Coral Càrmina

cor mixt (Barcelona)

La Coral Càrmina és un cor mixt de Barcelona creat l'any 1972 per Jordi Casas.[1]

Infotaula d'organitzacióCoral Càrmina
Dades
Tipuscor Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1972, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJordi Casas i Bayer Modifica el valor a Wikidata

Amb 50 cantaires, el director musical des de la temporada 2013-2014 és l'igualadí Daniel Mestre, mantenint-se com a director col·laborador qui ho fou prèviament, Gorka Sierra, director artístic de l'Orquestra Bilbao Philarmonia, i com a Director Fundador i Col·laborador, Jordi Casas.

Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila, Alfred Cañamero, Montserrat Ríos i Fernando Marina n'han estat directors.[2] El cor ha treballat també amb directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Christopher Hogwood, Ros Marbà, Salvador Mas, García Navarro, Andrew Parrott o Ton Koopman, entre altres. El seu repertori abasta des de la polifonia medieval fins a les composicions més actuals, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis. Així, ha estrenat obres de Mompou, Homs, Valls, Guinjoan, Soler, Vila, Brotons, Benguerel i Martorell.[cal citació]

La Coral Càrmina ha participat en la inauguració de l'Auditori Nacional de Música de Madrid,[1] els actes d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1992,[1] el Festival Internacional de Música y Danza de Granada i en la inauguració de L'Auditori de Barcelona.[cal citació]

Ha estat el cor col·laborador de l'OBC des de l'any 1986 fins al 2002. Conjuntament han interpretat més de setanta-cinc obres simfonicocorals en més d'un centenar de concerts. Posteriorment, Càrmina ha seguit participant activament a les grans sales de concert, amb obres com la 9a simfonia de Beethoven a l'Auditori de Barcelona, de Lleida i al Teatre Grec, l'Stabat Mater de Rossini, Helgoland de Bruckner i La Demoiselle Élue de Debussy a l'Auditori de Barcelona, la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach als auditoris d'Andorra, Palau de la Música i catedral de Tortosa, el Rèquiem de Fauré, el Rèquiem de Mozart a l'Auditori de Palma, Un Rèquiem Alemany de Brahms a Saint Ciprien, el Lobgesang als auditoris de Terrassa i Vila-seca, el Messies de Haendel a l'Auditori de Girona, i el Carmina Burana d'Orff a l'Auditori de Barcelona, entre d'altres.[cal citació]

Paral·lelament, en aquests darrers anys la coral ha apostat per aprofundir en l'exploració expressiva de la veu i el treball vocal, amb una programació de repertoris "a cappella" o amb instruments solistes (piano, arpa). En aquest marc ha produït la Missa per a doble cor i vuit veus de F. Martin, les Bavarian Highlands d'E. Elgar, la A Ceremony of Carols de B.Britten, cançons d'E. Whitacre i de Sviridov, i també obres de compositors actuals com l'estrena de La Arboleda de S. Brotons, l'estrena d'Essències del mallorquí D. León o El Mirador de J. Vila. Les característiques d'aquests programes i la seva reduïda infraestructura instrumental permeten difondre i portar el cant coral d'alta qualitat fins arreu.[cal citació]

Càrmina ha fet amb diversos enregistraments entre els quals destaquem Tosca amb el director A. Rahbari, L'alta naixença del rei en Jaume de Gerhard amb E. Colomer, A vision of Ariel de Saminsky amb J. Mester i el segell Naxos, música tradicional catalana, el Psalm 126 de Philip Glass, amb K. A. Rickenbacher, l'Stabat Mater de Brotons i El Llibre Vermell, de Benguerel.[cal citació]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Coral Càrmina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pérez Senz, Javier. «La Coral Càrmina celebra su 30º aniversario» (en castellà). El Pais, 27-11-2003. [Consulta: 18 juny 2021].

Enllaços externs modifica