Constantí Africà
Constantí Africà (Cartago, Primera meitat segle XI - abadia de Montecassino, 1087), conegut també com a Constantí l'Africà, en llatí: 'Constantinus Africanus', fou un escriptor en llatí nadiu que va viure al segle xi, un dels introductors de la medicina àrab a Europa.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Primera meitat segle XI Cartago (Tunísia) |
| Mort | 1087 abadia de Montecassino (Itàlia) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Abadia de Montecassino |
| Ocupació | metge, escriptor, traductor, monjo |
| Orde religiós | Orde de sant Benet |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Va viure a Ifríqiya i es creu que va viatjar a Egipte, Bagdad, Índia i Etiòpia; va estudiar hebreu, siríac, caldeu, grec, etíop i potser sànscrit. Retornat a Ifríqiya va haver de fugir a Sicília per salvar la vida. Després es va establir a Calàbria, potser com a comerciant, vers 1050/1060, quan tenia uns 40 anys i hauria entrat en contacte amb un germà del duc Robert Guiscard, que era metge, i amb el qual durant tres anys va estudiar medicina, i per això fou anomenat «Κωνστ. ὁ Ῥηγῖνος» (és a dir, 'Constantí de Reggio'). Va rebre també el títol de «Πρωτασηκρῆτις» o «Πρωτασηκρήτης», és a dir, Protosecretarius.[1]
Segurament va tornar a Ifríqiya i va traduir diversos tractats de medicina àrabs que més tard va portar a Salern segons la tradició, on es va convertir al cristianisme i fou monjo a Montecassino (1072). Les traduccions foren deficients, i a més a més haurien estat danyades per una tempesta durant el viatge d'Àfrica a Itàlia, però van contribuir en gran manera a la difusió dels coneixements mèdics àrabs a Europa.
Referències
modifica- ↑ A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. William Smith.
- Charles S. F. Burnett, Danielle Jacquart (eds.), Constantine the African and ʻAlī Ibn Al-ʻAbbās Al-Magūsī: The Pantegni and Related Texts. Leiden: Brill, 1995. ISBN 9004100148.
- M. McVaugh, Constantine the African, C. C. Gillispie, ed., Dictionary of Scientific Biography, Vol. 3 (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1970): pp. 393-5.
- Lienhard JH. Engines of our Ingenuity, Number 2097 - Constantine the African.
- Becavin, L'École de Salerne et la medicine salernitaine, París 1888.
- Karl Sudorf, Konstantin der Afrikaner und medizinische von Salerno.
- Pierre Diacre, Chronica Mon. Cassinensis (Chronique du Mont Cassin), i De viribus illustribus Cassinensis, Fabricius a la Biblioteca Grega.