Per al teatre a l'antiga Grècia, vegeu Teatre grec.

El Teatre Grec és un teatre a l'aire lliure a Barcelona, situat al carrer de Santa Madrona de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc. Va ser dissenyat i construït l'any 1929 amb motiu de l'Exposició Internacional celebrada a Barcelona, inspirant-se en el Teatre d'Epidaure. Els arquitectes van ser Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Teatre Grec
Imatge
Panoràmica del Teatre Grec de Barcelona, a la muntanya de Montjuïc
Dades
TipusTeatre Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteRamon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Construcció1928 Modifica el valor a Wikidata
Obertura1929
Característiques
Estil arquitectònicnoucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC/ Santa Madrona
Map
 41° 22′ N, 2° 10′ E / 41.37°N,2.16°E / 41.37; 2.16
Activitat
Capacitat màxima1.900 espectadors

Descripció

modifica

Està ubicat en una antiga pedrera de la muntanya, la paret tallada de la qual fa la funció d'escena del teatre. La superfície és de 460 m² i té un aforament de 1.900 espectadors.[1][2]

Al costat del teatre hi ha uns jardins, dissenyats per Rubió i Tudurí i Jean-Claude Nicolas Forestier, així com un pavelló que inicialment estava dissenyat per a concerts musicals i avui és un restaurant.

S'hi celebren representacions artístiques de forma esporàdica, especialment a l'estiu. La resta de l'any està obert al públic com a parc.

Història

modifica

L'any 1932, Margarida Xirgu va representar-hi Electra, de Sòfocles. En acabar la Guerra Civil, el teatre va quedar abandonat fins a la seva reinauguració l'estiu de l'any 1952 amb Edip rei, també de Sòfocles, per iniciativa de Mercedes de la Aldea i reprengué un cert ritme de representacions al setembre. Els anys 1955 i 1956, en temporades dirigides per Dolly Latz, s'hi representà teatre grec: Sòfocles, Eurípides, Èsquil… L'any 1957, Esteve Polls hi va representar Juli Cèsar, de Shakespeare, en català. Tanmateix sobretot s'hi van representar moltes obres de teatre clàssic en castellà o traduïdes al castellà (Èsquil, Giraudoux, Montherlant, etc.). I el 1960 Núria Espert s'atreví a fer-hi un Hamlet en el qual ella feia el paper masculí protagonista, com havia fet Sarah Bernhardt en el passat.[1]

Entre els anys 1969 i 1972 va estar tancat. Entre 1973 i 1975 va ser gestionat de forma privada per Maria Lluïsa Oliveda, que ja programà unes temporades en què alternava la dansa, la música i el teatre. Després, se'n va fer càrrec l'Assemblea d'Actors i Directors, que va programar un festival de caràcter autogestionari.[3] Novament en mans municipals, l'any 1976 s'hi va celebrar la primera edició del Festival Grec. Després d'un tancament l'any 1978, amb l'arribada del primer ajuntament democràtic la història del Teatre Grec es reemprengué per esdevenir des d'aleshores el centre del festival d'estiu de Barcelona.[1][4]

Actuacions i representacions

modifica

Una mostra de les representacions de tots aquests anys:

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 «El Teatro Grec de Barcelona. Historia» (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-07-08. [Consulta: juliol 2019].
  2. Fondevila, Santiago «El Teatre Grec y las mujeres que lo amaron». La Vanguardia, 03-04-1987, pàg. 45.
  3. «Assemblea d'actors i directors. 1975-77». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-07-08. [Consulta: juliol 2019].
  4. Benach, Joan-Anton. «Los Grecs que nacieron en el año 1979. El inicio del Grec» (en castellà). Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2019-07-08. [Consulta: juliol 2019].
  5. Masó, Àngels «Mañana, «Antígona», de Salvador Espriu». La Vanguardia, 08-07-1979, pàg. 61.