Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf

La Congregació de Sant Vitó i Sant Hidulf o de Saint-Vanne i Saint-Hidulphe és una congregació observant de l'Orde de Sant Benet fundada al Regne de França per Didier de La Cour (1550-1623) en 1598. Desaparegué en 1791 durant la Revolució Francesa. Els seus membres posposaven al seu nom les sigles de l'orde benedictí: O.S.B.

Infotaula d'ordeCongregació dels Sants Vitó i Hidulf
Moyenmoutier-EgliseAbbatiale.JPG
Església abacial de St-Hydulphe de Moyenmoutier, segona abadia de l'orde
TipusMonàstic
Nom oficialCongregació de Saint-Vanne i Saint-Hidulphe de l'Orde de Sant Benet
Nom oficial llatíCongregatio Sancti Vitoni et Sancti Hidulphi Ordinis Sancti Benedicti
SiglesO.S.B.
Altres nomsCongregació de Saint-Vanne, vannistes
HàbitTúnica, escapulari i caputxa negres, amb cinyell de cuir
LemaOra et labora ("Prega i treballa")
ObjectiuVida contemplativa, estudi i treball
Fundació1589, Abadia de Saint-Vanne de Verdun (Mosa) per venerable Didier de La Cour
Aprovat perCliment VIII, en 7 d'abril de 1604
ReglaRegla de Sant Benet (s. VI)
PatronsSant Benet de Núrsia
Supressió1791 per Govern republicà de França
Fundacions destacadesMoyenmoutier, Saint-Avold, Luxeuil, Saint-Pierre de Senones
Fundacions a terres de parla catalanaNo n'hi ha hagut
Persones destacadesDom Calmet, Dom Pérignon, Jean François, Nicolas Tabouillot, Joseph Cajot, Ambroise Pelletier, Claude Bonnaire

HistòriaModifica

La Cour madurà la seva reforma en el clima de renovació espiritual posterior al Concili de Trento (1563); la seva intenció era retornar la disciplina benedictina al seu rigor original. La reforma es començà a aplicar als monestirs de Saint-Vanne de Verdun (Mosa) i de Saint-Hidulphe (Moyenmoutier) en 1589.

Fou aprovada per Climent VIII Aldobrandini amb el breu apostòlic del 7 d'abril de 1604. S'hi afegiren altres abadies de la Lorena, el Franc Comtat i Xampanya: cap al 1630 la congregació ja comptava amb cinquanta cases. Fou un model de vida religiosa i un notable centre cultural. Per la seva influència, i pel fet que no podia expandir-se a França (llavors la Lorena no en depenia), donà lloc a la fundació de la Congregació de Sant Maur.

Entre els membres coneguts de la congregació han destacat erudits com Dom Calmet, Jean François, Nicolas Tabouillot, Joseph Cajot, Ambroise Pelletier, Claude Bonnaire i Dom Pérignon. Entre les abadies més destacades de la congregació hi ha:

La congregació desaparegué en 1791, arran de la Revolució Francesa. En 1837, la Congregació de Solesmes intentà recuperar-ne l'herència espiritual.