Coral Càrmina

cor mixt (Barcelona)

La Coral Càrmina és un cor mixt de 50 cantaires radicat a Barcelona. El director musical des de la temporada 2013-2014 és l'igualadí Daniel Mestre, mantenint-se com a director col·laborador qui ho fou prèviament, Gorka Sierra, director artístic de l'Orquestra Bilbao Philarmonia, i com a Director Fundador i Col·laborador, Jordi Casas. La dilatada experiència en la música simfonicocoral i l'aposta per la qualitat juntament amb la recerca de noves formes d'expressivitat vocal en el cant "a cappella" han fet de la Coral Càrmina un dels referents actuals del cant coral.

Infotaula d'organitzacióCoral Càrmina
Logo carmina.jpg
Dades
Tipuscor Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1972 Modifica el valor a WikidataBarcelona Modifica el valor a Wikidata

Creat l'any 1972 va iniciar la seva activitat dirigida per Jordi Casas. Més tard, Josep Pons, Francesc Guillén, Josep Vila, Alfred Cañamero, Montserrat Ríos i Fernando Marina n'han estat directors. El cor ha treballat també amb directors de prestigi internacional com Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Christopher Hogwood, Ros Marbà, Salvador Mas, García Navarro, Andrew Parrott o Ton Koopman, entre altres. El seu repertori abasta des de la polifonia medieval fins a les composicions més actuals, amb un particular interès pels compositors catalans contemporanis. Així, ha estrenat obres de Mompou, Homs, Valls, Guinjoan, Soler, Vila, Brotons, Benguerel i Martorell.

La Coral Càrmina ha actuat arreu de Catalunya, a l'estat espanyol i en diferents països d'Europa. També ha participat en festivals internacionals i en cerimònies tan destacades com la inauguració de l'Auditorio Nacional de Madrid, els actes d'obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona'92, el Festival Internacional de Música y Danza de Granada i en la inauguració de L'Auditori de Barcelona.

Ha estat el cor col·laborador de l'OBC des de l'any 1986 fins al 2002. Conjuntament han interpretat més de setanta-cinc obres simfonicocorals en més d'un centenar de concerts. Posteriorment, Càrmina ha seguit participant activament a les grans sales de concert, amb obres com la 9a simfonia de Beethoven a l'Auditori de Barcelona, de Lleida i al Teatre Grec, l'Stabat Mater de Rossini, Helgoland de Bruckner i La Demoiselle Élue de Debussy a l'Auditori de Barcelona, la Passió segons Sant Joan de J.S.Bach als auditoris d'Andorra, Palau de la Música i catedral de Tortosa, el Rèquiem de Fauré, el Rèquiem de Mozart a l'Auditori de Palma, Un Rèquiem Alemany de Brahms a Saint Ciprien, el Lobgesang als auditoris de Terrassa i Vila-seca, el Messies de Haendel a l'Auditori de Girona, i el Carmina Burana d'Orff a l'Auditori de Barcelona, entre d'altres.

Paral·lelament, en aquests darrers anys la coral ha apostat per aprofundir en l'exploració expressiva de la veu i el treball vocal, amb una programació de repertoris "a cappella" o amb instruments solistes (piano, arpa). En aquest marc ha produït la Missa per a doble cor i vuit veus de F. Martin, les Bavarian Highlands d'E. Elgar, la A Ceremony of Carols de B.Britten, cançons d'E. Whitacre i de Sviridov, i també obres de compositors actuals com l'estrena de La Arboleda de S. Brotons, l'estrena d'Essències del mallorquí D. León o El Mirador de J. Vila. Les característiques d'aquests programes i la seva reduïda infraestructura instrumental permeten difondre i portar el cant coral d'alta qualitat fins arreu.

Càrmina ha fet amb diversos enregistraments entre els quals destaquem Tosca amb el director A. Rahbari, L'alta naixença del rei en Jaume de Gerhard amb E. Colomer, A vision of Ariel de Saminsky amb J. Mester i el segell Naxos, música tradicional catalana, el Psalm 126 de Philip Glass, amb K. A. Rickenbacher, l'Stabat Mater de Brotons i El Llibre Vermell, de Benguerel.

ReferènciesModifica

  • «Coral Càrmina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Izaskun Argemí 30è aniversari de la coral Càrmina: en la cruïlla d'una nova etapa històrica, article a Catalunya música, revista musical catalana 231 (2004), p. 10-12 ISSN 1136-7458

Enllaços externsModifica