Conrad Llança
Conrad Llança[1][2] (italià: Corrado Lancia)[3] Corral de Llança, Conrad Llança o Coral de Llança[4] (? - Cap d'Orlando, Sicília 1299) fou un militar sicilià a les ordres de Pere el Gran. Era germà de Manfred Llança.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIII  |
| Mort | 1299 (Gregorià) Capo d'Orlando (Sicília) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | almirall |
Es poden traçar els seus orígens familiars fins al Marquesat del Busca, antic estat feudal d'Itàlia al Piemont. És parent de Manfred I Lancia, marquès del busca i trobador en occità.
A la crònica de Ramon Muntaner s'indica que va viure a la cort del rei en Pere III el Gran, siguent culturalment catalanitzat "en axí apreseren del cathalanesch de cascún loch de Cathalunya e del regne de València".[5] Llança es va convertir en el primer Marqués d'Albaida i Carrícola. Al mateix temps que el seu amic Roger de Llauria va ser atorgat el territori veí d'Alcoi. A aquestes terres d'Albaida és conegut encara hui amb el nom de "Corral de Llança, primer marqués d'Albaida".
El 1266, quan Carles I d'Anjou arrabassà el tron de Sicília a Manfred I de Sicília, Llança fou acollit a la cort catalana de l'infant Pere i Constança de Sicília. El rei el va enviar com ambaixador a Tunis[6] per a exigir tribut al soldà Yahya II al Wathik ben Muhammad I, amb el desig ocult de preparar la possible annexió d'Ifríqiya a la Corona, que no va reeixir i finalment va atacar les costes africanes.[7] El 1277 Pere el Gran el va nomenar «almirall»;[4] durant els anys 1280-1281 va exercir com a Governador de Xàtiva. El 1283 el va acompanyar al desafiament de Bordeus. Va morir a la batalla del cap Orlando el 1299.
El carrer barceloní de Llança, sovint citat erròniament com a «carrer de Llançà», fou anomenat en honor d'aquesta persona.[8]
ReferènciesModifica
- ↑ Marcos Hierro, 2003, p. 45.
- ↑ Junqueras, 2008, p. 55.
- ↑ «Corrado Lancia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 Soler i Puig, Lluís Maria. Mariners catalans célebres. Barcelona: Tipografía «La Academia» d' Evaristo Ullastres, 1882, p. 15.
- ↑ Muntaner, Ramón. Crònica. C. 18: Edicions 62, p. 44. ISBN 84.297.1-508.8.
- ↑ José Hinojosa Montalvo, Pere III el Gran
- ↑ «Mitcat». Arxivat de l'original el 2018-01-31. [Consulta: 19 juny 2008].
- ↑ Guillamet, J. «La calle del almirante Llança» (en castellà). El País, 17 novembre 2005. [Consulta: 24 gener 2021].
BibliografiaModifica
- Junqueras, O. Camí de Sicília: l'expansió mediterrània de Catalunya. Cossetània Edicions, 2008. ISBN 9788497913539.
- Marcos Hierro, E. «Els catalans i l'Imperi bizantí». A: Ferrer i Mallol, M. T. Els catalans a la Mediterrània oriental a l'edat mitjana. Institut d'Estudis Catalans, Secció Històrico-Arqueològica, 2003, p. 23-78. ISBN 9788472836709.
Enllaços externsModifica
- Navegahispania Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine. (castellà)