Obre el menú principal

Castielfabib

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Castellfabib)

Castielfabib (en xurro, Castelfabib; en català, de vegades també Castellfabib) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó d'Ademús. Limita amb Ademús, Torre Baixa i Vallanca (a la mateixa comarca); amb Salvacañete (a la província de Conca, Castella-la Manxa); i amb Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros (a la província de Terol, Aragó).

Infotaula de geografia políticaCastielfabib
Escut de Castielfabib
escut de Castellfabib
Castielfabib.JPG
Vista de Castielfabib des de la Torreta

Localització
Localització de Castellfabib respecte del País Valencià.png
40° 07′ 49″ N, 1° 18′ 15″ O / 40.130378°N,1.3041215°O / 40.130378; -1.3041215
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaRacó d'Ademús

Capital Castielfabib
Municipi 6
Població
Total 306 (2018)
• Densitat 2,88 hab/km²
Gentilici Castieler, castielera
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 106,3 km²
Altitud 927 m
Limita amb
Partit judicial Llíria
Història i celebracions
Festa major
Setmana Santa i Pasqua
Patrocini Sant Guillem i Verge de Gràcia
Organització política
• Alcalde Eduardo Aguilar Villalba
Identificador descriptiu
Codi postal 46141
Fus horari
Codi de municipi INE 46092
Codi ARGOS de municipis 46092
Altres

Lloc web www.castielfabib.es
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GeografiaModifica

Anomenat afectuosament "el petit Albarrasí", és un petit municipi que es troba sobre un turó, en el marge dret del riu Ebrón. Situat en l'extrem nord-oest del Racó d'Ademús, la superfície del terme és muntanyenca; amb altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m.), Peña de Águila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vèrtexs geodèsics de tercer ordre d'El Cabezo (1.442 m.), Macarrón (1.222 m.), Umbría de la Muela (1.068 m.) i la Creu dels Tres Regnes (1.552 m.), conegut així perquè en el seu cim confluïxen els antics regnes d'Aragó, Castella i València.

El riu Túria penetra en el terme pel nord, servint de límit amb Terol. Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que limita amb Torre Baixa. El riu Ebrón travessa el territori de nord-oest a sud-est, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nord i rep el barranc de la Canaleja. El clima és continental; els vents dominants són el cierzo i l'est; aquest últim provoca les pluges a l'abril.

NuclisModifica

  • Arroyo Cerezo. Nucli situat a 18 km a l'oest de la Vila de Castielfabib i a 1.330 m. d'altitud. S'accedeix a ell seguint la N-420 en direcció a Conca i a uns 10 km del desviament de Castielfabib trobem el desviament que ens duu a aquest nucli en el qual viuen 33 persones. La seva fundació data de finals del segle XVI. El "Royo", com popularment se li coneix, està compost per tres barris: el "de arriba", el "de abajo" i el "de en-medio" i en ell es pot viure l'autèntic ambient rural.
  • Cuesta del Rato. Es troba a 3 km al nord-est de Castielfabib i a 912 m. d'altitud. Podem arribar a ell seguint la carretera que va des de Castielfabib a El Cuervo i desviant-nos a 2 km a la dreta. Trobarem una petita població acarasolada en la qual actualment viuen 54 persones.
  • Los Santos. Es troba a 6 km a l'est de Castielfabib i a 784 m. d'altitud. S'accedeix a ell des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 a uns 100 m. seguint direcció a Terol. Es tracta del major nucli del municipi, ja que en ell habiten 192 persones.
  • Mas de Jacinto. Aquesta població es troba a 14 km a l'est de la Vila i a 770 m. d'altitud. S'accedeix a ella des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol es passa per Torre Baixa i després de recórrer 6 km. arribem a aquest nucli en el qual viuen 59 persones.
  • Mas de los Mudos. Aquesta població es troba a l'est de la Vila i a 740 m. d'altitud. S'accedeix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol es passa per Torre Baixa i després de recórrer tot just 2 km. s'arriba al que és sens dubte el més petit dels nuclis que té el municipi, ja que en ell viuen 8 persones.

HistòriaModifica

En la Solana del Soreico, existeixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat de la cultura del Bronze Valencià, sobre el qual es va aixecar, ja en l'Edat del Ferro, altre establiment ibèric.

Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida de los Santos, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de València.

El 974 una disposició del califa Al-Hakam II permetia al senyor d'Albarrasí repartir entre els seus fills les fortaleses frontereres que defensaven el seu extens territori, entre elles les de Castielfabib i Al-Dāmūs[1]

La població va ser conquerida en 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaume el Conqueridor va quedar com lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, va ser obstinada per Jaume el Just a Gil Roís de Lihori, en garantia d'un préstec. En 1319 al ser dissolta l'Orde del Temple, els seus drets van passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabib, formada pel territori del Racó d'Ademús. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres durant el Setge de Terol.[2]

En 1390, va haver una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del Papa per a solucionar-la. Tenia vot en les Corts Valencianes. Durant la guerra de la Independència va ser ocupat pels francesos.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Castielfavit (segons text original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, juntament amb els llogarets de Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo i Santos amb la capital a Xelva.[3]

Els carlistes van entrar en 1835 i reedificaren el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
741 645 645 561 536 519 508 284 256 232 374 342

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En les riberes dels rius hi ha terrens de regadius que produïxen pomes, peres, hortalisses i cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es conrea vinya. El bestiar llanar és el de major importància; li segueixen el porcí i el caprí. Hi ha un gran nombre de ruscs.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'ajuntament està format per 7 regidors: 6 del Partit Popular i 1 del Partit Socialista del País Valencià.

 
Eleccions municipals de 24 de maig de 2015 - Castielfabib

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular de la Comunitat Valenciana   Eduardo Aguilar Villalba 160 76,92% 6 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Javier Redomero Barco 37 17,79% 1 ( -1)
Vots en blanc   11 5,29%
Total vots vàlids i regidors 208 100 % 7
Vots nuls 5 2,35%**
Participació (vots vàlids més nuls) 213 76,90%**
Abstenció 64* 23,10%**
Total cens electoral 277* 100 %**
Alcalde: Eduardo Aguilar Villalba (PP)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: Ministeri de l'Interior.[4] Junta Electoral de la Zona de Llíria.[5] Radiotelevisió Espanyola.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

L'alcalde actual de Castielfabib és Eduardo Aguilar Villalba del Partit Popular.[7][8]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Emilio Martínez Báguena UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Diego Bautista Moya
Carmen Vilajeliu Serra
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
n/d
--
1987 - 1991 Angel Jarque Castro AIC 30/06/1987 --
1991 - 1995 Emilio Martínez Báguena PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Vicente Esteban Bueno PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Vicente Esteban Bueno PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Vicente Esteban Bueno PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Luisa Martínez Calvo PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 Eduardo Aguilar Villalba PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Eduardo Aguilar Villalba PP 13/06/2015 --
Des de 2019 n/d n/d 15/06/2019 --

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

 
Església fortalesa de Nostra Senyora dels Àngels
  • Nostra Senyora dels Àngels de Castellfabib (Castielfabib). Declarada bé d'interès cultural amb la categoria de monument.[9] S'alça sobre un promontori rocós que domina la vall, el poble i la carretera, aquesta posició ve donada per la funció estratègico-defensiva completa en el moment de la seva construcció cap al segle XII aprofitant una part del castell els orígens del qual semblen ser primerament romans i posteriorment àrabs. Després de la seva construcció inicial, l'edifici ha sofert nombroses reformes, modificacions i afegits en el seu primitiu nucli medieval, consistent en una estructura a força d'arcs diafragma amb capelles laterals entre contraforts de voltes de creueria i sostre de fusta (aquesta tipologia correspon a la de les denominades Esglésies de Reconquesta). En el segle XVI se li afegiria la sagristia, el campanar i capelles en el tram dels peus. En el segle XVIII i principis del XIX es va revestir l'interior dels arcs diafragma per a formar una església de tres naus amb volta de canó, amb llunetes en la nau central, decorant un dels trams d'aquesta nau amb pintures al fresc al·lusives al Misteri Eucarístic. En aquest moment es recreix el presbiteri i es recobreix amb cúpula sobre tambor similar a la situada sobre la capella de la Comunió. Són de destacar les importants mostres de pintura mural gòtica aparegudes després d'iniciar-se les tasques de la reconstrucció dutes a terme.[10]
  • Ermita de la Verge de Gràcia de Castellfabib. Antiga capella del convent agustinià, del segle XIV, i d'estil gòtic. Actualment s'utilitza com a ermita del cementiri.
  • Convent de Sant Guillem de Castellfabib. Es conserven les ruïnes de l'església de l'antic convent franciscà, fundat a les darreries del segle XVI.
  • Església de Sant Joaquím i a Santa Bàrbara. (Arroyo-Cerezo) Edifici d'estil neoclàssic (segle XVIII).
  • Ermita de Sant Marc. (Los Santos) Edifici del segle XVII, però molt modificat fins al segle XX.
  • Ermita de Sant Sebastià. (Mas de Jacinto) Edifici del segle XVII, amb frontó adossat.
  • Ermita de Sant Dídac. (Cuesta del Rato) Edifici del segle XVIII, amb frontó adossat.

Monuments civilsModifica

  • Castell de Castellfabib. Dominen la població les restes d'un castell la fonamentació del qual es considera romana, ampliat després durant la dominació musulmana. Les seves restes arqueològiques van ser excavats per l'arqueòleg Juan José Barragán.
  • Restes de les muralles. Restes de la muralla que envoltava la Vila de Castielfabib i que eren part del castell, amb restes d'algunes torrasses.
  • Casa de la Vila. Casa comunal en període de restauració, amb un important artesanat de fusta en la seva planta noble. Encara s'aprecien en ella els arcs d'una lògia en la seva planta baixa.
  • Jaciments arqueològics:
    • Poblat ibèric de la Villa Vieja (al costat de l'Església-Fortalesa de Castielfabib).
    • Poblat ibèric de la Nava (necròpoli de la Morrita de la Nava).
    • En el paratge de la Torrecilla ( a uns 1.500 m. d'Arroyo-Cerezo) es troben les restes d'unes edificacions que semblen tenir origen àrab.

Llocs d'interésModifica

  • Creu dels Tres Regnes i Muela de Arroyo Cerezo. Amb els seus 1.560 metres és un dels punts més alts del Racó d'Ademús, es diu així perquè en aquest punt convergeixen els antics regnes de Castella, Aragó i València. Conta la llegenda que en aquest punt es reunien aquests reis, cada cert període, per a dirimir les seves diferències sense sortir del seu regne.

Festes i celebracionsModifica

  • Fogueres de Sant Antoni. El 16 de gener es cremen les tradicionals fogueres a tots els llogarets de Castielfabib.
  • Festes de Sant Sebastià en Mas de Jacinto. El 20 de gener se celebren les festes en honor al patró del llogaret amb fogueres i rostits populars.
  • Festes de Sant Guillem en la vila. El 10 de febrer se celebren les festes en honor al patró de la vila, amb ball i rostits populars.
  • Setmana Santa i Pasqua en la vila. Les festes més tradicionals, en les quals destaquen la portada de dos xops (Divendres Sant) que es planten en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte a la nit, el cant de la "Aurora" als "Mayorales" i "Mayoralesas" en la nit del dissabte i les "Cortesias" del matí de Pasqua amb els "voltejos humans" de campanes.
  • Festes de Sant Marc en Los Santos. El 25 d'abril se celebren les festes en honor al patró del llogaret, amb processó i balls populars.
  • Festes d'estiu de Cuesta del Rato. El primer cap de setmana d'agost ce celebren festes amb revetlla.
  • Festes patronals de Arroyo-Cerezo. Del 18 al 20 d'agost se celebren festes en honor a Sant Joaquim, Santa Bàrbara i Sant Roc amb misses i processons.
  • Festes del Turista en la vila. El tercer o quart cap de setmana d'agost se celebren aquestes festes amb gran quantitat d'actes lúdics i esportius i revetlles.
  • Festes de la Verge de Gràcia en la vila. El 8 i el 9 de setembre festes en honor a la patrona de la vila, amb processons, voltejos, rostits i revetlles populars.
  • Foguera de la Inmaculada Concepció a la vila. El 8 de desembre es fa una foguera amb rostit popular.
  • Festa de Santa Llúcia en Los Santos. El 13 de desembre se celebra la festa en honor a la patrona del llogaret.

Personalitats destacàdesModifica

Associacions CulturalsModifica

Des del mes de març de 2011, Castielfabib compta amb una Associació Astronòmica, creada per l'astrònom amateur Carlos García Villalba del "Circolo Astrofili Bergamaschi" (Itàlia), amb l'objectiu d'apropar aquesta ciència a tots els públics aprofitant les condicions excepcionals amb què compte el cel de la zona.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) tucasaenvalencia Historia de Ademuz
  2. Cuesta, José. Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852 (en castellà). José Cuesta, 1852, p. vol.3 p.306. 
  3. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals 2015 - Eleccions Locals 2015» (en castellà), 02-06-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  5. Junta Electoral de la Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre publicación de las candidaturas proclamadas por esta Junta para la concurrencia a las elecciones municipales a celebrar el próximo 24 de mayo de 2015» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 79, 28-04-2015, pàg. 86 [Consulta: 10 juliol 2015].
  6. RTVE. «Resultats municipals 2015» (en castellà), 24-05-2015. [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  8. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castielfabib. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  9. Decret 20/2008 de 29 de febrer
  10. (castellà) Noticias del Rincón, 2 d'agost de 2008, La iglesia gótica de Castielfabib reabre al culto el sábado tras 25 años cerrada
  11. Raúl Eslava Blasco, Escritores de los siglos XVII y XVIII en el Rincón de Ademuz
  12. http://parroquiagraovalencia.es/adt/biblio.html
  13. Alfredo Sánchez Garzón. Don Antonio Díaz Tortajada, sacerdote, escritor y periodista
    « Lo primero que empecé a escribir y publicar fueron poemas… Mi primer libro se publicó en Málaga (Nosotros, los enfermos, 1968), por un tal Ángel Camarena, jefe del Servicio de Recaudación del Trigo, que tenía una editorial en Alicante, se interesó por el trabajo y lo publicó. También me publicaron algunos poemas en una revista mensual fundada y dirigida por Camilo José Cela, “Papeles de son Armadans” (1956-79). Después me publicaron otro libro en Barcelona (Hablando a los hombres, 1968), otro en Niza (El mundo de hoy no cree en nada, 1970), otro en Palencia (Poemas perdidos, 1974), y así una larga lista... »

BibliografiaModifica

  • Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y su patrimonio histórico-artístico. Edició de l'Ajuntament de Castielfabib. 286 p. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  • Eslava Blasco, Raúl: Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. València, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d’història (1999-2014). Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
  • Eslava Blasco, Raúl: Reliquias y religiosidad popular en el Rincón de Ademuz (I): el cuerpo de san Guillén de Castielfabib, a la revista ABABOL, nº 30. p. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademús, 2002.
  • Montesinos, J. i Poyato, C. (Ed.): Actas del Primer Simposio de La Cruz de los Tres Reinos. Espacio y tiempo en un territorio de frontera. Simposio Interregional Interuniversitario, celebrat a Ademús el 25, 26 i 27 de juliol de 2008. Edició de la Universitat de València i de la Universidad de Castilla-La Mancha. Conca, 2011. ISBN 978-84-842-7773-6.

Enllaços externsModifica