Coll d'Eres

coll de Sant Llorenç del Munt

El coll d'Eres és un coll del massís de Sant Llorenç del Munt que té una elevació de 942,5 m. Marca el límit municipal i comarcal entre Mura (Bages), al vessant sud-oest, i Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental), al vessant nord-est. És a la cara sud-est del Montcau, a l'inici de la carena del Pagès, la qual discorre de nord a sud fins a la Mola.[1]

Infotaula de geografia físicaColl d'Eres
Imatge
TipusCollada Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMura (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 40′ 14″ N, 2° 00′ 27″ E / 41.6706°N,2.0075°E / 41.6706; 2.0075
SerraladaSant Llorenç del Munt i serra de l'Obac Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud942,5 m Modifica el valor a Wikidata

El 19 de maig del 1961, a iniciativa de l'activista cultural Joan Morral i Pelegrí, s'hi erigí un monòlit en honor del poeta i escriptor Joan Maragall.[2]

Història

modifica

En un primer moment es pensà de situar el monòlit al cim de la Mola, però després es decidí fer-ho a l'emplaçament actual i amb la inscripció de dos versos del poeta: "Jo no sé lo que teniu / que us estimo tant muntanyes". Es commemorava dues coses: el cinquantè aniversari de la seua mort i la festa que Terrassa li dedicà a ell i al músic Enric Morera, en forma d'aplec, el 18 de maig del 1904 (dels dos homenatjats, només Maragall hi fou present). La iniciativa partí de diferents prohoms de la cultura terrassenca: Joan Llongueras i Badia i Jaume Llongueras i Badia, Joaquim Vancells, Francesc Pi de la Serra, etc., tots ells membres de l'Agrupació Regionalista. Els expedicionaris (Maragall hi pujà a cavall d'un mul), feren nit a la masia de la Mata. L'endemà, a les cinc del matí, emprengueren la caminada fins a Sant Llorenç i, després d'esmorzar als Òbits, van arribar a la Mola. Abans d'entrar al temple, centenars de cantaires dirigits pel mestre Llongueras van entonar el Cant dels Joves:[2]

«

"L'hora nostra és arribada:
tots ens hem desensonyat
amb el front il·luminat
per la llum d'una altra albada.

I esperem que surti el sol
per cantar-ne l'alegria:
quan veurem que s'alça el dia,
alçarem, cantant, el vol.

Com aucells ens alçarem,
movent l'aire amb la volada;
com a núvols creixerem
amb remors de pedregada.

I en les serres avials
remourem la gran tempesta,
fins que el sol, veient-nos alts,
ens vesteixi amb llums de festa.

I per l'aire, llavors pur,
de la pàtria rabejada,
baixarem amb vol segur
a repòs de migdiada."[3]

»

Després de la cerimònia religiosa es dirigiren al Coll de les Eres, on es feu un dinar de germanor.[2]

Referències

modifica
  1. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. 2,0 2,1 2,2 Soldevila i Balart, Llorenç, 2009. Comarques barcelonines. Geografia Literària, núm. 1. Barcelona: Editorial Pòrtic. ISBN 9788498090826. Pàg. 73.
  3. Maragall i Gorina, Joan, Obres completes 1, pàg. 169.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica