Viquipèdia

Claudio Fragasso

Claudio Fragasso, també conegut pel nom artístic de Clyde Anderson (Roma, 2 d'octubre de 1951), és un director de cinema, guionista, productor de cinema i actor italià.

Infotaula de personaClaudio Fragasso
Biografia
Naixement2 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, director de televisió, dissenyador de videojocs, director de videoclips, guionista de televisió, guionista, actor, animador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –
IMDB: nm0289576 Allocine: 23423 Allmovie: p90297 TMDB.org: 45577 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Al llarg de la seva carrera ha tocat tots els gèneres cinematogràfics, des del cinema d'autor fins al terror i la comèdia. Va començar la seva carrera amb autoproduccions a super 8: Paure e realtà (1972) i Passaggi (1977).[1] Amb aquest últim crida l'atenció de la crítica[2] i el 1979 participa a l'VIII Premio per Autori Cinematografici Italiani "Angelo Rizzoli",[3] guanyant el premi "Cinema giovane" (juntament amb les pel·lícules Morte di un operatore de Faliero Rosati i Volontari per destinazione ignota d’Alberto Negrin).[4] Posteriorment, Americo Sbardella projecta la pel·lícula Passaggi al Filmstudio de Roma on romandrà en cartell fins al 1980. El 1981 la seva primera pel·lícula en 35mm Difendimi dalla notte partecipa al Festival de Cinema Italià d'Annecy,[5] Niça i Sant Sebasti`.[6]

Després de conèixer Bruno Mattei es va convertir en un estret col·laborador i es va dedicar als gèneres de terror, acció, western i peplum. Amb Mattei va codirigir pel·lícules com Virus, Rats - Notte di terrore i Zombi 3 (on substitueix a Lucio Fulci).

En solitari, sempre dirigeix pel·lícules de terror de baix pressupost com La casa 5, After Death (Oltre la morte), Non aprite quella porta 3 i Troll 2 (1990), cque a la Internet Movie Database es trobava entre les cent pitjors pel·lícules de tots els temps, segons els vots dels usuaris.[7] En les dècades següents, la pel·lícula va adquirir un estatus de culte,[8] culminant amb l'esdeveniment conegut com a Nilbog Invasion.[9] Des de 2005 Troll 2 es projecta els divendres a mitjanit, als cinemes dels EUA juntament amb The Rocky Horror Picture Show i als televisors la nit de Halloween. El fenomen no mostra cap signe de disminució, estenent-se també a Europa. La pel·lícula va néixer com una comèdia amb el títol original de Goblin, que no tenia res a veure amb la seqüela de la pel·lícula Troll (1986).

Fragasso es va especialitzar en mockbusters. Aquest terme fa referència a pel·lícules, sovint de baix pressupost, que intenten seguir l'onada d'altres que han aconseguit un èxit considerable o que les distribuïdores fan passar com a seqüeles de pel·lícules existents, encara que no fossin pensades pels cineastes. Els projectes de Fragasso en aquest àmbit es filmen a Amèrica amb actors nord-americans, excepte Monster dog - Il signore dei cani, fet a Madrid protagonitzat per la cantant Alice Cooper, però encara produït i finançat per Eduard Sarlui per al mercat americà.

Més tard Fragasso va aprofitar la seva experiència estrangera dedicant-se als gèneres més populars: thriller, drama, policia, de denúncia social i política. Teste rasate (1993) vince il premio della giuria giovane e del pubblico al festival del cinema italiano di Villerupt.[10] Palermo Milano - Solo andata (1995) participa a la 52a Mostra Internacional de Cinema de Venècia a la secció Panorama italiano,[11] i va competir al festival d'aventura i acció de Valenciennes, on guanya el premi RTL 2;[12] candidat a cinc David di Donatello, el 1995 el 1995 en va obtenir dos (enginyer de so de gravació en directe i millor productor).[13][14] Concorso di colpa va guanyar els premis del Busto Arsizio Film Festival a la millor pel·lícula, banda sonora, fotografia i guió el 2004.[15] Totes aquestes pel·lícules, així com Milano Palermo - Il ritorno (amb Giancarlo Giannini e Raoul Bova) fore nescrites per Rossella Drudi.

El 2005 es va tallar el paper del propietari del cineclub a la seva pel·lícula Concorso di colpa, homenatjant (també en aparença) a Americo Sbardella i el seu Filmstudio. El 2008 va aparèixer a Tutta la vita davanti, dirigida per Paolo Virzì, en el paper caricaturitzat d'un ministre de cultura romà. El 2013, un altre cameo a la pel·lícula Roma criminale del seu amic Gianluca Petrazzi. L'any 2011 va ser professor al Centre Experimental de Cinematografia, per a un taller sobre gèneres de cinema d'acció demanat per Daniele Luchetti per a estudiants de primer i segon curs de direcció i guió. En acabar el taller, les dues classes del curs van fer un curt temàtic, sota la seva direcció. El 2013 és el president del jurat del Festival de Cinema de Tirana.

El 2021 torna a l'horror amb la pel·lícula episòdica Italian Horror Stories, supervisant la direcció dels episodis.

Filmografia modifica

Director modifica

Codirector amb Bruno Mattei modifica

Director assistent modifica

Guionista modifica

Actor modifica

Televisió modifica

Director modifica

Guionista modifica

Referències modifica

  1. ↑ Alemanno, Roberto. Itinerari della violenza: il film negli anni della restaurazione (1970-1980). Edizioni Dedalo, 1º gennaio 1982. ISBN 978-88-220-5010-6. 
  2. ↑ «"Difendimi dalla notte" di Fragasso - Sorella cara, ti amo». La Repubblica, 05-03-1982.
  3. ↑ «1979 8ª Edizione Premio Angelo Rizzoli». Reportage Luce.
  4. ↑ «Dizionario Ischia». Arxivat de l'original el 2021-05-19. [Consulta: 8 juliol 2023].
  5. ↑ «L'anno prossimo a Firenze è di scena il film francese - la Repubblica.it».
  6. ↑ Michele Anselmi «Difendimi dalla notte». l'Unità, 28-02-1982.
  7. ↑ Users, IMDb. «IMDb Bottom 100».
  8. ↑ Olney, Ian. Euro Horror: Classic European Horror Cinema in Contemporary American Culture. Indiana University Press, 1º gennaio 2013. ISBN 0-253-00648-1. 
  9. ↑ «Nilbog is goblin spelled backwards! - HeraldNet.com».
  10. ↑ «Les palmares à 1982 à 2008». Festival du film italien Villerupt - 32e Edition. Arxivat de l'original el 2015-12-08 [Consulta: 8 juliol 2023].
  11. ↑ «ASAC Dati: Ricerca avanzata film». Arxivat de l'original el 2018-10-15. [Consulta: 8 juliol 2023].
  12. ↑ «Palerme - Milan, Aller simple à Paris - Horaires des séances et salles».
  13. ↑ «Accademia del Cinema Italiano - Premi David di Donatello».
  14. ↑ Lancia, Enrico. I premi del cinema. Gremese editorial, 1º gennaio 1998. ISBN 978-88-7742-221-7. 
  15. ↑ «Claudio Fragasso - Premi vinti e nomination».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Claudio_Fragasso&oldid=32444216»