Convent de Sant Francesc (Terrassa)

El convent de Sant Francesc d'Assís és un antic edifici religiós de Terrassa bastit a començament del segle xvii (1609-1612), en estil barroc però amb traces gòtiques i renaixentistes, de l'orde dels frares menors recol·lectes. És a la plaça del Doctor Robert, a l'extrem del passeig del Comte d'Ègara i vora el parc de Vallparadís. Destaca especialment pel seu claustre decorat amb plafons de ceràmica que tracten aspectes de la vida de sant Francesc i que actualment és una de les seccions del Museu de Terrassa.

Infotaula d'edifici
Convent de Sant Francesc
Església de Sant Francesc (Terrassa), III.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia i convent franciscà Modifica el valor a Wikidata
Creació1609
Data de finalització1612
Característiques
Estil arquitectònicBarroc amb traces gòtiques i renaixentistes
PlantaUna nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria
ClaustrePlanta quadrada i tres pisos. Decorat amb plafons de ceràmica policroms
PortalRenaixentista
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiTerrassa Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Doctor Robert
 41° 33′ 46″ N, 2° 01′ 01″ E / 41.56284°N,2.01692°E / 41.56284; 2.01692
Bé Cultural d'Interès Local
Identificador28155
Activitat
Diòcesibisbat de Terrassa Modifica el valor a Wikidata
Claustre
Detall d'un dels plafons ceràmics del claustre, amb escenes de la vida del sant

De l'antic convent, avui dia només se'n conserva l'església, el claustre i alguns espais adjacents. L'església consta d'una sola nau amb capelles i absis poligonal, cobert amb volta de creueria; la façana és de composició senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilínia. El claustre, de planta quadrada i tres pisos, actualment integrat dins l'hospital de Sant Llàtzer, n'és l'espai més emblemàtic i té les parets de la planta baixa cobertes amb 26 plafons ceràmics policroms situats sota les voltes d'aresta, atribuïts al mestre escudeller barceloní Llorenç Passoles i que daten dels anys 1671-1673. Aquesta decoració fou promoguda per Pere de Fizes, castlà del castell de Terrassa, segons es dedueix de l'aparició del seu escut d'armes.[1]

El convent va passar a mans de l'Ajuntament l'any 1835, arran de l'exclaustració i la marxa de la comunitat franciscana. De 1864 a 1868 va allotjar l'Escola Pia de Terrassa. Després d'algunes reformes i ampliacions, entre les quals l'aixecament d'un nou pis al claustre, l'enderrocament de l'antiga sagristia i la construcció de la presó de l'Estat, el 1869 s'hi va instal·lar l'hospital i casa de la caritat de Sant Llàtzer. Més endavant hi hagué noves reformes constructives i d'ús fins al darrer quart del segle xx: el 1907 l'hospital de Sant Llàtzer fou objecte d'una ampliació que va dur a terme l'arquitecte municipal Lluís Muncunill en una època de transició cap al modernisme, per tal de construir l'edifici del Seguro Tarrasense, que més endavant va passar a acollir la clínica del Remei. A partir del 1989, després d'un període de desocupació, s'inicia la rehabilitació de les dependències conservades del convent i avui se'n pot visitar el claustre amb els plafons ceràmics recuperats.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. Canalda i Llobet, Sílvia «Novetats i reflexions sobre els Passoles, una nissaga de ceramistes pintors del barroc català». Matèria, revista d'art, 4, 2004, pàg. 147-160.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convent de Sant Francesc