézé (en) ); Charles d'Aumale (en) ; ( Louise of Brézé (en) )
Pares	Claudi de Guisa i Antoinette de Bourbon
Germans	Francesc de Guisa, René de Lorraine, Carles de Lorena, Louis de Lorraine, Marie de Lorraine i Louise de Lorraine

Claudi II de Lorena (Joinville, 18 d'agost de 1526 - La Rochelle, 3 de març de 1573) va ser marquès de Mayenne i duc d'Aumale de 1550 a 1573.^[1]

BiografiaModifica

Va combatre a l'exèrcit del duc Francesc I de Lorena des de 1544, participant en el setge de Boulogne (1544), en la conquesta de Piemont el 1551 i en els combats del 1552 contra les tropes imperials que intentaven reprendre els Tres Bisbats. Hi fou fet presoner i no va ser alliberat fins al 1555. Va participar amb el seu germà Francesc de Guisa en la conquesta de Calais el 8 de gener de 1558. Gran munter del rei sota Enric II de França, va ser governador de Borgonya.

A la mort del seu germà Francesc de Guisa el 1563, fou considerat com el nou cap del partit catòlic. Va llançar les persecucions judicials contra Coligny per a l'assassinat del seu germà i va assegurar la tutela del seu nebot Enric de Guisa. Va formar part dels principals caps de l'exèrcit reial durant les segona i tercera guerres de religió i va tenir un paper determinant en la massacre de Sant Bartomeu. Va acompanyar el duc d'Anjou al setge de la Rochelle, on va morir.^[2]

LlinatgeModifica

Era el tercer fill de Claudi de Lorena, duc de Guisa i d'Antonieta de Borbó-Vendôme. Es va casar l'1 d'agost de 1547 amb Lluïsa de Brézé (1521 - 1577), filla de Lluís de Brézé, comte de Maulevrier, gran senescal de Normandia, i de Diana de Poitiers, el que va segellar l'aliança de la seva casa amb l'amant del rei Enric II de França. Va tenir onze fills:

Enric (1549 -1559)
Caterina (1550 -1606), casada el 1569 amb Nicolau de Mercoeur (1524-1577),
Magdalena Diana (1554 mort jove)
Carles I (1555 -1631), duc d'Aumale
Diana (1558 -1586), casada el 1576 amb Francesc de Luxemburg (mort el 1638), duc de Piney
Antonieta (1560 mort jove)
Antonieta Lluïsa (1561 -1643), abadessa de Soissons
Antoni (1562 mort jove)
Claudi d'Aumale (1564 -1591), abat de Saint-Père a Chartres, dit el cavaller d'Aumale
Maria (1565 -1627), abadessa de Chelles
Carles (1566 -1568)

ReferènciesModifica

↑ Levantal, Christophe. Ducs et pairs et duchés-pairies laïques à l'époque moderne : 1519-1790 : dictionnaire prosographique, généalogique, chronologique, topographique et heuristique (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1996, p. 417-418 & 631-633. ISBN 2-7068-1219-2.
↑ Poull, Georges. La Maison ducale de Lorraine devenue la Maison impériale et royale d'Autriche, de Hongrie et de Bohême (en francès). Nancy: Presses universitaires de Nancy, 1991, p. 432-434. ISBN 2-86480-517-0.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi II d'Aumale

[1] Levantal, Christophe. Ducs et pairs et duchés-pairies laïques à l'époque moderne : 1519-1790 : dictionnaire prosographique, généalogique, chronologique, topographique et heuristique (en francès). París: Maisonneuve et Larose, 1996, p. 417-418 & 631-633. ISBN 2-7068-1219-2.

[2] Poull, Georges. La Maison ducale de Lorraine devenue la Maison impériale et royale d'Autriche, de Hongrie et de Bohême (en francès). Nancy: Presses universitaires de Nancy, 1991, p. 432-434. ISBN 2-86480-517-0.

[1]

[2]