Claudio José Domingo Brindis de Salas y Garrido
Claudio José Domingo Brindis de Salas y Garrido (L'Havana, Cuba, 1852 - Buenos Aires, Argentina, 1 de juny de 1911) fou un músic i violinista cubà. Conegut com el «Paganini negroe», fou considerat el millor violinista de la seva època, també anomenat "El rey de las octavas".
 Posant amb el seu Stradivarius  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 agost 1852 l'Havana (Cuba) |
| Mort | 1r juny 1911 (58 anys) Buenos Aires (Argentina) |
| Causa de mort | tuberculosi |
| Nacionalitat | Cuba |
| Grup ètnic | Afrocubans |
| Formació | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor |
| Instrument | Violí |
| |
Aprengué les primeres nocions musicals amb el seu pare Brindis de Salas Monte (1800-1972) i després amb el belga resident a Cuba Joseph Vandergutch i amb deu anys es presentà com a concertista en públic, assolint grans aplaudiments. Després anà a França, on passà a estudiar al Conservatori de París, on tingué com a professors a Dancla i Camillo Sivori. Guanyant primer un accèssit i després el primer premi. Acabats els seus estudis inicià una gira per Europa on fou aplaudit arreu de les sales en que i hi donà concerts. Més tard fou director del conservatori d'Haití, el qual abandonà després d'haver-lo organitzat, i va recórrer donant concerts a l'Amèrica Central, Veneçuela i Mèxic.
El seu estil quelcom incorrecte, la seva execució extraordinària i la facilitat en que vencia les majors dificultats de mecanisme li valgueren els adjectius mencionats al principi.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 9, pàg. 859 (ISBN 84-239-4509-X)