Bolet

Un bolet és l'aparell esporífer (carpòfor) de diversos tipus de fongs superiors. La tipologia més familiar, que pertany a alguns ordres de la classe dels basidiomicets, consta d'un casquet esfèric que s'anomena barret o capell (pileus), sostingut per una cama o peu (estípit). És la part visible d'aquests organismes.

Cistells de rovellons que s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana

Els bolets són heteròtrofs, ja que per a nodrir-se i tenir energia necessiten d'altres organismes. Això inclou una nutrició sapròfita o una micorriza amb una planta.^[1] Solen créixer en la humitat que els proporciona l'ombra dels arbres, però també en qualsevol ambient humit i amb poca llum. Algunes espècies són comestibles i unes altres són verinoses, i fins i tot existeixen diverses amb efectes psicotròpics. S'han descrit més de 14.000 espècies de bolets.^[1]

A les Balears i a part del País Valencià, s'usa de forma popular el mot esclata-sangs (corresponent al Lactarius sanguifluus) per a designar bolets comestibles i, quan no són menjables, esclatabufes. El nom de pebràs s'utilitza sovint per al Lactarius piperatus, o per a la Russula delica, puix que pica com el pebre, encara que el mot també s'usa per a altres bolets. A Menorca, s'utilitza el terme pebrada o pixacans (el terme pixacà també és utilitzat a Mallorca) per a designar els bolets que no es mengen. Normalment s'aplica als bolets del gènere Suillus, mentre que a Eivissa, el terme pebràs (pronunciat "pabràs") també es fa servir per a molts bolets (especialment als Russulae), si bé el nom popular de pebrassos fa referència més sovint, en el cas de Mallorca i Eivissa, als rovellons (Lactarius sanguifluus). A Catalunya, es fa servir el terme pinetell per al Lactarius deliciosus i cep per al Boletus edulis. A la comarca de la Llitera el nom utilitzat per a designar els bolets no comestibles és pixagós, i és rovelló (per la similitud que tenen amb el veritable rovelló) el nom emprat per a tots els Lactarius comestibles.

Segons el lloc es parla d'anar a buscar, caçar, cercar, aplegar, collir o mirar bolets.

Estructura

Aquest model és el que té més parts de l'estructura encara que algunes espècies poden mancar d'un o d'alguns dels elements descrits a continuació.

Capell

La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil·límetres en algunes espècies fins a assolir en d'altres els 30 cm. És difícil crear un estàndard, ja que la seva forma també és molt variada, però acostuma a assemblar un paraigua que compleix amb la seva utilitat: d'aixopluc de l'himeni. Quan és jove sol estar tancat al voltant del peu. Algunes espècies poden canviar diverses vegades de forma i de color a mesura que augmenta la seva edat. La pell que el cobreix s'anomena cutícula i pot presentar diversos aspectes, com per exemple arrugues, esquerdes, de consistència envellutada o coberta per escames. Els bolets poden tenir ornamentacions molt variades com pics, berrugues, dibuixos... Poden ser brillants o mats, secs o humits al tacte. La vora del barret pot ser estriada, llisa, enrotllada, acanalada.

Totes aquestes dades poden ser útils per a identificar els bolets.

Aquestes són les formes principals de capell:

Semiesfèric	Ovoide	Ondulat	Amb forma d'embut	Convex	Cònic obtús	Cònic agut
Cilíndric	Aplanat deprimit	Acampanat	Acampanat cònic	Umbonat obtús	Umbonat agut

Nutrició

Els bolets impulsen el sistema de defenses, estimulen l'activitat cerebral i, pel seu alt contingut en iode, revitalitzen l'organisme.

Gastronomia

Fira del Bolet de Llagostera

Moltes espècies de bolets són comestibles i s'utilitzen tradicionalment a la cuina catalana, una de les més micòfagues.^[2] Peò moltes altres espècies són verinoses i poden produir greus lesions, fins i tot la mort. En alguns casos, un petit tros de bolet pot fer caure malalta una persona, com és el cas d'algunes Amanita (malgrat això, entre les amanita també n'hi ha de molt comestibles). En alguns casos, els bolets verinosos són molt semblants als comestibles, com les russules, si bé aquestes no són gaire verinoses i són fàcils de detectar pel seu mal gust, molt picant. També hi ha espècies verinoses molt semblants a altres comestibles entre els lactarius.

Algunes espècies no són verinoses, però tot el bolet, o una part, és massa llenyós per ser comestible.

Altres bolets també s'han usat tradicionalment amb finalitats medicinals. Actualment, s'està investigant amb finalitats terapèutiques l'ús de diverses substàncies químiques obtingudes de bolets.

Espècies de bolets

A continuació, hi ha una llista d'algunes de les espècies de bolets més habituals a les terres de parla catalana, amb una petita descripció de cadascuna d'aquestes.

