Combat de Sant Celoni

El Combat de Sant Celoni fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.

Infotaula de conflicte militarCombat de Sant Celoni
Guerra dels Trenta Anys
Combat de Sant Celoni (Catalunya)
Combat de Sant Celoni
Combat de Sant Celoni
Combat de Sant Celoni (Catalunya)
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
Data21 de maig de 1640
Coordenades41° 42′ N, 2° 30′ E / 41.7°N,2.5°E / 41.7; 2.5
LlocSant Celoni, Vallès Oriental
ResultatVictòria catalana
Bàndols
Bandera de Catalunya Catalunya Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Monarquia hispànica
Comandants en cap
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Leonardo Moles
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Fernando Chirino
Forces
540 infants
Baixes
540 homes

AntecedentsModifica

Al segle xvii, l'imperi espanyol s'enfronta al Regne de França i Catalunya esdevé territori de combat. L'any 1640 fou un any decisiu i de greus conseqüències en produir-se, sobretot a partir del mes de maig, un alçament generalitzat de tota la població del principat de Catalunya contra la mobilització, i permanència sobre el país, dels terços de l'exèrcit reial (entrats a Catalunya a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb França el 1635) i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions. Algunes es negaren a obrir les portes, com Sant Feliu de Pallerols, o Santa Coloma de Farners, on fou enviat l'algutzil Miquel de Montrodon[1] per dur a terme la instal·lació dels soldats; en la resistència dels vilatans l'algutzir trobà la mort. La represàlia duta a terme pels terços a Riudarenes el 3 de maig desencadenaria un ràpid alçament armat de vilatans i pagesos.

El combatModifica

El terç d'infanteria de Mòdena de Leonardo Moles es va dirigir a Sant Celoni fugint de Riudarenes on havien cremat l'església per reunir-se amb el tros de cavalleria de Fernando Chirino de la Cueva, però foren atacats pels revoltats que perseguien als italians.

En arribar a Sant Celoni villa no emmurallada, els italians decidiren preparar la seva defensa i varen fer barricades a totes les entrades a la població. Malgrat tot els catalans revoltats varen introduir-se a la vila per les cases més perifèriques i dispararèn al terç italià des de les finestres que donaven a l'interior de la vila.

Els revoltats van prendre la vila, i mentre que la cavalleria va poder fugir de la batalla arribant a Barcelona,[2] la infanteria italiana fou pràcticament anihilada i els supervivents van fugir, perseguits pels catalans, en direcció al Besòs i es van haver de protegir el convent de Sant Jeroni de la Murtra. Des d'allà, Chirino fugí a Blanes, on hi havia estacionat un terç[3] i abandonà la tropa, que fou capturada, desarmada i conduïda a les Drassanes de Barcelona, on serien retinguts.

ConseqüènciesModifica

Els camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig, possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i posaren en llibertat Francesc de Tamarit[4] juntament amb en Francesc Joan de Vergós i de Sorribes i Lleonard Serra. Els revoltats, acampats a Sant Celoni prepararen un assalt a Blanes, on es refugiaven els terços castellans comandats per Dalmau III de Queralt, i aquest decidí l'evacuació al Rosselló, i en no poder embarcar la cavalleria, Juan de Arce va dirigir-la al nord sortint el 27 de maig, cremant Montiró el 30 de maig, i refugiant-se a la ciutadella de Roses l'endemà.[5] Pocs dies després, la revolta a Barcelona continuaria, i durant els aldarulls del Corpus de Sang, el virrei va morir.

ReferènciesModifica

  1. En Guàrdia 36 - Guerra dels segadors: la batalla de Montjuïc Arxivat 2010-01-27 a Wayback Machine.
  2. (castellà) Tercios. Org, Fernando Chirino de la Cueva Arxivat 2008-09-24 a Wayback Machine.
  3. Coll i Alentorn, Miquel. Història. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992. ISBN 978-84-321-1882-1. 
  4. Massot i Muntaner, Josep; Pueyo, Salvador; Martorell, Oriol. Els segadors: himne nacional de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 1993, p.19. ISBN 8478264647. 
  5. Elliott, John Huxtable. La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya. Universitat de València, 2006, p.434. ISBN 843706344-2. 

BibliografiaModifica

  • Rubí de Marimón, Ramón (2003). Relación del lebantamiento de Cataluña 1640–1642. Barcelona: Fundació Pere Coromines. ISBN 84-7256-808-3.