Obre el menú principal

Enric de Castella el Senador

(S'ha redirigit des de: Enric de Castella)

Enric de Castella, dit el Senador (6 de març de 1230Roa, 11 d'agost de 1303), fou infant de Castella. Era fill del rei Ferran III de Castella i de la seva esposa, la reina Beatriu de Suàbia, germà, per tant, d'Alfons X el Savi.

Infotaula de personaEnric de Castella el Senador
Nom original (es) Enrique de Castilla
Biografia
Naixement 6 març 1230 (Gregorià)
Burgos
Mort 8 agost 1303 (Gregorià) (73 anys)
Roa
Lloc d'enterrament convent de Sant Francesc
  Regent 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Altres
Títol Infant de Castella i senyor de Biscaia
Família Anscarici i Castilian House of Burgundy Tradueix
Cònjuge Juana Núñez de Lara Tradueix
Fills Enrique Enriquez the Elder Tradueix
Pares Ferran III de CastellaBeatriu de Suàbia (Elisabet)
Germans Elionor de Castella, Felip de Castella, Ferran de Castella-Aumale, Manuel de Borgonya, Frederic de Castella, Sanç de Castella, Alfons X el Savi, Ferran de Castella, Lluís de Castella, Berenguera de Castella i Maria de Castella
Modifica les dades a Wikidata

Va ser senyor de Biscaia, d'Écija, Roa, Medellín, Almazán, Dueñas, Atienza, Berlanga de Duero, Calatañazor, San Esteban de Gormaz i Morón. Durant el regnat del seu germà, Alfons X de Castella va ser nomenat senador de Roma, d'on prové el sobrenom de el Senador Després de la derrota del bàndol gibel·lí a la batalla de Tagliacozzo, va ser empresonat durant 23 anys per ordre de Carles d'Anjou. Aquest empresonament fou objecte de crítiques en la poesia d'alguns trobadors com Paulet de Marselha, Folquet de Lunèl o Cerverí de Girona. El 1291 va ser alliberat i primer va anar a Tunis amb el seu amic l'emir Abou Hafs, durant tres anys i el 1294 es traslladà al regne de Castella, on el seu nebot, el rei Sanç IV de Castella li concedí el senyoriu de Biscaia.

El 1295, a la mort de Sanç IV, va ser nomenat tutor del rei Ferran IV de Castella durant la seva minoria d'edat la qual va concloure el 1302. Durant aquest període va governar el regne junt amb la reina María de Molina, mare de Ferran IV.

Enllaços externsModifica