Isabel de Castella, duquessa de York

Isabel de Castella (Tordesillas,[1] estiu de 1355 - castell de Hertford, 23 de novembre de 1392), infanta de Castella, filla de Pere I de Castella i de Maria de Padilla, i duquessa de York pel seu matrimoni amb Edmund de Langley.[2][3]

Infotaula de personaIsabel de Castella, duquessa de York
Isabella of Castile, Duchess of York.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1355 Modifica el valor a Wikidata
Tordesillas Modifica el valor a Wikidata
Mort23 desembre 1392 Modifica el valor a Wikidata (36/37 anys)
Kings Langley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentKings Langley Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuquessa
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaAnscarici Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEdmund de Langley Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard de Norwich
Constança de York
Ricard de Conisburgh Modifica el valor a Wikidata
ParesPere I de Castella Modifica el valor a WikidataMaria de Padilla Modifica el valor a Wikidata
GermansDiego de Castilla (en) Tradueix, Joan de Castella, Sancho de Castilla (en) Tradueix i Constança de Castella Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 82578610 Modifica els identificadors a Wikidata

Primers anysModifica

Isabel va néixer el 1355, essent la tercera de les filles de Pere I de Castella i de la seva amant preferida, Maria de Padilla.[2][3]

El 1361, el seu pare aconsegueix que les Corts proclamin els seus fills tinguts amb Maria de Padilla (Beatriu, Constança, Isabel i Alfons) descendents legítims i, per tant, hereus de la corona, elevant-los a la categoria d'infants; el rei al·legava que s'havia casat en secret amb Maria de Padilla, encara que tots sabien que la legítima esposa del rei, Blanca de Borbó, encara era viva al moment del suposat enllaç.

MatrimoniModifica

Constança, germana major d'Isabel, s'havia casat el 21 de setembre 1371 amb Joan de Gant, quart fill d'Eduard III d'Anglaterra i primer duc de Lancaster. Constança reclamava des de la mort del seu pare el 1369 el tron de Castella, ocupat llavors per Enric de Trastàmara, qui havia destronat el seu mig-germà Pere I.

L'11 de juliol 1372 Isabel, que havia acompanyat la seva germana a Anglaterra i que tenia 17 anys, es va casar amb el germà petit de Joan, Edmund de Langley, cinquè fill del rei Eduard III i primer duc de York, a Wallingford (Oxfordshire). Els matrimonis de les dues germanes formaven part d'una aliança dinàstica que buscava restaurar al tron els descendents de Pere I amb suport de la corona d'Anglaterra.[4][5] Segons Pugh, Isabel i el seu espòs Edmund van ser un parell mal aparellat.[3]

DescendènciaModifica

Es va casar al castell de Hertford, l'1 de març de 1372, amb Edmund de Langley, duc de York i quart fill del rei Eduard III d'Anglaterra, essent des de llavors coneguda amb el nom d'Isabella.

D'aquest matrimoni van néixer tres fills:

ReferènciesModifica

BibliografíaModifica

  • Castro Toledo, Jonas. Colección Diplomática de Tordesillas. Valladolid: Instituto cultural Simancas, 1981. ISBN 84-500-4849-4. 
  • Pugh, T. B.. Henry V and the Southampton Plot of 1415 (en anglès). Wolfeboro Falls, New Hampshire: A. Sutton, 1988. ISBN 0-86299-541-8. 
  • Richardson, Douglas. Magna Carta Ancestry: A Study in Colonial and Medieval Families (en anglès). Segunda. Salt Lake City: Genealogical Pub, 2011. ISBN 1-4499-6638-1.