Obre el menú principal

El Setge de Terol de 1363 fou una de les batalles de la guerra dels Dos Peres.

Infotaula de conflicte militarSetge de Terol (1363)
Guerra dels dos Peres
Setge de Terol (1363) situat respecte PI 1150
Terol
Calataiud
Oriola
València
Barcelona
Lisboa
White pog.svg Posicions castellanes
Blue pog.svg Posicions granadines
Red pog.svg Posicions catalanes
Battle icon active (rifles).svg Principals combats 1362-1365
Tipus setge
Data 25 de març
al 3 de maig de 1363
Coordenades 40° 20′ 00″ N, 1° 06′ 00″ O / 40.3333°N,1.1°O / 40.3333; -1.1
Lloc Terol
Resultat Victòria castellana
Bàndols
Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó Corona de Castella Corona de Castella
Regne de Granada Regne de Granada
Regne de Navarra Regne de Navarra
Regne de Portugal Regne de Portugal
Comandants en cap
Corona de Castella Pere I de Castella
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Pere el Cruel va arribar a un acord amb Carles II de Navarra el juny de 1362 per coordinar un atac a l'oest d'Aragó i Calatayud va caure el 29 d'agost.

El 1363 mentre Pere el Cerimoniós ajuntava el seu exèrcit a Saragossa per atacar el Regne de Castella, va nomenar Pere II d'Urgell com a capità general de la Comunitat i ciutat de Terol, i com a capitans a Guillen Ramon de Ceruelo i a García Ganosa, i va ordenar l'enderroc de les fortaleses no defensables i que la població es refugiés en llocs forts.[1]

Pere el Cruel va rebre 300 cavallers de reforç del Regne de Portugal, un contingent del Regne de Navarra comandat per l'infant Lluís de Navarra,[2] i un contingent de 600 cavallers del Regne de Granada comandats per Faraj ibn Ridwan.[3] i va fer seus els llocs de Fonts, Arándiga, va guanyar per sorpresa a Tarassona, va entrar a Magallón i Borja.

Pere el Cerimoniós va celebrar un tractat amb el Regne de França i un altre secret amb Enric II de Castella, el fill d'Alfons XI de Castella, estipulant que l'aragonès l'ajudaria amb totes les seves forces a conquerir el regne de Castella, cedint-li Enric en premi la sisena part del que guanyessin.[4] Pere I de Castella continuava endavant i adquiria Cariñena

El setgeModifica

Les tropes de Pere I de Castella van arribar a les portes de Terol el 25 de març de 1363, amb 24 màquines de guerra[5] que castigaven la ciutat de dia i de nit[5] i el jutge de Terol, com a màxima autoritat de la ciutat, davant el perill de veure la ciutat destruïda per les tropes castellanes, va obrir el portal de Sant Miquel el 3 de maig de 1363, i els castellans van arribar a controlar tota la ciutat durant algun temps. Des d'aquell llavors el portal de Sant Miquel va passar a conèixer-se i denominar d'ara endavant com el Portal de la Traïció.[6]

ConseqüènciesModifica

Article principal: Setge de València (1363)

Després de la conquesta de Terol, Pere el Cruel, en lloc de dirigir-se a l'encontre de Pere el Cerimoniós a Saragossa, on es reunia l'exèrcit del Cerimoniós i els reforços d'Enric de Castella, que va aportar mil cavallers i mil peons,[7] va canviar d'objectiu i es va dirigir a València, prenent pel camí Alfambra, Castellfabib, Ademús,[8] Villel i Morvedre, posant setge a València en 21 de maig, mentre prenia Almansa, Xiva, Bunyol, Benaguasil, Llíria i Alpont.[9]

La rendició de la ciutat va enutjar Pere el Cerimoniós, que va anul·lar temporalment els furs i privilegis fins a la reconciliació real de 1366, instigada pel mestre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, Juan Fernández de Heredia, que després es va preocupar personalment de la restauració del recinte emmurallat Terol, així com de regalar a la ciutat les relíquies de Santa Emerenciana, la qual arribaria a ser la seva patrona.

La ciutat va estar en mans castellanes fins al 5 d'abril de 1367.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Blasco, Cosme. Historia de Teruel (en castellà). J. Alpuente, 1870, p.27. 
  2. Beck, Sanderson. «Medieval Europe 1250-1400» (en anglès), 2009. [Consulta: 15 agost 2011].
  3. Ferrer i Mallol, María Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle XIV cristians i sarraïns al País Valencià. CSIC, 1988, p.158. ISBN 8400068149. 
  4. Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.215-216. ISBN 8484154343. 
  5. 5,0 5,1 Jose Manuel, Abad Asensio «Nuevas aportaciones sobre la muralla de Teruel: Normas constructivas, nuevos hallazgos arqueológicos y consideraciones sobre el portal de San Miquel» (en castellà). , p.31. ISSN: 0213-2486 [Consulta: 15 agost 2011].
  6. «Teruel en la edad media» (en castellà). [Consulta: 15 agost 2011].
  7. * Hernàndez Cardona, Xavier. Història militar de Catalunya. Vol. 2. Rafael Dalmau, 2004, p.156. ISBN 84-232-0655-6. 
  8. Cuesta, José. Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852 (en castellà). José Cuesta, 1852, p. vol.3 p.306. 
  9. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459.