Cops de bec a Pasadena
Cops de bec a Pasadena és una novel·la de l'escriptor català Manuel de Pedrolo[1] editada l'any 1972 a l'editorial Nova Terra i pertany al gènere de novel·la satírica. També editada per Edicions 62 el 1980.
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Manuel de Pedrolo |
| Llengua | Català |
| Publicació | Catalunya, 1980 |
| Editor | Edicions 62 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | novel·la |
| Altres | |
| ISBN | ISBN 8429715363 |
Estructura
modificaEstà composta de 12 capítols, titulats Jocs de peus, L'esquena i el filet, Diagnòstics nocturns, Reportatge en exclusiva, Vida social a Los Alamitos, Xarxa de pretendens, Pedres i dòlars, Com corren les noies, Falsa sortida, Samfaina psicoanalítica, Peus i mans, Miss Goulon tanca la marxa.
Cops de bec a Pasadena descriu alguns episodis de la vida de Bob Spill, un especialista cinematogràfic amb una gran perícia per a encendre cigarretes; acompanyat de Ruby, la seva dona; Kitty, la seva cunyada -eterna aspirant a guionista de pel·lícules- i Keith, un escriptor barrut que no en té ni cinc i es limita a passejar-se per casa dels Spill, sense fer res de res, amb el posat d'artista incomprès.
Els personatges
modificaEn Bob Spill és un especialista cinematogràfic.
La Ruby és la seva dona i la Kitty la seva cunyada.
En Keith és un artista incomprès.
L'espai
modificaCops de bec a Pasadena està ambientada a Los Angeles.
Llenguatge
modificaEn el vessant formal, l'ús del llenguatge és similar al de les traduccions de novel·la negra impulsades per l'autor. A més, aquest to es veu reforçat tant per l'ambientació nord-americana d'aquesta obra com per la intriga policíaca que genera la línia argumental en què Kitty és confosa amb miss Potter, una cèlebre escriptora.
Anàlisi
modificaLa novel·la va més enllà d'un mer divertiment i no renuncia a alguns dels trets de la poètica pedroliana de to existencialista: presentació de situacions absurdes amb èmfasi en la seva comicitat; alienació de l'individu en relació a la massa; incomunicació entre els éssers humans; crítica de la hipocresia social; etc. Es tracta d'aspectes molt en voga a la dècada dels 50. Cal tenir en compte que aquest llibre fou escrit el 1956, però, lamentablement, com tantes altres obres de l'escriptor, no va poder publicar-se fins a 1972. Segurament, allà on més es posen de manifest aquests aspectes és en el capítol dedicat a una festa que té lloc a Los Alamitos. Aquest capítol és similar a d'altres relats de Pedrolo i té un grau d'abstracció considerable que li confereix certa entitat autònoma. La descripció de la festa defuig els elements frívols i posa de manifest com l'individu es pot veure arrossegat, gairebé dissolt, per una col·lectivitat despersonalitzada.
Referències
modifica- ↑ «Biografia de Manuel de Pedrolo» (en català). [Consulta: 2 novembre 2916].
- ↑ «Cops de bec a Pasadena» (en català). [Consulta: 2 novembre 2016].