Columnes d'Hèrcules

nom donat antigament a les roques que guardaven l'entrada a la Mediterrània a l'estret de Gibraltar

Les columnes d'Hèrcules (en llatí, Herculis Columnae, en grec antic αἱ Ἡρακλέους στῆλαι "ai Hêraklous stêlai"), també pilars d'Hèrcules, és el nom donat antigament a les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar (Gaditanum Fretum).[a] La part europea s'anomenava Calpe i la part africana Abyla o Abyle.[1][2]

Infotaula de geografia físicaColumnes d'Hèrcules
Straße von gibraltar.JPG
Estret de gibraltar vist des de la Mediterrània: a la dreta la roca de Gibraltar, a l'esquerra el Djebel Musà Modifica el valor a Wikidata
TipusAccident geogràfic i mitologia Modifica el valor a Wikidata
 36° 00′ N, 5° 21′ O / 36°N,5.35°O / 36; -5.35Coord.: 36° 00′ N, 5° 21′ O / 36°N,5.35°O / 36; -5.35
Format per
Dades i xifres
TravessaMarroc, Espanya i Gibraltar Modifica el valor a Wikidata
Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar

La llegenda diu que eren unes fites erigides per marcar l'extrem occidental dels navegants i especialment la mítica expedició d'Hèrcules. Altres pilars o columnes d'Hèrcules les trobem referenciades a Germània i a la Gàl·lia per marcar els extrems d'altres viatges d'Hèrcules.[3][4] Els pilars de Proteu, que menciona Tàcit, tenien la mateixa intenció demarcadora a Egipte. Estrabó parla dels pilars del Cel i de la Terra i diu que el de la Terra és aquell sobre el qual es va suportar la volta celestial des d'on Atles sostenia la Terra.[5][2]

Anteriorment a ser anomenats pilars d'Hèrcules eren coneguts com a pilars de Cronos i Briàreu, que, com Atles, eren déus de l'ètnia dels titans.[6] Heròdot ja coneixia els pilars o columnes perfectament pels relats dels navegants fenicis i ja portaven el nom d'Hèrcules: un oracle va enviar una colònia procedent de Tir a fundar un establiment als pilars d'Hèrcules i els colons van arribar a la zona i van ocupar les roques de Calpe i Abyla, que van considerar els pilars que havia assenyalat l'oracle, a la zona de Saxetanum (o Exitani), però uns mals auspicis els van fer retornar; una segona expedició va arribar més lluny, a una illa on després hi va haver la ciutat d'Onoba (Huelva), però altre cop uns mals auspicis els van fer retornar; finalment, una tercera expedició va permetre fundar-hi Gades.[7] El déu Melcart dels fenicis es va identificar amb Hèrcules.[2]

Van marcar el límit del món conegut pels antics grecs fins que, segons l'historiador Heròdot, Coleu de Samos les va travessar al segle VII aC.[8][2]

NotesModifica

  1. Estrabó, a la Geografia III, 5,5, fa un resum de les opinions sobre el tema

ReferènciesModifica

  1. Estrabó. Geografia, III, 5,5
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, William (ed.). «Herculis Columnae». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 15 març 2021].
  3. Tàcit. Germàmia, III, 34
  4. Escimne de Quios. Periegesis, 188
  5. Estrabó. Geografia, III, 5-6; III, 8
  6. Claudi Elià. Varia historia, V, 3. Elià cita l'autoritat d'Aristòtil
  7. Heròdot. Històries, IV, 42, 181, 185
  8. Heròdot. Històries, IV, 152

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Columnes d'Hèrcules