Fredolic
El fredolic (Tricholoma terreum, del grec Tricholoma: marge pelut; del llatí: terreum: terrós, color de terra) és un bolet de l'ordre dels agaricals també anomenat freduluc, negret (negrito), negrentí, gírgola d'estepa, morro d'ovella (al Penedès), morret de be (a les Garrigues) o boletes (al Matarranya).
| Tricholoma terreum | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
|
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Tricholomataceae | ||||||||
| Gènere | Tricholoma | ||||||||
| Espècie | Tricholoma terreum (Schaeff.) Quél. | ||||||||
|
| |||||||||
 | |||||||||
TaxonomiaModifica
Jacob Christian Schäffer, el 1762, va ser el primer a descriure aquest bolet, i li va donar el nom d'Agaricus terreus. El 1792, Christian Hendrik Persoon l'anomenà Agaricus myomyces. El nom actual és del micòleg Paul Kummer (1871).
DescripcióModifica
Té un barret sovint irregular, amb el centre que sobresurt i la cutícula seca, amb diferents tonalitats de color gris, com de vellut. Sol tenir fibres i esquames negroses, en especial a la part central. Les làmines són d'un blanc brut o grises i estan espaiades. El peu és prim, cilíndric i fibrós, i es trenca en un no res. La carn, molt minsa i fràgil, amb prou feines fa olor.
L'himeni és laminat i de color clar, i es disposa de forma lliure. Les espores són ovals, de 6–7 micròmetres (μm) de longitud i 3,5-4,4 μm d'amplada.[1][2]
Es considera bon comestible, però hi ha espècies tòxiques que s'hi assemblen.[3]
HàbitatModifica
És un bolet tardà que surt a les pinedes, formant grups nombrosos, amb els primers freds (d'on li ve el nom popular), de manera que allarga la temporada boletaire. Se'l pot arribar a trobar congelat.
GastronomiaModifica
El fredolic és de carn blanca i comestible. Es fa servir en guisats i sopes. Es passa amb facilitat.
Perill de confusióModifica
Hi ha espècies pròximes amb esquames molt negres, fins i tot al peu, i algunes en què es tendeixen a barrejar coloracions grogues, totes comestibles de semblant qualitat. Tanmateix, cal evitar confondre'l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més robust i més gros, amb el barret esquamós. És propi de les fagedes i avetoses per damunt dels 1.500 m d'altitud. El fredolic sol tenir el peu buit, mentre que el del fredolic metzinós és sempre ple. També es pot prestar a confusió amb Lepiota brunneoincarnata.
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fredolic |
- ↑ Phillips, Roger 2006 Mushrooms editorial Pan MacMillan isbn 0-330-44237-6
- ↑ The Great Encyclopedia of Mushrooms Lamaison ean-Louis2005 editorial Könemann isbn 3-8331-1239-5
- ↑ Zeitlmayr, Linus 1976 Wild Mushrooms: An Illustrated Handbook editorial Garden City Press, Hertfordshire isbn 0-584-10324-7