Racó d'Ademús
El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.
 Racó d'Ademús | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 Ermita de la Mare de Déu de l'Horta. Segle XIV. Ademús  | |||||
| Localització | |||||
  | |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Exclavament de | País Valencià i província de València | ||||
| Capital | Castellfabib i Ademús | ||||
| Població | |||||
| Predomini lingüístic | Castellà | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 370,22 km² | ||||
Constitueix una comarca muntanyenca, regada pel riu Túria (conegut a la comarca com a riu Blanc), amb activitat agrícola (cereal, hortalisses, farratges), de ramaderia llanar i explotacions forestals. És una de les comarques menys desenvolupades de l'estat espanyol, des del punt de vista tecnològic[1] i demogràfic.
GeografiaModifica
El riu Túria obri, en la comarca, una gran vall que forma part de la gran fossa de Terol. Aquesta vall està flanquejada per la serra de Javalambre (a l'est), entre els quals es troba el Cerro Calderón (1.839 m), que és el punt més alt del País Valencià. Per l'oest està tancat pels últims contraforts meridionals de les Monts Universals, amb pics com la Creu dels Tres Regnes (1.552m). El Túria compta amb dos afluents en la comarca: el riu Ebrón i el riu Bohilgues, el primer en el terme de Castielfabib i el segon en el terme d'Ademús.
Limita pel nord, l'est i l'oest amb la província de Terol i al sud amb la de Conca. Aquesta comarca està, per tant, aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig.
HistòriaModifica
Tot i que hi ha nombroses restes de poblament prehistòric, íber i romà, les terres del Racó comencen a estar documentades a l'època musulmana, concretament les dues fortaleses, Al-Damus i Castil-Habib, que esdevindran en el futur les dos viles històriques de la comarca.
La conquesta cristiana la va dur a terme el rei Pere II d'Aragó el 1210, que va conquerir les esmentades fortaleses, amb l'ajuda de cavallers templers i hospitalers. És per això que les terres del Racó van ser pioneres en la conquesta del futur Regne de València. Jaume I d'Aragó va incorporar la comarca al nou regne de València i al patrimoni reial.
Les dues viles històriques del Racó, Ademús i Castellfabib, van tindre vot a les Corts Valencianes, i hi enviaven puntualment els seus síndics.
MunicipisModifica
Els municipis d'aquesta comarca són:
| Racó d'Ademús (2012) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Economia i comunicacionsModifica
La principal activitat de les localitats de la comarca es caracteritza pels treballs agrícoles, el turisme rural i algunes petites indústries alimentàries, fonamentalment càrnies i torroneres.
La comarca és solcada per dues carreteres nacionals, la N-420 Terol-Conca i la N-330 Alacant a França, per Saragossa que la uneix amb Utiel i Teruel.
Personatges destacatsModifica
- Jaume Ruiz de Castellblanch (1595-1672), senyor de Torre Baixa i prestigiós bandoler de mitjans del segle xvii.[2]
- José Ríos (?-1777), escriptor i antiquari del segle xviii. Nascut a Ademús i mort a Cullera.[3]
- Eusebio Cañas (segona meitat del segle xviii), escriptor i traductor del segle xviii. Nascut a Ademús i mort a Itàlia.[3]
- Francesc Candel (1925-2007), escriptor nascut a Cases Altes.
- Elvira Lindo (1962), escriptora i guionista, la seua família materna és originària d'Ademús.[4][5]
ReferènciesModifica
- ↑ El Racó d'Ademús es troba entre una de les comarques amb menys desenvolupament tecnològic de l'Estat Espanyol, a noticiasdelrincon.com (castellà)
- ↑ Font: Eslava Blasco, R.: "Bandolerismo en el Rincón de Ademuz durante el siglo XVII: el caso de don Jaime Ruiz de Castellblanch, señor de Torrebaja" Arxivat 2014-04-21 a Wayback Machine., a la revista Ababol, nº 60. Pp. 11-24. ISSN 1578-6978. Ademús, 2009.(castellà)
- ↑ 3,0 3,1 Font: Eslava Blasco, Raúl: "Noticias sobre escritores del Rincón de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, según sus contemporáneos"[Enllaç no actiu], a la revista Ababol, nº 49. Pp. 4-14. ISSN 1578-6978. Ademús, 2007.(castellà)
- ↑ «Entrevista a Elvira Lindo» (en castellà). Culturamas.es, 21-02-2010.
- ↑ «Entrevista digital a Elvira Lindo» (en castellà). pregunta núm. 52. El País, 12-06-2001.
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Candel Tortajada, Francesc: Viaje al Rincón de Ademuz. Barcelona, 1977. ISBN 84-01-44182-X
- Eslava Blasco, Raúl: Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. València, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d'història (1999-2014). Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
- Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y su patrimonio histórico-artístico. Castellfabib, 2014. ISBN 978-84-606-4689-1
- Eslava Blasco, Raúl: Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0
- Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
- Gargallo Gil, José Enrique: Habla y cultura popular en el Rincón de Ademuz. Madrid, 2004. ISBN 978-84-00-08297-0
- Rodrigo Alfonso, Carles: El Rincón de Ademuz, análisis comarcal. Valencia, 1998.
- ABABOL. Revista del Instituto de Cultura y Estudios del Rincón de Ademuz (ICERA), dirigida per Ángel Antón Andrés i publicada trimestralment a Ademús des de 1995.
- El Rincón de Ademuz: estudios comarcales de la provincia de Valencia (en castellà). PUV, 2018. ISBN 9788491331766.[Enllaç no actiu]
Enllaços externsModifica
- Institut de Cultura i Estudis del Racó d'Ademús (ICERA) Arxivat 2009-03-10 a Wayback Machine.
- Art i patrimoni al Racó d'Ademús (castellà)
- Algunes rutes senderistes pel Racó Arxivat 2008-05-24 a Wayback Machine.
- Pomes del Racó