Obre el menú principal

Concepció Vandellós i Servelló

pedagoga i mestra catalana

Concepció Vandellós i Servelló (?, 1902 - Barcelona, 1 d'abril de 1990)[1] fou una pedagoga i mestra catalana.

Infotaula de personaConcepció Vandellós i Servelló
Biografia
Naixement 1902
Mort 1r abril 1990 (87/88 anys)
Activitat
Ocupació Pedagoga
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

FormacióModifica

Va estudiar magisteri a l'Escola d'Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya,[2] amb professors com Pompeu Fabra o Pau Vila.[3]

L'any 1924 va fer un curs d'estiu a l'Institut Rousseau, de Ginebra.[4]

Mútua Escolar BlanquernaModifica

Concepció Vandellós va ésser mestra de la Mútua Escolar Blanquerna, continuadora de l'Escola Graduada de la Mancomunitat (abans Escola Montessori), quan aquesta va haver de cessar en les seves activitats a causa la Dictadura de Primo de Rivera.[5] En el referit grup escolar va exercir el càrrec de directora de l'Acadèmia Elisenda, que era la secció de noies del grup escolar.[6]

La desfeta de la Guerra CivilModifica

Amb l'entrada de les tropes franquistes Concepció Vandellós va haver de deixar la seva activitat com a mestra, limitant-se a donar classes particulars i altres activitats puntuals, però restant apartada del sistema educatiu oficial.[7][6]

Escola ProaModifica

L'any 1966 el grup de pares que decidiren, en el marc de l'anomenada Escola activa de pares,[8] fundar l'Escola Proa, com a escola catalana i de pedagogia activa, al barri de la Bordeta, de Barcelona, varen contactar, a través d'Alexandre Galí, amb Concepció Vandellós,[9] la qual va assumir la direcció de facto de l'escola quant als cursos de primària. En la seva etapa a l'Escola Proa féu que aquesta enllacés amb l'experiència pedagògica interrompuda de Blanquerna (adopció de les seves Lliçons d'Aritmètica, que l'escola facilitava multicopiades als alumnes; celebració, a tall d'exemple, de la festa de Sant Nicolau,[6] amb la representació de l'obra de Joan Llongueres, com es feia a Blanquerna, etc.). Concepció Vandellós, a part de dirigir l'escola i d'impartir-hi classes d'aritmètica i de llengua catalana, va fer-hi de mestra de mestres, contribuint a fer renéixer el moviment pedagògic de l'escola nova, activa i catalana interromput el 1939.[6]

Les Lliçons d'aritmèticaModifica

Quan, un cop tancat el parèntesi de la Dictadura de Primo de Rivera, l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va decidir obrir una nova etapa de publicacions escolars amb una orientació diferent de la que havia caracteritzat la seva trajectòria anterior, va creure convenient traduir i adaptar una obra estrangera d'èxit reconegut abans que encarregar-ne una d'original.[10] Per als textos d'aritmètica es va escollir la col·lecció graduada anglesa de P.B. Ballard,[10][11] i se n'encarregà l'adaptació a M. Assumpció Esteve Llach i Concepció Vandellós.[10] L'obra, en quatre volums, sota el títol de Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV,[12] aparegué el 1932[13] i donada la seva molt bona acceptació se'n féu una segona edició el 1934 i una tercera el 1938,[14] amb petites millores.[10] Després de la Guerra Civil l'editorial Teide en publicà una traducció en llengua castellana.[10][15]

ReferènciesModifica

  1. «Esquela Concepció Vandellós i Servelló». La Vanguardia [Barcelona], núm. 38.907, 05-04-1990, pàg. 26 [Consulta: 16 febrer 2015].
  2. Núñez 1993 p. 277 («… M. Assumpció Esteve-Llach i Concepció Vandellós, antigues alumnes de l'Escola Normal de la Mancomunitat de Catalunya…»)
  3. Ballester 2008, p.6
  4. Soler 2009, p.23
  5. Galí 1978
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Ballester 2008, p.7
  7. «Testimonis directes. Entrevista a Montserrat Pi (neboda de Concepció Vandellós).». El Periódico [Barcelona] [Consulta: 17 febrer 2015]. «[referint-se a l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939]: «Li queien les llàgrimes. A casa hi va haver tristesa, perquè ens vèiem derrotats i ja es veia que ens collarien, com finalment va passar. Va ser molt traumàtic per a la tieta, una dona molt intel·ligent que fins a la guerra havia estat directora de la part de noies de l'Escola Blanquerna. Havia escrit uns llibres de matemàtiques molt bonics, per ensenyar als nens de forma divertida. La tieta, Concepció Vandellós, va perdre la feina i va començar a fer classes a casa per a nois i noies. Va trigar bastant a tornar a l'aula, malgrat que al final va trobar un lloc a la Via Augusta.»»
  8. «Entrevista a Josep Espinàs, ex-regidor del Districte Sants-Montjuïc». El3 - Portal de notícies de Sants-Montjuïc, 08-02-2014. [Consulta: 10 febrer 2015].
  9. Subirà 2008, p.25
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Núñez 1993 p. 277
  11. Ballard, P.B.. Fundamental Arithmetic Pupil's Book I-IV. Londres: University of London Press, 1926-28. 
  12. Esteve-Llach, Maria; Vandellós, Concepció. Lliçons d'aritmètica. Graus I, II, III, IV. Barcelona: Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, 1932. 
  13. Fitxa al Catàleg de la Biblioteca Nacional de Catalunya
  14. Fitxa de la 3ª ed. de les Lliçons d'aritmètica a Biblioteca virtual del llibre escolar utilitzat abans de 1950
  15. Lecciones Aritmética. C.Vandellos-M.Esteve-Llach. Editorial Teide. Fitxa al CCUC

BibliografiaModifica

  • Ballard, P.B.. Fundamental Arithmetic Pupil's Book I-IV. Londres: University of London Press, 1926-28. 
  • Ballester i Perelló, Neus «Concepció Vandellós i Cervelló». Revista de l'Escola Proa [Barcelona], Any 11, núm. 34, març 2008, pàg. 6-8 [Consulta: 17 febrer 2015].