Confecciones Mariver

empresa

Confecciones Mariver fou una empresa de confecció de roba interior de senyora fundada el 1916 per Maria Verdaguer Massana. El seu nom inicial fou Corsés Maria, però després de la Guerra Civil Espanyola es digué Confecciones Mariver (la marca "Mariver" es va registrar el 1955).[1] Maria Verdaguer Massana la creà juntament amb el seu marit Pio Vall, després de treure's el títol de Profesora de Corte y Confección Sistema Martí el juny de 1914.[2] El taller de confecció estava al carrer Major de Tona.[2][3]

Infotaula d'organitzacióConfecciones Mariver
Dades
Tipusempresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1916
Data de dissolució o abolició1987 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Pio Vall. Confecciones Pio Vall.
Targeta de "Corsés María" dels anys 1920
Confecciones Pio Vall
Capçal de carta de la Fábrica de Corsés de Maria Verdaguer, anys 1920 a Tona.

Mariver destaca per ser la primera empresa a Espanya dedicada a la cotilleria i roba interior. Anteriorment la gent es feia la roba interior a nivell particular. En principi es tractava de roba interior, sobretot sostenidors, cotilles i draps. La tela, sedes, s'importava de França.[2]

Felip Vall i Verdaguer, fill de Maria i Pio Vall i conegut pintor muralista, treballà en el negoci familiar fent el disseny dels logos, fent les planxes litogràfiques, pintant les models dels tríptics i més endavant dissenyant les botigues "Pio Vall".[4][5] L'empresa, en principi, distribuïa a tot Espanya (també a les Filipines, Xangai i Cuba) a través de representants. Fou la primera industria de confecció de sostenidors a la península ibèrica. Maria Verdaguer va inventar el "sostén de globo" i també va patentar un sistema per poder treure les barnilles de les cotilles.[2] Destaquen les patents d'invenció "Perfeccionamientos en la fabricación de cazoletas para sostenes y otras prendas",[6] i "Perfeccionamientos en la fabricación de láminas acolchadas" [7]

Quan Francisco Franco Bahamonde va limitar l'entrada de teles franceses, l'empresa va haver de canviar d'estratègia. Varen passar de fer sostenidor i cotilles amb sedes importades a fer-se ells mateixos les teles. També van començar a fer batins brodats i estampacions. Felip Vall es va matricular a l'escola Massana de Barcelona per aprendre estampació de teles. I Pius Vall Verdaguer, el fill petit de Maria Verdaguer i que havia estudiat per Enginyer Industrial Tèxtil, va idear una màquina per a brodar. Varen obrir dues botigues pròpies. Una l'any 1942 a Barcelona a la Diagonal i l'altre a Palma. Les dues es deien "Pio Vall".[8] El negoci va haver de tancar el 1987.[9]

Confecciones Mariver
Membret de les tendes "Pio Vall", a Barcelona i Palma. Anys 1950-60

Referències modifica

  1. Verdaguer Massana, María «Marca "MARIVER" Nº 277.356». Boletín de la Propiedad Industrial, 01-03-1955.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sadurní, Núria ««Intimitats, la roba interior del segle xix al XXI».». Museu de Badalona, 2015, pàg. 34.
  3. d'Imatges, La Factoria. «Ajuntament de Malla». www.malla-osona.net. Arxivat de l'original el 2016-11-05. [Consulta: 5 novembre 2016].
  4. «Felip Vall Verdaguer i les voltes de la Catedral de Vic | VICCC 2016». viccc2016.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-05. [Consulta: 5 novembre 2016].
  5. Puigferrat, Carles ««Felip Vall i Verdaguer (1916-2012) Esbós Biogràfic».». El Llibre de Tona. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 37 a 47.
  6. Verdaguer Massana, María «Patente de invención nº 234.334 "Perfeccionamiento en la fabricación de cazoletas para sostenes y otras prendas"». Registro de la Propiedad Industrial. Ministerio de Industria., Madrid, 5 marzo 1957, pàg. libro 607 folio 84.
  7. Vall Verdaguer, Pio «Patente de invención nº 337.662 Perfeccionamientos en la fabricación de láminas acolchadas"». Registro de la Propiedad Industrial. Ministerio de Industria., 17-02-1967, pàg. libro 1020 folio 162.
  8. Sadurní, Núria ««Intimitats. La roba interior del segle xix al XXI»». Museu de Badalona, 2015, pàg. 63.
  9. Puigferrat, Carles ««Felip Vall i Verdaguer (1916-2012). Esbós biogràfic.»». Llibre de Tona 2016. Ajuntament de Tona, 2016, pàg. 47.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica