Corrals de la Nava
Corrals de la Nava (també, La Nava) és una partida del terme municipal de Castielfabib, a la comarca del Racó d'Ademús (País Valencià).
Tipus | Assentament humà ![]() | ||
---|---|---|---|
Localització | |||
Entitat territorial administrativa | Castellfabib (el Racó d'Ademús) ![]() | ||
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/29/1-Castielfabib-paisajeNava_%282014%290039.jpg/220px-1-Castielfabib-paisajeNava_%282014%290039.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/21/1-Castielfabib-paisajeNava_%282014%290048.jpg/220px-1-Castielfabib-paisajeNava_%282014%290048.jpg)
Situació i descripció
modificaSituat a la zona nord-oest del Racó d'Ademús, es troba a l'extrem oriental de la partida del seu nom a uns 1.226 metres d'altitud:[1]
« | «El formen una quinzena de construccions, majoritàriament corrals, algunes de les quals encara les utilitzen per a guardar ramat, tot i que hi predominen les abandonades i en estat ruïnós».[2] | » |
— El Racó d'Ademús. Anàlisi geogràfica comarcal, Carles Rodrigo Alfonso |
Algunes de les edificacions s'utilitzaven com a residència temporal dels llauradors en moments puntuals del cicle agrari –formava part del poblament dispers del Racó d'Ademús en èpoques subactuals-: conreu, sembra, sega, batuda, i com a refugi de pastors en tempestes. Les construccions de la Nava constitueixen uns exemples notables d'arquitectura tradicional del Racó d'Ademús.
A la rodalia dels corrals hi ha la «Font de la Nava», deu que assortia d'aigua als vilatans.
La zona és també un jaciment arqueològic: als voltants es trobaren dues necròpolis iberes i un castre celtiber (turó Morrita).[3] Des d'ací, situat en posició nord-occidental respecte als corrals, pot observar-se una magnífica vista del paratge.
Referències
modificaBibliografia
modifica- Rodrigo Alfonso, Carles. Asociación para el Desarrollo Integral del Rincón de Ademuz (ADIRA). El Rincón de Ademuz. Análisis geográfico comarca (en español), 1998.
- Sánchez Garzón, Alfredo. «La Nava de Castielfabib: Lugar de interés arqueológico y paisajístico». Desde el Rincón de Ademuz, 2014. [Consulta: 17 novembre 2016].