Coca-Cola

gasosa efervescent
(S'ha redirigit des de: Coca Cola)
«Coke» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Coke (desambiguació)».

La Coca-Cola (popularment coneguda en anglès com a Coke) és una popular beguda de cola (això és: una beguda carbonatada dolça); produïda per The Coca-Cola Company. Es ven en botigues, restaurants i màquines subministradores en més de 200 països.

Infotaula begudaCoca-Cola
Epònimcoca i Cola nitida Modifica el valor a Wikidata
Tipusdrink brand (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OrigenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Data de creació8 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
FabricantThe Coca-Cola Company Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Grau alcohòlic0 % Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcoca-cola.com Modifica el valor a Wikidata
Publicitat de Coca-cola al cap del segle xx
Coca-Cola

Aquesta beguda va ser anomenada Coca-Cola perquè, originalment, l'estimulant que s'hi mesclava eren fulles de coca i era aromatitzada amb nous de cola.[1]

És una de les marques comercials més reconeguda i estesa, present en més de dos cents països, i és el refresc més venut en tots aquests països, excepte en tres. En un principi, quan va inventar-la el farmacèutic John Pemberton, fou una medecina patentada, tot i que fou adquirida posteriorment per l'empresari Asa Griggs Candler, les tàctiques de màrqueting del qual van fer-ne una de les begudes més consumides del segle xx.[cal citació]

La companyia només produeix un concentrat de Coca-Cola, que ven a diverses empreses embotelladores amb llicència, i aquestes el barregen amb aigua filtrada per a, posteriorment, vendre i distribuir la beguda en llaunes i ampolles als comerços minoristes.

També n'hi ha variants, fabricades per la mateixa empresa, com la Coca-Cola Light, també anomenada Coca-Cola dietètica, unes altres són la Coca-Cola sense cafeïna, Coca-Cola Cirera, Coca-Cola Vainilla, Coca-Cola Zero, entre d'altres llançades especialment com la de gust de llimona. La principal competidora que té és la també nord-americana Pepsi.

Història modifica

La Coca-Cola fou creada el 1886 per John Pemberton a la farmàcia Jacobs de la ciutat d'Atlanta, Geòrgia. Amb una barreja de fulles de coca i llavors de cola va voler crear un remei, que començà essent comercialitzat com una medecina que alleuja el mal de cap i dissimula les nàusees, després fou venuda en la seva farmàcia com un remei que calmava la set, a 5 centaus el got.

Tenint en compte aquesta composició, el comptable de l'empresa, Frank Robinson, suggerí el nom de Coca-Cola i amb la seva cal·ligrafia dissenyà el logotip modernista que encara és en ús i s'ha convertit en una icona mundial. Aquell mateix 1886, Pemberton serví el primer got de Coca-Cola, presentada com a beguda medicinal. Durant el primer any, el consum fou de nou vasos diaris de mitjana.[2]

L'any següent, Pemberton decidí vendre la fórmula per dos mil tres-cents dòlars a un home de negocis anomenat Asa Candler. Al cap de deu anys, i després d'una agressiva campanya publicitària, ja era una de les begudes més populars a tots els Estats Units i Canadà i van obrir-se diverses envasadores als Estats Units.[2] Més tard, un grup d'advocats compraren l'empresa i feren que Coca-Cola arribés a tot el món. Des d'aquí l'empresa es va convertir en The Coca-Cola Company.

 
Ampolla de plàstic de 50 cl.

Producció modifica

Fórmula modifica

La fórmula és un secret comercial, guardat en un banc a Atlanta. Una falsa llegenda urbana diu que només tenen accés a ella dos directius, però és una confusió.

