Coriolà
Gneu Marci Coriolà (en llatí: Cnaeus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà. La tradició el fa descendent del rei Anc Marci.
  | |
| Nom original | (la) C.Marcius Coriolanus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | segle VI aC antiga Roma |
| Mort | segle V aC Àntium (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República romana primerenca |
| Activitat | (Floruit: segle V aC ) |
| Família | |
| Cònjuge | Volumnia |
| Pares | valor desconegut i Vetúria |
 | |
Origen modifica
Segons la tradició romana, Gneu Marci era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove. El va educar la seva mare a qui estimava molt i es va convertir en un patrici ardit i valent que destacà pel seu temperament impetuós i orgullós.
Se suposa que va lluitar al llac Regil i que hi va guanyar una corona cívica. El sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que, durant la guerra entre els volscs i Roma, la capital dels volscs, Corioli, va ser assetjada i ocupada per Gai Marci al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar els volscs; per aquesta gesta va rebre l'agnomen de Coriolà.
La fugida amb els volscs modifica
Tot i aquesta victòria, quan va ser candidat a cònsol no en resultà elegit i va començar a ordir la revenja. Quan una fam va assolar Roma, un príncep grec de Sicília va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que renunciessin als seus tribuns. Aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es va refugiar al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.
El rei volsc Atti Tul·li aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general de l'exèrcit volsc. Coriolà no va decebre'l, i va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.
Quan era acampat a les Fosses Cluílies, prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però ell va rebutjar la proposta a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar-ho.
Els precs de la mare Vetúria modifica
Llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, la metròpoli va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i al final les seves súpliques van fer efecte.
Coriolà es va retirar de la rodalia de Roma amb el seu exèrcit i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort, si bé altres historiadors creuen que va ser jutjat per Roma i mort per lapidació. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a la Fortuna Muliebris ('Fortuna femenina'), i Valèria en va ser nomenada la primera sacerdotessa.
Dubtes historiogràfics modifica
Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle v aC aproximadament cap al 490 aC; però la fam a Roma està documentada el 470 aC i va ser Hieró de Siracusa qui va enviar el gra als romans per la seva enemistat amb els etruscs. L'any 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs van ser reals i potser l'origen romà del personatge era posterior per transferir als romans la glòria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.[1]
Referències modifica
- ↑ Smith, William (ed.). «Coriolanus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 juny 2023].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coriolà |