Papa Climent VI
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
.jpg) Detall d'un fresc de la capella de Sant Marcial del palau dels Papes d'Avinyó, obra de Matteo Giovannetti (ca. 1345) (dècada del 1300, Palau dels Papes)  | |
| Nom original | (la) Clemens PP. VI |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1291 Rosiers daus Gletons (França) |
| Mort | 6 desembre 1352 (60/61 anys) Avinyó (França) |
| Sepultura | La Chasa Dieu |
 198è Papa | |
| 15 maig 1342 – 6 desembre 1352 (Gregorià) ← Benet XII – Innocenci VI → | |
.svg){kind=small} Cardenal prevere | |
| 18 desembre 1338 (Gregorià) – | |
| Arquebisbe de Roan | |
| 14 desembre 1330 – 1339 ← Guillaume de Durfort – Aymery Guénaud → | |
| Arquebisbe de Sens | |
| 24 novembre 1329 – 1330 ← Guillaume I de Melun – Guillaume de Brosse → | |
| Bisbe d'Arràs | |
| 3 desembre 1328 – ← Thierry de Hérisson – Andrea Ghilini → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de París Collège de Sorbonne |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Consagració | Bertrand du Pouget |
| Participà en | |
| 5 maig 1342 | Conclave de 1342 |
| Família | |
| Pares | Guillaume I Rogier, Seigneur de Rosiers i Guillemette de La Mestre |
| Germans | Hugues Roger Guillem II Roger |
 | |
De nom Pèire Rogièr de Beaufort, va ingressar a la seva infantesa en un monestir benedictí des d'on va partir per estudiar teologia a París, i després de doctorar-se començar la seva cursa eclesiàstica. Abat de Fécamp el 1326, bisbe d'Arràs el 1328, arquebisbe de Sens el 1329 és finalment cardenal escollit el 1338.
Totalment adepte a la monarquia francesa, va actuar com a ambaixador del rei Felip VI davant de la cort anglesa i a la seu pontifícia d'Avinyó. Escollit papa el 7 de maig de 1342, va comprar a la reina Joana de Nàpols la ciutat d'Avinyó per 80.000 corones, import que mai no va ser abonat possiblement perquè Climent va considerar que l'absolució que va donar a Joana per l'assassinat del seu marit va ser suficient pagament.
El seu pontificat va estar caracteritzat per un nepotisme accentuat, que la majoria dels cardenals que va nomenar eren parents seus (un d'ells serà el futur papa Gregori XI), i per la simonia derivada de la necessitat de finançar la seva afició pel luxe, les arts i les lletres (va ser mecenes del famós poeta italià Francesco Petrarca).
Durant el període del seu regnat va tenir lloc, entre 1347 i 1351, la pandèmia que a Europa es va conèixer com a pesta negra i que va donar lloc que la població aterrida culpés de la mateixa els jueus. Clement va reaccionar publicant, el 1348, dues butlles en les quals condemnava tota violència contra els jueus i, a més, va instar el clericat perquè prengués les mesures necessàries per a la seva protecció.
L'epidèmia de pesta va produir a més a Europa un rebrot dels flagelants, grups de laics que peregrinaven de ciutat a ciutat fuetejant-se. Climent VI els va acusar de fanàtics i mitjançant la publicació, el 1349, d'una butlla, els va condemnar com a heretges.
També és de destacar que durant el seu pontificat es va produir l'inici de la revolta encapçalada per Cola di Rienzo i que va reduir l'interval entre jubileus de cent a cinquanta anys pel que el segon Any Sant es va produir el 1350 encara que sense la seva presència, ja que es va negar a abandonar Avinyó per desplaçar-se a Roma.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com exrosa Attrebatensi (De la rosa d'Arràs), cita que fa referència al fet que va ser bisbe d'Arràs i a què al seu escut d'armes apareixen unes roses.