La recepta és la següent segons el publicat:

  • Extracte fluid de Coca: 3 dracmes
  • Àcid cítric: 3 unces
  • Cafeïna: 1 unça
  • Sucre: 30 (quantitat no clara)
  • Aigua: 2.5 galons
  • Suc de llima: 2 pintes, 1 cambra
  • Vainilla: 1 unça
  • Caramel: 1.5 unces o més per al color
  • El sabor secret 7X (utilitzeu 2 unces de sabor per a un xarop de 5 galons):
    • Alcohol: 8 unces
    • Oli de taronja: 20 gotes
    • Oli de llimona: 30 gotes
    • Oli de nou moscada: 10 gotes
    • Coriandre: 5 gotes
    • Nerolí: 10 gotes
    • Canyella: 10 gotes
  • Deixeu reposar la beguada 24 hores

Segons el Time, la fotografia utilitzada per il·lustrar la nota és una còpia escrita a mà de la recepta original de John Pemberton, escrita per un amic en un llibre de cuir de receptes d'ungüents i medicines, i passat d'amics a familiars per generacions.

Sabor i ingredients modifica

 
Embotellament de la Coca-Cola Canada Ltd 8 gener 1941 Mont-real, Canadà.

El distintiu gust de cola ve en la seva majoria de la barreja de sucre i olis de taronja, llimona i vainilla. Els altres ingredients canvien el gust només lleugerament. En alguns països, com Estats Units i Argentina, Coca-Cola és endolcida amb xarops de blat anomenat tècnicament fructosa. A Mèxic i Europa, Coca-Cola segueix usant sucre. Tot i que recentment es legislà a Mèxic durant el mandat de l'expresident conservador Vicent Fox, a favor de permetre l'ús de fructosa per endolcir les begudes com Coca-cola, a causa del fet que és molt més barata, alhora provocà una onada de protestes camperoles a tot Mèxic i hi hagué algunes vagues; aquestes mesures no van evitar que la legislació mexicana donés marxa enrere.

Durant anys la cocaïna va ser un component fins que a principis del segle xx es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna.[3] La pàgina web de la companyia declara que "Coca-Cola no conté cocaïna o una altra substància perjudicial, i la cocaïna mai ha estat un ingredient de Coca-Cola". Això es deu al fet que moltes persones creuen que el nom de la marca deriva de la cocaïna quan realment el nom refereix als principals ingredients en la fórmula original. Una altra polèmica substància relacionada amb la Coca-cola és la cafeïna. El contingut de cafeïna de Coca-Cola ha estat objecte de diversos judicis des dels anys 1920. Però una ampolla de 235ml conté 23mg de cafeïna, mentre que 235ml de cafè comú, no descafeïnat, en contenen entre 61 i 164mg. Tot i que no significa que perquè el cafè tingui més cafeïna proporcionalment que la Coca-Cola, aquesta no sigui perjudicial. Avui dia la Coca-Cola és manufacturada com xarop i subministrada a diverses franquícies que la reconstitueixen, embotellen i distribueixen.

Salut modifica

Ha tingut diverses acusacions al llarg de la seva història d'ésser nociva. Per exemple, el 1954 la legislació francesa arribà a prohibir-la, tot i que aquesta prohibició no fou gaire permanent.

La Coca-Cola Zero que es ven a Mèxic conté un ingredient que la dels Estats Units i la Unió Europea (més curosos amb els seus estàndards de qualitat) no conté: el Ciclamat de Sodi. Als Estats Units es va prohibir perquè estudis varen demostrar que produeix càncer. Avui està en debat si es legalitza novament. Hi ha un llistat d'additius als aliments que es diu 'Generally Recognized as Safe' (GRAS), additius generalment reconeguts com a segurs.

Obesitat i diabetis modifica

Una de les principals preocupacions d'alguns consumidors és l'efecte que produeix el sucre que conté (diabetis mellitus i obesitat); i és considerat com un dels motius de la baixa en la venda. Aquests problemes podrien solucionar-se parcialment si s'indiqués la ingesta màxima recomanada en els productes. També crida l'atenció d'alguns consumidors l'ús de certs edulcorants, per exemple l'ús de ciclamat de potassi que ha estat prohibit preventivament als Estats Units.

