Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar,[1] la qual cosa n'explica la gran varietat.
 Coca de recapte amb sardines | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Coca de verdures, coca d'escalivada |
| País d'origen | Catalunya |
| On es menja | Catalunya |
| Gastronomia | Cuina de Catalunya |
| Detalls | |
| Tipus | plat  |
| Forma | Rodona o allargada i oberta |
| Ingredients principals | Hortalissa variada i escalivada, massa de pa |
Poden ser hortalisses escalivades o crues damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba. A les zones d'interior és habitual posar-hi bolets.[2] Tanmateix s'hi poden emprar d'altres verdures o fins i tot afegir embotit, perquè en general les coques no tenen receptes fixes, ans al contrari. També es fa sovint afegint arengades o anxoves. Amb una llarga tradició a la cuina catalana, són una opció a l'abast de tothom de menjar cereal d'una manera molt gustosa.[3]
Sobre una massa fina que serveix de base, s'hi afegeix qualsevol producte que es tingui a mà: verdures, peix, carn... normalment aliments bàsics i econòmics, que permeten múltiples combinacions.[4] La clau de la coca de recapte és la tradició d'«arreplegar», «recaptar», el que hi ha al rebost i portar-ho al forn de la comunitat, on el forner fa la pasta i cou el que s'ha portat, sobre d'una massa fina de pa. Tradicionalment, quan a les masies es feia encara pa, era una variant que es feia amb el que es tenia a mà.[3]
Origen
modificaJosep Pla opina que la coca d'escalivada, sovint anomenada coca de recapte, és originària de la Noguera,[5] mentre que Josep Lladonosa afirma que «des de sempre» s'han cuinat a les comarques tarragonines i lleidatanes.[6] En l'actualitat és una coca ben típica de moltes comarques i se'n pot trobar a Barcelona. És especialment habitual, però, a la Ribagorça,la Noguera, l'Urgell, el Segrià, la i a les comarques del Camp de Tarragona.[7]
Tradicionalment, la coca de recapte es feia al forn de la vila. La mestressa de casa hi duia els ingredients que volia posar-hi i el forner feia la massa i la coïa.[6] S'aprofitaven els productes de l'horta i constituïa un àpat per si mateixa.[6] S'acostumava a doblegar les vores per tal que els sucs de les verdures no vessessin fora, i així conservar-los dintre de la coca.[6] Tradicionalment es menja tant freda com calenta.[6]
Variacions
modificaÉs una coca que trobem a tot Catalunya amb variants molt diverses. Se'n menja tot l'any, tant freda com calenta. A més, la coca de recapte té un calendari gastronòmic propi, adaptat als productes de temporada. Per Quaresma, per exemple, se solen menjar coques amb arengada, etc.[8]
La tendència és de fer-ne una de gran i bastant plana. Aquesta coca segueix el patró de les coques allargades típiques de Vic, per exemple. L'escalivada que duu pot portar patata a la Catalunya central o xampinyó a les Terres de Lleida.
A l'Alta Ribagorça es fa la coca de tomata, amb tomàquet cru, ceba crua i all i julivert trinxats.[6] Els tomàquets es poden posar crus, tallats a rodanxes i en una sola capa, ocupant tota la coca. La coca es fa gran, d'un centímetre de gruix i vores ovalades. Les vores es pleguen una mica cap en dins, i queden seques i cruixents.[6]
Al Segrià, la coca de recapte es fa amb tires hortalisses escalivades (pebrot vermell, albergínia, tomàquet, ceba) i arengades o llonganisses (botifarres crues). És una coca gran, plana, una mica allargada i ovalada a les puntes, d'aproximadament un centímetre de gruix, tot i que actualment també se'n fan de més primes.[9]
Una variant d'aquesta coca és la coca enramada de les terres tarragonines, que se solia fer amb productes de temporada; frescos a l'estiu (pebrot vermell, tomàquet i ceba) o escalivats i en conserva a l'hivern.[10]
A les illes Balears, la coca de trempó es fa amb pebrot verd tendre, ceba, all i tomàquet, en cru i tallats a trossets petits.[11][12]
Noms
modificaAquesta coca també té altres noms. Coca de recapte és el més generalitzat a Barcelona i Camp de Tarragona.,[13] en referència a l'ús habitual d'aquesta coca com a berenar fora de casa (el recapte és el menjar que s'endú).[8] encara que també se sol anomenar-la Coca d'escalivada però de recapte
Al Pallars i a les Terres de Ponent el nom popular és de Coca amb samfaina o coca de samfaina, excepte a Tàrrega, on de manera singular és anomenada «coc» (o «cóc», segons la grafia tradicional), en masculí. És a Mallorca que trobem el nom de coca de Mallorca o coca de verdures.[14]
-
-
Coca de verdura, al Barcelonès
Referències
modifica- ↑ «recapte». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Yarzal, Ibán. Pan de pueblo: Recetas e historias de los panes y panaderías de España (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2017, p. 34, 139-141. ISBN 9788416895403.
- ↑ 3,0 3,1 Miralpeix, Assumpta. «Coca de recapte». A: Aqui Hi Ha Teca / Here Is Teak. Rosa dels vents, 2006, p. 62-64. ISBN 9788401387036.
- ↑ «Coques de recapte». web. Ruta 1714. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2014. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ Pla, Josep. El que hem menjat, 1970.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Lladonosa i Giró, Josep. «Coca de tomata». A: La cuina tradicional catalana a l'abast. Cuina Columna, 2005, p. 104. ISBN 84-664-0666-2.
- ↑ Pellicer i Ollés, Vicent. Guia de les Terres de l'Ebre. -Cossetània Edicions, 2007, p. 174. ISBN 9788497912747.
- ↑ 8,0 8,1 «Coca de recapte». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 101.
- ↑ Lladonosa i Giró, 2005, p. 103.
- ↑ Fàbrega, Jaume. Les Postres i els pastissos de l'avia: més de 300 receptes de coques, pastissos, galetes, pastes, cremes, bunyols, gelats, postres, confitures i refrescos. Cossetània Edicions, 2005, p.78. ISBN 8488477392.
- ↑ Sistac i Vicén, Ramon. De la llengua a les dents. IEBC, 2004, p.26. ISBN 8488477392.
- ↑ Miralles, Carles. «Coca d'escalivada». TV3. CCMA. [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Coca de recapte» (en castellà). Inventario Dieta Mediteránea. Fundación Dieta Mediterránea.
Enllaços externs
modifica
- «Coca de recapte (Recepta)». El Corpus del Patrimoni Culinari Català.