Bolets comestibles

Bolets no comestibles

El bolet a la cultura

A part dels seus usos gastronòmics, hi ha bolets amb propietats farmacològiques o psicotròpiques com ara la psilocibina, la psilocina o el muscimol.^[3]

Apareixen també en la cultura popular, ja que són la casa dels barrufets^[4] o d'alguns gnoms.^[5] També tenen un paper primordial en els videojocs de Super Mario Bros, ja que el fan créixer i aguantar més danys dels enemics. Aquest joc ha fet que el bolet aparegui en molts logotips de marques pensades per als joves.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Miles PG, Chang ST (2004). Mushrooms: Cultivation, Nutritional Value, Medicinal Effect, and Environmental Impact. Boca Raton, Florida: CRC Press. ISBN 978-0-8493-1043-0
↑ Camilleri, Cristina. «Els 10 bolets més importants del mercat». Cuina, 29-09-2017. [Consulta: 15 octubre 2021].
↑ Kuhn, C.; Swartzwelder, S., Wilson, W. (1998/2003). Buzzed: The Straight Facts about the Most Used and Abused Drugs from Alcohol to Ecstasy. p. 83. W. W. Norton & Company Inc. ISBN 0-393-32493-1
↑ Torres, Núria. «Els Barrufets vestits de Policia, protagonistes del cartell de Carnaval de Montblanc». El Punt Avui, 18-01-2008. [Consulta: 15 octubre 2021].
↑ * Fericgla, Josep Maria. El Bolet i la Gènesi de les cultures: gnoms i follets, àmbits culturals forjats per l'Amanita muscari. Barcelona: Altafulla, 2013-06-01.

Bibliografia

Ainsworth, G. C.; Sparrow, Frederick K.; Sussman, Alfred S. The Fungi: An Advanced Treatise (en anglès). IVa: A Taxonomic Review with Keys: Ascomycetes and Fungi Imperfecti. Academic Press, 1973.
Ainsworth, G. C.; Sparrow, Frederick K.; Sussman, Alfred S. The Fungi: An Advanced Treatise (en anglès). IVb: The Fungi: An Advanced Treatise. Academic Press, 1973.
Arora, David. Mushrooms Demystified. Berkeley, Califòrnia, Estats Units: Ten Speed Press, 1986.
Arora, David. All That the Rain Promises, and More...A Hip Pocket Guide to Western Mushrooms. Berkeley, Califòrnia, Estats Units: Ten Speed Pr, 1991.
Bessette, Alan E.; Miller Jr., Orson K.; Bessette, Arleen R.; Miller, Hope H. [anglès Mushrooms of North America in Color: A Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi]. Syracuse University Press, 1995.
Bosch i Falcó, P. Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública d'Estudis Ilerdencs, 1999.
Bresinsky, Andreas; Besl, Helmut. A Colour Atlas of Poisonous Fungi (en anglès). Wolfe Publishing Ltd, 1990.
Calonge, Francisco D. Flora Mycologica Iberica. vol.3 Gasteromycetes, I. Lycoperdales, Nidulariales, Phallales, Sclerodermatales, Tulostomatales. J. Cramer, 1998.
Cannon, P.F.; Kirk, P. M.. Fungal Families of the World. CABI, 2007.
Constantino, C.; Siquier, J.Ll.. Petita guia dels bolets de les Balears. Conselleria d'Agricultura i Pesca, 1990.
Constantino, C.; Siquier, J.Ll.. Els Bolets de les Balears. Micobalear C.B., 1996.
Greuter et al., W. International Code of Botanical Nomenclature (en anglès). Koeltz Scientific Books, 2000.
Groves, J. Walton. Edible and Poisonous Mushrooms of Canada (en anglès). Agriculture Canada, 1979.
Grup de Micologia de l'IEI. Els bolets de les terres de Lleida. Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs, 1999.
Història Natural dels Països Catalans. vol.6 Fongs i líquens. Enciclopèdia Catalana, 1988.
Jordan, Michael. The Encyclopedia of Fungi of Britain and Europe (en anglès). Frances Lincoln, 2004.
Kränzlin, F. Fungi of Switzerland (en anglès). vol.6 Russulaceae. Verlag Mykologia, 2005.
Llistosella, J.; Rocabruna, A.; Tabarés, M. Les amanites. Ed. Museu de Granollers - Ciències Naturals, 1997.
McIlvaine, Charles; MacAdam, Robert K. One Thousand American Fungi (en anglès). Dover Publications, 1973.
Miller, Orson K.; Farr, David F. An Index of the Common Fungi of North America (Synonymy and Common Names). J. Cramer, 1975.
Miller, Orson K. Jr.. Mushrooms of North America (en anglès). E. P. Dutton, 1980.
Mycologia Index: Volumes 1-58 (1909-1966) (en anglès). New York Botanical Garden, 1968.
Orton, P. D.. British Fungus Flora: Agarics and Boleti (en anglès). Vol 4. Pluteaceae: Pluteus & Volvariella. Royal Botanic Garden, p. 1986.
Pascual, Ramon. Els bolets. Pòrtic, 1997.
Pascual, Ramon. Guia dels bolets dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana, 2003.
Phillips, Roger. Mushrooms of North America. Little, Brown, & Co, 1991.
Rocabruna, A.; Llistorella, J.; Tabarés, M. Bolets de la nostra terra. Bustamante Editores, 2002.
Siquier, J. Ll.; Constantino, C. Els Bolets de les Balear. Volum 2. Micobalear, 2008.
Smith, Alexander H. Mushrooms in their Natural Habitats (en anglès). Sawyer's Inc, 1949.
Smith, Alexander H. A Field Guide to Western Mushrooms (en anglès). University of Michigan Press, 1975.
Snell, Walter H.; Dick, Esther A. A Glossary of Mycology (en anglès). Harvard University Press, 1971.
Bolets de Catalunya. Societat Catalana de Micologia.
Ulloa, Miguel; Hanlin, Richard T. Illustrated Dictionary of Mycology (en anglès). APS Press, 2000.
Vergeer, Paul P. Poisonous Mushrooms (en anglès). Marcel Dekker, 1983.
Watling, Roy; Watling, Ann Elizabeth. A Literature Guide for Identifying Mushrooms (en anglès). Mad River Press, 1980.