Obre el menú principal

Una consonant emfàtica és un tipus de consonants pròpies de llengües semítiques, dotades d'una articulació particular anomenada "èmfasi". L'èmfasi es pot manifestar per velarització o faringealització, com en àrab, o per glotalització (realitzant una consonant ejectiva) com a l'amhàric. En hebreu i arameu moderns que històricament han tingut aquestes propietats, l'èmfasi ja ha desaparegut de la pronunciació.

Les consonants emfàtiques tenen propietats específiques:

  • influeixen sobre el segell de les vocals properes (en àrab particularment, de diverses maneres segons els dialectes)
  • en hebreu i en arameu, les consonants emfàtiques no estan sotmeses a la fricatització que afecta les consonants oclusives.

Els cinc fonemes "emfàtics" reconstruïts del protosemític són:

Descripció del fonema protosemític AFI Trans. Hebreu Arameu Àrab
Ejectiva alveolar [tʼ] Tet Tet Ṭāʼ
Fricativa ejectiva dental [θʼ] Sade Tet Ẓā
Fricativa alveolar o africada [(t)sʼ] Tsadi Ṣade Ṣad
Fricativa Lateral o africada [(t)ɬʼ] ṣ́ Tsade Ayin Ḍād
Ejectiva velar [kʼ] Qof Qof Qāf

Generalment les consonants emfàtiques es transcriuen amb un punt subscrit sota la consonant emfàtica, per exemple en àrab:

  • dal (no emfàtic)
  • ḍad (emfàtic - o tafkhim تفخيم).

Trobem consonants similars en altres llengües afroasiàtiques, per exemple en berber.