Colors i símbols del Futbol Club Barcelona
| L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. |
Uniforme modifica
- Uniforme titular: Samarreta blau i grana a ratlles verticals, pantaló blau, mitjons granes.
- Uniforme alternatiu: Samarreta blanc, pantalon blau, mitjons blaus i vermells a ratlles horitzontals.
- Tercer uniforme: Samarreta turquesa, pantalon turquesa, mitjons turqueses.
Colors modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equipació del Futbol Club Barcelona (porter) |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equipació del Futbol Club Barcelona |
El club defensa la teoria que els colors provenien de l'equip de rugbi de Merchant Taylor (Crosby, Liverpool), escola on van estudiar Arthur i Ernest Witty, que es van incorporar després de la fundació del club.
Hi ha diverses versions sobre l'origen i el motiu pel qual es van escollir els colors històrics en la seva samarreta. La versió més coneguda és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. En el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del club, ja va usar un casquet amb els colors blau i gran, escollint aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basel, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.[1] Algunes especulacions històriques també han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de l'escut del Cantó de Ticino suís, on residia Rosa Gamper, la germana de Joan. Unes altres versions proposades sostenen que l'elecció va estar motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una quarta versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes blaves i granes entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. La darrera hipòtesi que indica que els colors provenen de Heidenheim, el poble natal d'Otto Maier del sud d'Alemanya, un dels fundadors del Club.[a]
Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blau marí i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs, tot i que també hi ha constància d'algun partit jugat amb pantaló fosc.[2] A la temporada 1909-1910 es van introduir les franges verticals blava i grana; cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.
En els primers anys, el Barça utilitzà unes camises mig blaves i mig grana, i posteriorment s'imposaren les ratlles blau-granes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de bàsquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blau-granes horitzontals. Amb motiu del centenari, el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins a 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins a l'actualitat, el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. La temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé noranta anys d'història.
| ||||
Símbols oficials modifica
Escut modifica
.svg)
L'equip jugava en els seus orígens amb l'escut de Barcelona, caironat amb quatre quarters, amb una ratapinyada damunt un corona, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.[4] L'escut propi de l'entitat neix del concurs públic que instituí l'entitat el 1910, que va guanyar el disseny de Santiago Femenia.[5] L'escut té un perímetre en forma d'olla molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs de Suïssa. A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que és més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada.
Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions, però sempre amb el mateix disseny. En la dècada de 1940, els quatre pals vermells varen ser substituïts per ordre governativa per només dos, amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments de la dècada de 1960, però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història el Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals de la dècada de 1950 en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.
El Barcelona Sporting Club de Guayaquil té el mateix escut i l'equip francès del Consolat Marseille també, però amb algunes modificacions: la creu blava de la bandera marsellesa en lloc de la creu de Sant Jordi i els colors groc i verd en comptes dels blaugrana. Sí que hi queda, però, la senyera, perquè Provença i Catalunya la comparteixen.
Bandera modifica
.jpg)
: més imatges).La bandera del Futbol Club Barcelona, és una bandera amb el fons blau i tres barres horitzontals roges, amb l'escut de l'entitat, al centre. Les proporcions de la bandera són 2:3.
Himne modifica
Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[6] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.
Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.
Càntics modifica
En els partits, els aficionats del club canten càntics com "Barça, Barça, Barça...", "Barcelona alé, alé, alé", "Alé alé, alé alé, Força Barcelona alé", "Ser del Barça és el millor que hi ha", "Blaugrana són els colors".[7]
Lema modifica
L'eslògan més conegut de l'entitat és Més que un club. És el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món. Tot plegat, coordinat i realitzat mitjançant la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.
Mascota modifica
_Recinte_de_la_Masia_del_FC_Barcelona,_Barcelona_(13653440685).jpg)
L'Avi del Barça o l'Avi Barça és un personatge creat pel dibuixant Valentí Castanys que simbolitza el club. L'Avi del Barça va fer la seva primera aparició el 29 d'octubre de 1924 a la revista Xut!. En homenatge a aquesta figura, se'n col·locà una escultura al recinte de La Masia, obra de Josep Viladomat.
Vesteix amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970 i uns pantalons també antics. També porta sempre la tradicional barretina i una bandera del Barça. Per a la celebració del centenari es va crear una nova mascota, Clam, figura humà borni.[8]
Malnoms modifica
- Blaugrana: En referència als seus colors oficial per a la seva samarreta, que són blau i grana, tal com apareix al seu himne, el Cant del Barça, el qual esmenta «som la gent blau-grana».
