Conflicte de Batkén

El conflicte de Batkén (en kirguís: Баткен окуясы, en rus: Баткенские события) va ser un període d'enfrontaments armats entre militants del Moviment Islàmic de l'Uzbekistan (MIU) i les Forces Armades del Kirguizistan, amb el suport a aquestes últimes per part de les Forces Terrestres de l'Uzbekistan. Va ser causat per incursions de militants del MIU en territori uzbek i kirguís des del Tadjikistan i es va centrar, en part, en la demarcació unilateral de la frontera entre el Kirguizistan i l'Uzbekistan per part del segon.[1]

Infotaula de conflicte militarConflicte de Batkén
Pomník batkenských srážek, Biškek.jpg
Un monument prop del Ministeri de Defensa del Kirguizistan en honor dels soldats kirguisos que van lluitar durant el conflicte de Batkén. Modifica el valor a Wikidata
Tipusconflicte Modifica el valor a Wikidata
Data27 setembre 1999 Modifica el valor a Wikidata
LlocProvíncia de Batken Modifica el valor a Wikidata
ParticipantsMoviment Islàmic de l'Uzbekistan, Kirguizistan, Uzbekistan i Rússia Modifica el valor a Wikidata

AntecedentsModifica

El 16 de febrer de 1999, la capital uzbeka de Taixkent va experimentar cinc explosions[2] en un atemptat dirigit principalment contra la vida del president Islom Karimov, qui després va culpar d'això als militants del Moviment Islàmic de l'Uzbekistan d'ideologia wahhabista radical.[3] Segons els militants, el seu objectiu era facilitar el derrocament del govern uzbek i del President Karimov, després de la qual cosa s'establiria un Estat islàmic a l'Uzbekistan.[3]

EsdevenimentsModifica

 
Askar Akayev, el primer president del Kirguizistan independent

En l'estiu d'aquest any, els rebels guerrillers del MIU van envair la regió de Batkén al Kirguizistan (una regió de majoria ètnica uzbeka). Va ser la primera operació verificable del MIU des que es va establir just un any abans. Concretament, la població kirguís de Barak va ser ocupada per forces militants i els seus voltants van ser controlats i bloquejats per forces uzbekes. Durant la intrusió, els rebels van prendre com a ostatges a diverses persones, entre elles un geòleg japonès, que finalment va ser alliberat després que el govern japonès pagués un rescat. Els rebels van exigir a les autoritats kirguises que els proporcionés un pas segur per a creuar a l'Uzbekistan. El vuitè dia del conflicte, l'alcalde Abdrakhman Mamataliev d'Oix, juntament amb tres agents de seguretat, va ser capturat pels militants per a enviar un missatge a les autoritats de Bixkek. Van estar en captivitat durant més d'una setmana fins que van ser alliberats el 13 d'agost després que llargues negociacions s'acordés un acord, que incloïa un helicòpter amb destinació a l'Afganistan.[4][5]

El 24 d'agost, el ministre de defensa Myrzakan Subanov va ser acomiadat del seu càrrec després que Akayev i el seu govern observessin el que el seu portaveu va qualificar com un fracàs per a "estabilitzar la situació".[6] Només quatre dies després, Akayev va nomenar al General de Divisió Esen Topoev, nadiu de Batkén, com a ministre de defensa. L'1 de setembre, el Primer Ministre rus Vladimir Putin i el Viceprimer Ministre kirguís Boris Silaev es van reunir per a discutir que Rússia proporcionés formalment assistència tècnica a l'exèrcit kirguís per a eliminar els militants. El govern va passar el mes següent enfocant les seves operacions en els militants del MIU a les muntanyes, utilitzant atacs aeris i bombardejos d'artilleria per a ajudar el seu avanç. Per al 25 de setembre, la província de Batkén estava completament lluire de militants, i alguns es van retirar al Tadjikistan. El Govern va detenir 72 civils a Bixkek, dels quals se sospitava que tenien vincles amb els terroristes del MIU.[7]

ConseqüènciesModifica

Després que s'acabés el conflicte, el govern uzbek va començar a construir una tanca de filferro espinós i de 2 metres entre els anys 1999 i 2000. El govern uzbek també va insinuar una intervenció militar al país, i el ministre de defensa Hikmatulla Tursunov va declarar que les Forces Armades uzbekes estan disposades a llançar atacs contra refugis dels rebels tant en "llocs pròxims" com en "altres llocs".[8] El conflicte va ser un factor clau en els debats polítics entre el govern d'Amangeldy Muraliyev i l'oposició, que finalment es va incorporar a les eleccions parlamentàries i presidencials d'aquest any.[9] La regió de Batken es va crear com a resposta a les activitats del MIU.[10] El Kirguizistan va acusar a l'Uzbekistan d'utilitzar el conflicte per a apoderar-se de grans superfícies de terres agrícoles que li van ser prestades a l'Uzbekistan durant el període soviètic per al seu ús temporal.[11]

El conflicte també va tenir un gran impacte a la comunitat internacional, que va pressionar de manera conjunta a Tadjikistan perquè expulsés al MIU del país, concretament de la Vall de Tavildara, on té el seu centre d'operacions. El MIU va acabar abandonant la vall a finals de 1999 després de la persuasió del Partit del Renaixement Islàmic del Tadjikistan.

ReferènciesModifica

  1. Абытов Байболот Капарович. «Баткен 1999 год: события или война?». Мнение. АКИpress. Мнение, 29-10-2014. [Consulta: 21 abril 2019].
  2. «16 февраля 1999 г.» (en rus). Ташкентские Куранты. [Consulta: 9 novembre 2020].
  3. 3,0 3,1 Polat, Abdumannob; Nickolai Butkevich (March 1999), Unraveling the Mystery of the Tashkent Bombings : Theories and Implications (PDF), Turkistan ENewsletter, recuperat el 9 May 2009
  4. Нурбек Омуралиев, Айнура Элебаева. «Баткенские события в Кыргызстане. Хроника событий.». Central Asia & Central Caucasus Press AB. Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 21 abril 2019].
  5. https://iwpr.net/global-voices/batken-conflict-returns
  6. «Kyrgyz Troops Kill 10 Gunmen in Hostage Crisis». Los Angeles Times, August 25, 1999.
  7. ОМУРАЛИЕВ, Нурбек; ЭЛЕБАЕВА, Айнура. «Вместо введения» (en rus). CA&C Press. [Consulta: 9 novembre 2020].
  8. «GROWING INTERNATIONAL RAMIFICATIONS OF THE ISLAMIC INSURGENCY IN KYRGYZSTAN.». Jamestown.
  9. «Bad neighbors, bad fences», March 15, 2000. Arxivat de l'original el 2014-03-19. [Consulta: 20 abril 2019].
  10. «Баткенская область - Регионы - О Кыргызстане - Добро пожаловать в Кыргызстан!». www.welcome.kg.
  11. Megoran (2004), op. cit., p 733-734.