Corrosió modifica

Si bé és cert que la Coca-Cola conté àcid fosfòric, i que resulta corrosiu per a certs materials, això no implica que tingui el mateix efecte al cos humà en ingerir-se. Diferents fonts solen ubicar el pH de Coca-Cola entre 2 i 4 (semblant al suc de llimona), el que no produiria problemes gàstrics. Tanmateix, és acusada de corroir les dents. A més, quan l'àcid fosfòric arriba a la sang, és neutralitzat pel cos gràcies a sals que contenen minerals com el calci, magnesi, sodi i ferro. Això podria produir desmineralització; i també, en conjunt amb el sucre, dificulta l'absorció de ferro.

Moviment benestar modifica

Possiblement com a resposta a la preocupació dels consumidors, Coca-Cola ha iniciat el "Moviment benestar". Es tracta d'una campanya que intenta orientar les persones a un consum més saludable. Per això recalquen la necessitat d'hidratació del cos, de consumir una dieta equilibrada i de fer exercici (per exemple amb esports o danses).

Tanmateix, el màxim recomanable no s'hi indica ni en els seus productes ni està fàcilment a l'abast del consumidor, tot i que sí que posseeixen en el lloc de Moviment benestar una secció en la que es pot calcular la necessitat diària d'hidratació segons el pes, l'edat i el sexe de la persona, i segons l'exercici realitzat. I també al lloc de l'Institut de Begudes per a la Salut i el Benestar" hi ha informació sobre ingesta diària admissible de certs ingredients.

L'empresa modifica

 
World of Coca-Cola, Las Vegas, EUA

Les oficines centrals de la companyia, The Coca-Cola Company, fundada el 1886, es troben a Atlanta, als Estats Units. L'empresa es va crear per tal de comercialitzar la recepta d'un refresc inventat pel farmacèutic John Pemberton.

Les accions de la companyia es cotitzen sota el símbol de la cinta de cotització KO a la borsa de Nova York. El màxim rival de Coca-Cola és la Pepsi, la qual va començar imitant-la al començament del segle xx.

Diverses llegendes urbanes planen al seu voltant com que la imatge actual del Pare Noel (vestit de vermell) prové d'aquesta empresa, la qual cosa és falsa.[4]

Crítiques modifica

Hi ha molta polèmica al voltant dels productes i tècniques comercials de l'empresa. Recentment[Quan?] ha estat denunciada al Regne Unit per fer dependents els joves al menjar ràpid. A l'Índia, la corporació ha provocat diversos boicots i protestes com a resultat del descobriment dels baixos nivells d'higiene i de l'impacte negatiu en el medi ambient.[cal citació]

En l'àmbit català l'empresa ha suscitat molta polèmica per la seva negativa a etiquetar en llengua catalana tot i fer-ho en la totalitat de la resta de llengües europees de dimensions similars. Per tal de reivindicar els drets dels consumidors, el 12 de desembre de 1993 la Plataforma per la Llengua va aconseguir fer un rècord Guiness en reunir més de 15.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça de Catalunya de Barcelona amb les quals va construir un rètol gegant on es podia llegir la frase «Etiquetem en català». En aquella ocasió, l'organització va prendre el lema: «La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes d'arreu del món, i per què no en català?» per tal d'evidenciar el tracte excepcional que la multinacional de begudes feia envers el català respecte a la resta de llengües de la Unió Europea i dels països de tradició democràtica.[5] El 2010, després de l'aprovació al Parlament de Catalunya del Codi de Consum de Catalunya, amb el dret reconegut dels consumidor de rebre l'etiquetatge en català, la companyia encara no etiquetava en català. El dia 31 de maig de 2014, la Plataforma per la Llengua, tot recordant l'acte del 12 de desembre de 1993, va recollir més de 40.000 llaunes de Coca-Cola, per fer un mosaic amb les lletres «Etiqueteu en català!» al bell mig de la plaça de Catalunya de Barcelona, per exigir que la companyia acomplís la normativa i etiquetés en català després de més de 20 anys de demandes.[6] Així mateix va fer un informe sobre la política lingüística de la companyia en referència al català.[7]

