Verderol (bolet)
El verderol, groguet o pixaconill (Tricholoma equestre) és una espècie de fong pertanyent a la família de les tricolomatàcies.
Tricholoma equestre  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Ordre | Tricholomatales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma equestre ((L.) P. Kumm., 1871)[1] | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus equestris | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
Morfologia
modifica- Barret de color groc viu a groc verdós, més brunenc cap al centre.
- Superfície viscosa en el jove, s'asseca en l'adult i es trenca en esquametes brunes.
- Cutícula separable.
- Làmines juntes i grogues.
- Cama plena, robusta, més inflada al peu, del color de les làmines.
- Carn blanca, groguenca sota la cutícula.
- L'esporada és blanca.
- Olor i sabor agradables.[3][4]
Hàbitat
modificaÉs una espècie exclusiva de coníferes (sobretot de pins) que fa la seua aparició al llarg de la tardor. És més corrent sobre sòls silícics, i des de la terra baixa a l'alta muntanya.[5][6]
Ús gastronòmic
modificaEn els darrers anys, s'han publicat diversos estudis que relacionen el consum de grans quantitats d'aquest bolet en un període curt amb casos de rabdomiòlisi (destrucció del teixit muscular estriat) i que, en alguns casos, pot portar a la mort per implicació de la musculatura miocardíaca. En canvi, els trastorns digestius són mínims i, fins i tot, absents.[7][8] És gastronòmicament apreciat al sud-oest de França, mentre que a Itàlia n'està prohibida la seua comercialització. A l'Estat espanyol també es va prohibir la seua venda al BOE per l'ordre SCO/3303/2006 del 23 d'octubre del 2006.[9][4]
Confusió amb altres bolets
modificaEs pot confondre amb Tricholoma sulfureum, el qual és més petit, tòxic i fa una olor característica de sofre.[10]
Referències
modifica- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
- ↑ 4,0 4,1 www.isona.org (català)
- ↑ Gràcia, Enric, 2005.
- ↑ Fungipedia.es Arxivat 2010-06-17 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ Agència Catalana de Seguretat Alimentària - Generalitat de Catalunya (català)
- ↑ Bedry R, Baudrimont I, Deffieux G, et al., (2001). «Wild-mushroom intoxication as a cause of rhabdomyolysis». N. Engl. J. Med. 345 (11): pp. 798–802. [1]
- ↑ BOE
- ↑ Bolets de les illes Balears (català)
