Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística, abreujat CPNL, és un consorci d'entitats públiques de Catalunya creat el 15 de desembre de 1988 amb la finalitat de fomentar el coneixement, l’ús i la divulgació de la llengua catalana.[1][2] El 2012 tenia 22 centres descentralitzats arreu el territori del Principat. Des del 1998, la missió de coordinació li està atorgada per la «Llei de política lingüística» tal com està decretada l'obligació del govern de «crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català.»[3] El 2009, el consorci va acollir el milionèsim estudiant.[4]

Infotaula d'organitzacióConsorci per a la Normalització Lingüística
Placa del CPNL de Manresa.jpg

Lemafem bategar el català Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCPNL Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstitució cultural Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 desembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitCatalunya
Governança corporativa
Seu 
Executiu en capEster Franquesa i Bonet (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost29.050.000 € (2017) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-932-72-31-00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcpnl.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: cpnlcat Twitter: cpnlcat Modifica els identificadors a Wikidata

En l'actualitat s'hi han associat la Generalitat de Catalunya, 97 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona[5] que junts garanteixen el finançament del Consorci. El CPNL va aprovar uns nous Estatuts el 2018.

Estructura territorial del CPNL:

FuncionamentModifica

Per tal de normalitzar el català promou i articula el seu ensenyament entre la població adulta; ofereix a particulars, empreses, associacions i administracions públiques assessorament en ortografia, gramàtica, tipografia i lèxic, i fomenta la presència i l'ús de la llengua en cada àmbit territorial. A l'inici de la seva existència, dominava l'ensenyament als catalanoparlants que no havien tingut ocasió d'aprendre ortografia i gramàtica de la seva llengua durant el franquisme i del conjunt d'immigrants castellanoparlants que van arribar a Catalunya entre els anys 1950 i 1975. A partir de l'any 2000, el seu objectiu se centra sobretot en l'ensenyament a persones immigrades.[6]

Els àmbits en què es treballa des del CPNL:

Empreses i organitzacionsModifica

Perquè el català sigui present en tots els àmbits

  • Plans a mida per a empreses i entitats que volen iniciar un procés de normalització lingüística.
  • Anàlisi lingüística de l’organització.
  • Pla de formació del personal per adequar el seu nivell de català a les necessitats del lloc de treball.
  • Assessorament lingüístic.

Català per a adultsModifica

Per millorar els coneixements de català

  • Formació presencial i a distància (Parla.cat), i autoformació.
  • Cursos per aprendre a parlar el català (nivells bàsic i elemental).
  • Cursos per aprendre a usar correctament el català escrit (nivells intermedi i de suficiència).
  • Cursos específics: de conversa, d’atenció oral al públic, per a gestors, etc.
  • Cursos de llenguatge d’especialitat: llenguatge comercial, administratiu i jurídic.

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) organitza en tot el territori cursos de català per a les persones que volen aprendre a parlar en català amb fluïdesa i correcció (Inicial, Bàsic i Elemental) i per a les que volen escriure'l adequadament (Intermedi i Suficiència). També ofereix cursos de perfeccionament (Superior) per a les persones que l'han d'utilitzar de manera excel·lent. Per complementar l'oferta general, ofereix cursos d'aspectes concrets de la llengua (especialitzats).

Els cursos segueixen els programes de llengua catalana per a l'ensenyament d'adults de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL). Els programes s'estructuren a partir dels nivells establerts en el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR).

La metodologia i l'enfocament dels cursos del CPNL és comunicativa per tasques, és a dir, els alumnes aprenen dins i fora de l'aula a partir de situacions comunicatives reals en què la llengua és fonamental per comunicar-se. Això vol dir que la llengua que s'aprèn és la que es necessita en cada situació de la vida i s'aprèn correctament, per tal de sentir-se del grup tant com sigui possible. Algunes activitats s'han de resoldre individualment, però també n'hi ha que s'han de resoldre en parella o col·laborativament.

AssessoramentModifica

Per resoldre dubtes i escriure en català amb seguretat

Qualsevol persona que tingui com a mínim 18 anys pot ser alumna dels cursos organitzats pel Consorci, que adapta la seva oferta de serveis a les realitats sociolingüístiques canviants: cursos per a persones de llengua materna xinesa, cursos orals per a persones no alfabetitzades... Segons les oportunitats, col·labora amb altres entitats, com la Plataforma per la llengua, la FOCIR[8] o organitzacions professionals quan es tracta d'informar un grup específic.[9]

ReferènciesModifica

  1. «Ordre de 28 de febrer de 1989, per la qual es dóna publicitat a la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 28-02-1989. [Consulta: 13 juny 2018].
  2. «Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística» (en català). [Consulta: 13 juny 2018].
  3. «Capítol VI. L'impuls institucional», Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 7 de gener de 1998
  4. El Consorci de Normalització Lingüística «es reinventa» per fer del català la llengua pública comuna al diari El Punt del 20 de juny de 2009
  5. Consorci per a la Normalització Lingüística al web de la Generalitat de Catalunya
  6. Vegeu, per exemple: ACN L'Ajuntament de Mollet del Vallès, Normalització Lingüística i Immigració promouen la inserció laboral de dones nouvingudes al diari El Punt Avui del 28 de novembre de 2007
  7. «Àmbits de treball del CPNL». [Consulta: 15 juliol 2002].
  8. Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la FOCIR al web de la FOCIR
  9. Editen 5.000 miniguies de català a la restauració al diaria El Punt Avui del 10 d'octubre de 2011

BibliografiaModifica

  • Katharina Kirsch de Fernandez, Ein Vergleich der Sprachpolitiek in der Comunitat de Catalunya und der Comunitat Valenciana (alemany), Munic, GRIN, Verlag für akademische Texte, 2007, 170 pàgines, ISBN 978-3-638-62563-0 (en català: Una comparació de les polítiques lingüístiques de la Comunitat de Catalunya i de la Comunitat Valenciana)

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consorci per a la Normalització Lingüística