Constança de Castella

Constança de Castella (Castrojeriz, Burgos, 1354 - Leicester, Anglaterra, 1394) fou infanta de Castella i reina titular de Castella (1369).

Plantilla:Infotaula personaConstança de Castella
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1354 Modifica el valor a Wikidata
Castrojeriz Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1394 Modifica el valor a Wikidata (39/40 anys)
Castell de Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaChurch of the Annunciation of Our Lady of the Newarke (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pretendent al tron de Castella
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta de Castella
Duquessa
Princesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoan de Gant (1371 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCaterina de Lancaster, John Plantagenet Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I de Castella Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Padilla Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Castella, duquessa de York
Sancho de Castilla
Joan de Castella
Diego de Castilla Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 8089003Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Tercera filla de Pere I de Castella i de la seva segona esposa, Maria de Padilla.

A la mort del seu pare el 1369 reclamà el tron castellà en virtut del testament del seu pare, però li fou arrabassat pel seu oncle Enric de Trastàmara.

Núpcies i descendents

modifica

El 21 d'octubre de 1371 es casà a Roquefort-sur-mer, prop de Bordeus, amb Joan de Gant, duc de Lancaster i fill d'Eduard III d'Anglaterra, esdevenint la segona esposa del príncep anglès. D'aquest matrimoni tingueren:

Per aquest matrimoni Joan de Gant pretengué obtenir un regne per a ell mateix però no aconseguí derrotar Enric II de Castella a la Primera Guerra Civil castellana.[1] L'única cosa que aconseguí fou el matrimoni de la seva filla amb l'hereu castellà, unint així les reivindicacions familiars.

Referències

modifica
  1. Given-Wilson, Chris. An Illustrated History of Late Medieval England (en anglès). Manchester University Press, 1996, p. 260. ISBN 9780719041525.