- Barça: Abreviació de la pronúncia de Barcelona en català central, utilitzat habitualment per mitjans estrangers i aficionats al futbol.
Nom modifica
L'entitat fou fundada, el 29 de novembre de 1899, com a Foot-ball Club Barcelona, amb el nom totalment en anglès.[9] Sota el franquisme es va castellanitzar el nom, per un decret governamental que obligava a usar l'espanyol en les denominacions de les associacions. És per això que el 15 de gener de 1941 es va establir Club de Fútbol Barcelona com a nom de l'entitat.[10] L'últim canvi es va produir durant els últims anys del règim franquista: el 8 de novembre de 1973, es recuperà la forma Futbol Club Barcelona, que s'ha mantingut fins avui.
Influència en altres clubs modifica
De la mateixa manera que els actuals colors blaugrana són influenciats per FC Basel, també el club català ha jugat un paper rellevant a la història d'altres entitats.
Barcelona Sporting Club modifica
L'escut de Barcelona Sporting Club prové del que feia servir el Futbol Club Barcelona d'Espanya en els anys 1899 fins a 1910, encara que sense els tenantes o suportants als costats. L'any 1955, l'equip va adoptar el seu escut actual, semblant al del FC Barcelona, igual que el nom dels dos clubs.[11]
Querella contra el Barcelona Sporting Club modifica
L'any 2013, Sandro Rosell, president del club, va presentar una querella contra el Barcelona Sporting Club de Guayaquil per l'ús comercial de la seva marca. Després d'un any de processal, l'Institut Equatorià de la Propietat Intel·lectual va publicar que els dos clubs havien arribat a un acord perquè les dues marques Barcelona convisquin a l'Equador.[12]
Crystal Palace Football Club modifica
Quan el Crystal Palace es va constituir l'any 1905, el seu colors originals van ser granat i blau des d'Aston Villa. El 1973, el gerent Malcolm Allison va canviar la imatge del club, canviant la samarreta per una de ratlles verticals vermelles i blaves, inspirada en la del FC Barcelona.[13]
Forest Green Rovers Football Club modifica
L'escut anterior del Forest Green Rovers (2009-2011) era molt semblant a l'escut del FC Barcelona.[14] La bandera de Sant Jordi va aparèixer als dos escuts, mostrant els seus vincles amb Anglaterra, així com el Barcelona amb Catalunya.
Notes modifica
- ↑ Vegeu els colors blaugrana a l'escut de Heidenheim
Referències modifica
- ↑ Luque, Xavier G. «Los colores suizos del Barça» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-2008. [Consulta: 5 setembre 2023].
- ↑ La Vanguardia. Barcelona, Any XX n.6013 pàg.2 (28 de gener de 1900)
- ↑ «Uniformes Barça 1899-2016». Sport, 13-07-2016. [Consulta: 7 febrer 2016].
- ↑ Pérez i Alejandre, Jaume «Origen i evolució de l'escut del F.C. Barcelona». Paratge, 22, 2009, pàg. 115.
- ↑ Viñas, Carles. Barcelona Blaugrana. Editorial Angle, 2012. ISBN 9788415307020.
- ↑ «L'himne del Barça». Canal Oficial FC Barcelona. [Consulta: 2 octubre 2023].
- ↑ «Culers - Tons de trucada». Canal Oficial FC Barcelona. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Vidal, Jaume. «Castanys, l'home tranquil». El Punt Avui, 28-05-2023. [Consulta: 18 setembre 2023].
- ↑ Bravo Mayor, Luis Javier; Belmonte, Antonio. «La Sociedad de Football de Barcelona de 1894 y el “Foot-ball Club Barcelona” de 1899: ¿Un mismo club o clubes diferentes?» (en castellà). Cuadernos de Fútbol, 01-02-2010. Arxivat de l'original el 15 de maig 2018. [Consulta: 14 maig 2018].
- ↑ Soldevila, Adrià. «Tal dia com avui Franco va espanyolitzar el Barça». Món Esport, 01-02-2017. Arxivat de l'original el 15 de maig 2018. [Consulta: 14 maig 2018].
- ↑ «Historia» (en castellà). [Consulta: 10 setembre 2023].
- ↑ «Quand le Barça porte plainte contre le Barça» (en francès). France 24, 13-09-2013. [Consulta: 6 març 2024].
- ↑ «Nicking the shirts off their backs» (en anglès). The Guardian, 29-06-2013. Arxivat de l'original el 2015-11-19. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Doyle, Paul «Did an Iraqi side really steal Motherwell's badge?» (en anglès). The Guardian, 02-06-2009. Arxivat de l'original el 2023-03-31. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 21 abril 2023].