Ducat de Pulla i Calàbria
El Ducat de Pulla i Calàbria fou un estat existent al sud de la península Itàlica des del segle xi al segle xii.
 Ducat de Pulla i Calàbria | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
| Localització | |||||
| |||||
| Capital | Melfi i Salern  | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1059 | ||||
| Dissolució | 1130 | ||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | monarquia | ||||
Comtat de PullaModifica
El comtat de Pulla fou un estat normand fundat el 1043 per Guillem de Sicília de la dinastia Hauteville, conegut amb el nom de Guillem El Braç de ferro, a les actuals regions de Basilicata i Pulla, ocupant zones de domini de l'Imperi Romà d'Orient durant la Conquesta normanda del Mezzogiorno. Tenia la seva capital a la ciutat de Melfi.[1]
Comtat de Pulla i CalàbriaModifica
Guillem I d'Hauteville, que va arribar al setembre de 1042 a Melfi, va ser reconegut per tots els normands com a líder suprem. Es va dirigir a Guaimar IV, príncep llombard de Salern i Rainulf Drengot, comte d'Aversa, i els va oferir una aliança. Amb la unificació de les dues famílies normandes, Altavilla i Drengot, Guaimar va oferir el reconeixement oficial de les conquestes i al final de l'any, una assemblea de barons llombards i normands a Melfi es va reunir amb Rainulf i Guillem, que van acabar la guerra l'any següent (1043). En aquesta reunió, Guaimar IV de Salern va assegurar el domini dels Hauteville sobre Melfi. Guillem d'Hauteville va formar el segon nucli de les seves possessions i es va diferenciar de Rainulf I d'Aversa, cap dels territoris normands de Campània. Tots els barons presents van oferir un homenatge com a vassalls de Guaimar, el qual va reconèixer a Guillem I d'Hauteville com el primer a portar el títol de comte de la Pulla. Per lligar-se a si mateix, es va oferir a casar-se amb la seva neboda Guia, filla de Guy, duc de Sorrento. Guaimar va reconfirmar també el títol de comte a Rainulf, que va ser així reconegut com a comte d'Aversa.
Guillem va declarar que la primera capital del comtat, i la seu de la Corona, seria Melfi, una ciutat que quedaria fora de la partició. Es va mantenir com a capital durant quaranta anys abans de traslladar-se a Salern: el centre de la ciutat estava dividit en dotze districtes, cadascun d'ells amb un palau i un vescompte amb control sobre aquesta zona de la ciutat.
L'any 1047 l'emperador Enric III va expulsar Guaimar IV d'aquests territoris, cedint-los a Drogo de Sicília, germà i successor de Guillem.
Posteriorment mitjançant el Concili de Melfi, signat el 23 d'agost de 1059 en aquesta ciutat, el papa Nicolau II nomenà Robert Guiscard Duc de Pulla, Calàbria i Sicília, reconeixent així la futura conquesta de l'illa de Sicília per part d'aquest.
Comtat de SicíliaModifica
El 1127 el ducat fou annexat al Comtat de Sicília, que gràcies a les accions de Roger I s'havia apoderat de l'Emirat de Sicília vers el 1060, per part de Roger II, sent nomenat posteriorment l'any 1130 rei de Sicília per l'antipapa Anaclet II.
Llista de comtes i ducsModifica
- Comtes de Pulla (1043-1059)
- 1043 - 1046: Guillem Braç de Ferro
- 1046- 1051: Drago I
- 1051- 1057: Umfred I
- 1057- 1059: Robert Guiscard
|
- Ducs de Pulla, Calàbria i Sicília
- 1127 - 1130: Roger II de Sicília, fill de Guillem II, el qual creà el Regne de Sicília el 1130
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Pulla i Calàbria |
- ↑ Hare, Augustus John Cuthbert. Cities of southern Italy (en anglès). E.P. Dutton and company, 1911, p. 170.