A Aielo de Malferit, País Valencià, Espanya, l'empresa Destilerías Ayelo, productora de begudes alcohòliques, assevera que va presentar una beguda precursora de la Coca-Cola el 1885 a Filadèlfia, un any abans que Pemberton presentés el seu producte a Atlanta.[8]

Coca-Cola Light modifica

Coca-Cola Light (també coneguda com a Coke Light) és la versió de Coca-Cola amb poques calories i sense sucre. Té moltes variants, com la Coca-Cola Light Citra (a Mèxic), la Coca-Cola Light a la Llimona (a Catalunya, Xile, Brasil, etc.), la Diet Coca-Cola Cherry (als Estats Units), etc. Fou introduïda al mercat dels Estats Units el juliol de 1982.

Composició modifica

Coca-Cola Light empra aspartam, un edulcorant sintètic basat en la fenilalanina, per poder reduir el contingut de sucre en la beguda, no es recomana el consum de fenilalanina per embarassades ni pacients amb fenilcetonúria, normalment els productes que contenen aspartam porten una advertència en l'etiquetatge sobre la presència de fenilalanina. S'ha vist que la fenilalanina té l'habilitat única de bloquejar certs enzims, les encefalinasses al sistema nerviós central, que normalment s'encarreguen de degradar les hormones naturals semblants a la morfina. Aquestes hormones s'anomenen endorfines i encefalines i actuen com a potents analgèsics endògens. La beguda és lliure de calories (té 0 calories). La Coca-Cola Light que es comercialitza a Catalunya conté Ciclamat de sodi, producte sintètic que ha estat retirat de la Coca-Cola en alguns països per dubtes en com pot afectar la salut.

Consum modifica

Amèrica i Europa modifica

És a Amèrica on més es consumeix Coca-Cola. El rècord mundial (2007) el té Mèxic amb 135,8 litres per capita anual, seguit per Estats Units amb 96,0 litres per capita anual i en tercer lloc l'estat espanyol amb 95,4 litres.

Àsia modifica

La Coca-Cola es va estrenar al mercat de la Xina l'any 1928. Després d'intentar alguns noms que tenien significats diversos i ridículs, se'n trobà un que sonava semblant, "Ko-kou-ko-le", que pot traduir-se per "felicitat a la boca".

Ús alternatiu modifica

Es pot utilitzar per a desembussar canonades.[9]

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. España, Juanjo Robledo. «El origen secreto de la Coca Cola, en un pueblo de España» (en castellà). [Consulta: 14 abril 2020].
  2. 2,0 2,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 54-56. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 13 juny 2013].  Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  3. Freye, Enno; Levy, J. V.. (en anglès). Springer, 2009, p.17. ISBN 9048124476. 
  4. Masanés, Cristina «Qui va ser Santa Claus?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 56-61. ISSN: 1695-2014.
  5. «15 anys de la primera acció de la Plataforma per la Llengua». Plataforma per la Llengua, 11-12-2008. [Consulta: 2 agost 2013].
  6. «L'etiquetatge en català, a foc lent». El Punt Avui, 01-06-2014. [Consulta: 1r juny 2014].
  7. «20 anys per l'etiquetatge en català». Plataforma per la Llengua. [Consulta: 1r juny 2014].
  8. Zafra, Ignacio «El pequeño pueblo valenciano que reclama el reconocimiento de haber inventado la Coca-Cola» (en castellà). El País [Madrid], 23-05-2018. ISSN: 1134-6582.
  9. «VIDEOCONSEJO: Atascos y tuberías lentas, cómo desatascar desagües con soluciones domésticas 100% naturales». 20 minutos. [Consulta: 5 juny 2017].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coca-Cola