Cognició social
La cognició social és l'estudi del mode en què les persones processen la informació social, en concret la seua codificació, emmagatzematge, recuperació i aplicació en contexts socials. L'enfocament de la cognició social en el processament de la informació té afinitats amb la disciplina germana de la psicologia cognitiva. La neurociència cognitiva social és la recerca de l'origen biològic de la cognició social, això és, els processos que impliquen interacció amb membres de la mateixa espècie.[1][2][3][4]
Desenvolupament històric modifica
La cognició social es desenvolupà després de l'auge de la psicologia cognitiva a la fi dels anys 60 i primeria dels 70, i actualment és el model dominant en la psicologia social. La psicologia social tradicionalment se centrà en els estats mentals interns com les creences i desigs quan la psicologia establerta estava dominada pel conductisme, i els rebutjà com a il·lusoris.[5] Un paradigma paral·lel s'ha establert per a l'estudi de la cognició motriu, que s'ocupa de la comprensió de la representació de les accions i les intencions i els processos associats.[6]
Neurociencia cognitiva social modifica
L'interés primerenc per la relació entre la funció cerebral i la cognició social inclou el cas de Phineas Gage, el comportament del qual va canviar després d'un accident que li danyà un o dos lòbuls frontals. Els estudis neuropsicològics més recents han demostrat que les lesions cerebrals desfan els processos cognitius socials. Per exemple, el dany als lòbuls frontals pot afectar les reaccions emocionals a estímuls socials, el rendiment de tasques de raonament social i el rendiment de tasques de la teoria de la ment.[7][8][9][10][11][12] En el lòbul temporal, un dany al gir fusiforme pot provocar la inhabilitat de reconéixer les cares.
La gent amb malalties mentals com l'autisme, la síndrome de Williams, el trastorn antisocial de la personalitat, la síndrome X fràgil i la síndrome de Turner[13] demostren diferències en el comportament social en comparança amb la gent no afectada. Però encara és un debat obert si la cognició social es pot apuntalar amb mecanismes neuronals específics.[14]
Ara hi ha un camp de recerca molt ampli que examina com aquestes condicions poden predisposar els processos cognitius suposats en la interacció o, inversament, com certs prejudicis poden dirigir als símptomes associats amb la seua condició.
També sembla com més va més clar que alguns aspectes dels processos psicològics que promouen el comportament social (com la recognició de cares) poden ser innats. Els estudis han mostrat que els xiquets i xiquetes nounats, amb menys d'una hora, poden reconéixer i respondre a cares selectivament.
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Cacioppo, J. T., Berntson, G. G., Sheridan, J. F. & McClintock, M. K. (2000). "Multilevel integrative analyses of human behavior: social neuroscience and the complementing nature of social and biological approaches." Psychological Bulletin, 126, 829-843.
- ↑ Cacioppo, J. T. (2002). «Social neuroscience: understanding the pieces fosters understanding the whole and vice versa.» American Psychologist, 57, 819-831.
- ↑ Adolphs, R. «Social cognition and the human brain». Trends in Cognitive Sciences, 3, 1999, pàg. 469-79. DOI: 10.1016/S1364-6613(99)01399-6.
- ↑ Sedeño, Lucas; Moya, Baker, Alvaro, Phil; Ibañez, Agustín «Cognición social contexto-dependiente y redes frontotemporo-insulares». Revista de Psicología Social, 23-01-2014. DOI: 10.1174/021347413807719085 [Consulta: 14 agost 2019].
- ↑ Fiske, ST; Taylor SE. Social Cognition. McGraw-Hill, Inc., 1991. ISBN 0071009108.
- ↑ Jackson, P. L. & Decety, J. (2004). «Motor cognition: A new paradigm to investigate social interactions.» Current Opinion in Neurobiology, 14, 1-5.
- ↑ Harmon-Jones, E.; P. Winkielman (2007). Social Neuroscience: Integrating Biological and Psychological Explanations of Social Behavior. Guilford Press. ISBN 978-1-59385-404-1.
- ↑ Damasio, A. R.. Descarte's Error: Emotion, reason and the human brain. Nueva York: Picador, 1994. ISBN 0333656563.
- ↑ Hornak, J.; Rolls, E. T.; Wade, D. «Face and voice expression identification in patients with emotional and behavioral changes following ventral frontal lobe damage.». Neuropsychologia, 34, 1996, pàg. 247-61. DOI: 10.1016/0028-3932(95)00106-9.
- ↑ Cosmides, L.; Toobey, J. «The cognitive neuroscience of social reasoning». A: Gazzaniga, M. S. (ed.). The New Cognitive Neurosciences, 2000, p. 1259-70.
- ↑ Stone, V. E. «Frontal lobe contributions to theory of mind». Journal of Cognitive Neuroscience, 10, 1998, pàg. 640–656. DOI: 10.1162/089892998562942.
- ↑ Brunet, E., Sarfati, Y., Hardy-Bayle, M. C. & Decety, J. (2000). «A PET investigation of attribution of intentions to others with a non-verbal task.» NeuroImage, 11, 157-166.
- ↑ Mazzocco, M. M. M. «Social Functioning Among Girls with Fragile X or Turner Syndrome and Their Sisters». Journal of Autism and Developmental Disorders, 28, 6, 1998, pàgs. 509-517. DOI: 10.1023/A:1026000111467.
- ↑ Stone, V. E. & Gerrans, P. (2006). «What's domain-specific about theory of mind.» Social Neuroscience, 1 (3-4), 309-319.