Setge de Jerusalem (637)

(S'ha redirigit des de: Conquesta de Jerusalem)

El Setge de Jerusalem de 637 significà la captura de la ciutat per l'exèrcit del califat Raixidun durant la invasió islàmica de l'Imperi Romà d'Orient,

Infotaula de conflicte militarSetge de Jerusalem (637)
Guerres arabo-romanes
Setge de Jerusalem (637) (Orient Proper)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
Setge de Jerusalem (637)
Coord.: 31° 47′ 0″ N, 35° 13′ 0″ E / 31.78333°N,35.21667°E / 31.78333; 35.21667
Al aqsa moschee 2.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datanovembre 636 Modifica el valor a Wikidata –  abril 637 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades31° 48′ N, 35° 12′ E / 31.8°N,35.2°E / 31.8; 35.2
LlocJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria musulmana
CampanyaConquesta musulmana de Síria
Bàndols
califat Raixidun Imperi Romà d'Orient
Comandants en cap
Sofroni de Jerusalem Abu-Ubayda ibn al-Jarrah

AntecedentsModifica

Jerusalem havia passat temporalment a mans sassànides entre 614 i 628, quan Heracli la va recuperar.[1] Poc després de derrotar decisivament l'exèrcit romà d'Orient a la batalla del Yarmuk l'exèrcit califal d'Abu-Ubayda ibn al-Jarrah va iniciar el setge de Jerusalem el novembre de 636.

El setgeModifica

Abandonada pels romans d'Orient, la defensa fou confiada al patriarca Sofroni de Jerusalem,[2] qui després d'un setge de quatre mesos acordà el lliurament de la ciutat però només al mateix califa. L'abril de 637, el Úmar ibn al-Khattab va arribar a Jerusalem per rebre la ciutat.[3]

ConseqüènciesModifica

La conquesta musulmana de Jerusalem va solidificar el control musulmà de Palestina, que no tornaria a ser amenaçada fins a les Croades. La ciutat de Jerusalem va arribar a ser considerada com un lloc sant per l'Islam, com ho va ser per les anteriors grans religions monoteistes, el cristianisme i el judaisme. Després de la conquesta musulmana, després de gairebé 500 anys als Jueus se'ls va permetre viure i practicar la seva religió lliurement a Jerusalem.

ReferènciesModifica

  1. Walter Emil Kaegi. Heraclius, Emperor of Byzantium. Cambridge University Press, 2003, p. 185, 189 [Consulta: 12 març 2014]. 
  2. Crawford, Peter. The War of the Three Gods: Romans, Persians and the Rise of Islam (en anglès). Pen and Sword, 2013, p. 147. ISBN 1473828651. 
  3. Gibbon, Edward. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (en anglès). volum 6. The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, Volum 6, 1828, p. 429.