Colada de fang
Una colada de fang és una massa de roca sedimentària no consolidada formada per elements de gra molt petits (argila, marga), la qual, en amarar-se d'aigua, adquireix la plasticitat suficient per a desplaçar-se en forma de riu de fang.[1] Les colades de fang tenen un alt contingut de material sòlid i una alta densitat (fins a 2,6 g/cm³).[2][3] Amb la seva energia poden causar una gran devastació.
La colada de fang és un moviment de massa sedimentària poc viscosa que s’escola a causa de la gravetat, en condicions subaèries o subaquàtiques, per un tàlveg o vessant a una velocitat que no depassa uns quants km/h, superior, però, a la solifluxió. És formada per lutites saturades d’aigua (pot sobrepassar el 60% d’aigua), a les quals poden acompanyar elements granulomètrics de mides superiors, fins als blocs. Un cop estabilitzada, pot presentar estructures internes incipients de graded bedding [4](estratificació gradual), i no sol presentar laminació interna. Cal recordar que es presenta de forma convexa, deixa levées (dics naturals)[5] i una cicatriu d’arrencada en el punt de partida.[6]
Les colades de fang d'origen volcànic s'anomenen lahars.[6]
Hi ha autors que anomenen colada de fang a la colada de terra, accentuant-ne la plasticitat del material. Altres ho anomenen flux (mudflow) terme que estaria autoritzat per la saturació d'aigua que engegaria el mecanisme. Tot i que és dificil de definir, el procés estaria entre la solsida de terra i la solifluxió.[7]
Masses de llim inconsolidat i argila se saturen d'aigua sobtadament i un fang "líquid" amb més d'un 50% de sediment comença a circular per les línies de drenatge preexistents que superin el 5% d'inclinació (pendent). Al final, la massa viscosa, carregada sovint de reble i grans còdols, s'atura al peu del vessant formant una llengua lobulada. La velocitat del corrent estaria entre el 4 i 15 cm/s, però també hi ha moviments que no arribarien a 1 m en 30 dies.[7]
Les colades, corrents o allaus de fang i detritus formen masses de sediments, aigua i aire que es mouen ràpidament. Poden suposar perills significatius per a la vida i la propietat. Poden ocórrer de manera sobtada, exercir grans càrregues impulsives sobre els objectes que es troben al seu pas i poden arrabassar la vegetació, bloquejar vies de drenatge, danyar estructures i posar en perill la vida humana (Iverson, 1997).[8]
Les colades de fang es produeixen normalment en superfícies no vegetades i són més usuals en regions subàrides, en sectors subàrtics o muntanyencs o en els vessants volcànics. La intervenció humana sovint no n'és aliena. Molts manuals geològics esmenten i detallen la catàstrofe de Los Angeles (1969)[9] localitzada en un vessant urbanitzat, amb desmuntaments i terraplens, cases i jardins, gespa regada i piscines, on va ser major la càrrega que no la resistència al cisallament. Fets catastròfics com el de Los Angeles se succeeixen, de manera anàloga, en altres indrets d'arreu del món.[7]
Referències modifica
- ↑ «Colada de fang». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Colada de fang». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Rieger, Dieter. Bewertung der naturräumlichen Rahmenbedingungen für die Entstehung von Hangmuren: Möglichkeiten zur Modellierung des Murpotentials (en alemany). Múnic: Geobuch-Verlag, 1999. ISBN 3-925308-73-3.
- ↑ «estratificació gradual (graded bedding) estratigrafia, sedimentologia». Diccionari de Geologia, Diccionari DCT, IEC, 1997. [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ «levée». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 Riba Arderiu, O.. «colada de fang». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis Catalans, 1997. [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Rosselló i Verger, V.M.. «17.3.3 Colades de fang». A: Manual de Geografia Física. 8 Educació (Universitat de València) materials. 2a. Universitat de València, 1998, p. 308-309. ISBN 8437034663, 9788437034669.
- ↑ Richard M. Iverson «The physics of debris flows». Reviews of Geophysics, American Geophysical Union, 01-08-1997. DOI: 10.1029/97RG00426.
- ↑ «January 26 1969 mudslides» (en anglès). The Los Angeles Times, 1969. [Consulta: 24 febrer 2023].
Bibliografia modifica
- Pujals i Raymi, Josep Maria. Estudi de la colada de fang de Torrent Senta a Gòsol (Solsonès): aplicació de diferents models. Barcelona: Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, 1987, p. 332.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colada de fang |