Sagunt

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Morvedre)

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Infotaula de geografia políticaSagunt
Sagunt (ca)
Morvedre (Historical) (ca) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Sagunt Escut de Sagunt
Bandera de Sagunt Modifica el valor a Wikidata Escut de Sagunt Modifica el valor a Wikidata
Vista de Sagunto, España, 2015-01-03, DD 23-31 HDR PAN.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Sagunt respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.676388888889°N,0.27333333333333°O / 39.676388888889; -0.27333333333333Coord.: 39° 40′ 35″ N, 0° 16′ 24″ O / 39.676388888889°N,0.27333333333333°O / 39.676388888889; -0.27333333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalSagunt (ciutat) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total67.173 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat508,89 hab/km²
GentiliciSaguntí, saguntina / Morvedrí, morvedrina Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície132 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud49 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSagunt
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataJosep Francesc Fernández Carrasco (13 juny 2015) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46500 i 46520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46220 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46220 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc websagunt.es Modifica el valor a Wikidata

La ciutat té dos nuclis principals: el nucli històric, a les faldes del castell i del teatre romà; i el Port de Sagunt, situat en la costa a 4 quilòmetres del nucli històric. El terme municipal compta amb 65.278 habitants (INE 2017) repartits entre els 5 quilòmetres que separen la platja de l'antic castell romà, dels quals la majoria (prop de 40.589, segons INE 2016) viu en el nucli poblacional anomenat Port de Sagunt. També es comptabilitzen altres 4 nuclis més de menor entitat: l'Almardà, El Baladre i les partides de Gausa i de Montiver.

GeografiaModifica

 
Vista general de Sagunt.

El municipi fa de capçalera de la comarca del Camp de Morvedre. Situat a la vora del riu Palància que, després de vorejar el casc de la ciutat, s'aboca en un con al·luvial, més pròpiament que un veritable delta, puix que el seu pendent és de 5,7 per mil en els últims 4 quilòmetres, superior al normal dels deltes.

La costa és baixa i sorrenca, coberta de dunes. La seua vegetació clímax es pot donar hui per desapareguda i hagué d'estar dominada per l'alzina. En l'actualitat hi ha alguns boscos de pins en les muntanyes més properes al mar. Entre les espècies, les que més abunden són el romaní i el llentiscle, en les forests; i el senill, la voga i la trencadalla, en les marjals costaneres. El medi climàtic és mediterrani. Al seu terme està el cim del Picaio.[1]

Límits
Soneixa
Algar de Palància
Alfara de la Baronia
Torres Torres
Alfondeguilla
Vall d'Uixó
Quart de les Valls
Benavites
Benifairó de les Valls
Faura
Almenara
Petrés
Gilet
Albalat dels Tarongers
Estivella
  Mar Mediterrània
Canet d'en Berenguer
Puçol
El Puig

Símbols de la Ciutat de SaguntModifica

Entre les restes arqueològiques de l'antiguitat, conservats en el museu de Sagunt, destaca un capitell de marbre blanc en les volutes del qual apareixen esculpides, en rosassa, dos dofins i entre ells una venera o petxina de les crides de Santiago. En 1882 aquest capitell es trobava abandonat a la seua sort en l'escena del teatre romà. En el suposat temple de Venus, a Almenara (Castelló), van aparéixer alguns carreus amb representacions del dofí i el pectén. La presència dels dofins i les petxines és freqüent en les emissions numismàtiques de Arse-Saguntum, constituint els símbols heràldics més antics de la ciutat assetjada i destruïda per Anníbal en la segona guerra púnica (218 abans de Crist).

Els blasons de Sagunt[2]Modifica

Les similituds de l'escut d'armes de Sagunt i València són notòries.

En 1888 Antonio Chabret i Fraga ja es pregunta en la seua coneguda obra (Sagunt, la seua història i els seus monuments): “Desde cuando usa Murviedro el mismo escudo que su vecina Valencia, ni cuando se añadió la corona real y el murcielago...”.. Més tard cita “El más antiguo, en forma de losanje se remonta al año 1412 y su composición se reduce a las barras o bastones rojos de Aragón sobre fondo amarillo, con corona real... A principios del siglo XVII vino a completar el remate de dicho escudo el simbólico murcielago, tan generalizado en otras poblaciones del Reino de Valencia”.

L'escut d'armes de la Ciutat de Sagunt, com hui el coneixem conté, fonamentalment, els quatre pals rojos sobre camp d'or, en forma de losanje per considerar el nom de la Ciutat com a femení. A la destra del rombe apareix una M i a la sinistra una L. Cinc estreles, una flor de lis, corona real.

Després de la conquesta de Morvedre, la vila va adoptar els símbols heràldics del rei aragonés Jaume I. Estant el monarca a Osca en 1250, en presència de Guillem de Moncada, García Romeu, Ximeno de les Falçs i Berenguer de Fuxa s'incorpora Morvedre, al costat de la seua “Terme General”, a la Corona de baix promesa de no separar-la mai d'ella.

Felip III, amb motiu de celebrar les seues noces a Sagunt amb donya Margarita d'Àustria en 1599 va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de la llavors vila, cinc estreles d'or que simbolitzen la vigilància i la lleialtat dels seus habitants feia la Corona.

Durant la guerra de Successió Morvedre es va distingir per la seua col·laboració al triomf de la causa del pretendent Felip V. Un dels seus generals, d’Asfield, va demanar al monarca se li concedira a la vila el títol de Lleial, afegint al seu escut una L i una flor de lis, símbol de la Casa de Borbó (Reial decret de 26 de maig de 1706).

Distinguir á los que se han hecho acreedores de mi favor con sus merecimientos. Y, teniendolos tan especiales la Villa de Murviedro del mi Reyno de Valencia por su particular fidelidad y Servicios: He resuelto por decreto señalado de mi Real mano de veinte y seis de Mayo de este año hacer merced á dicha Villa de que pueda añadir a sus armas una L á la derecha, y una flor de Lis a la izquierda sobre las estrellas que tiene en el escudo de sus armas...”.

Ferran VII, finalitzada la Guerra de la Independència, va concedir la facultat d'afegir a l'escut d'armes de Morvedre una M col·locada a la destra dels pals rojos, formant així, al costat de la L, el lema de Molt Lleial Ciutat de Sagunt que llueix fins als nostres dies.

La bandera de Sagunt[3]Modifica

La història de l'ensenya saguntina s'inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes del rei aragonés el 28 de setembre de 1238. Algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles Morvedre. Mentre el conqueridor repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, s'organitzen tres cossos de tropa amb més de cinc mil homes amb la missió de sotmetre aquells castells i viles que es mantenien fidels a l'últim rei musulmà. Un d'aqueixos cossos es va presentar davant les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l'acció guerrera la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d'Aragó.

El Morvedre cristià va ser donat a l'infant Sr. Pere de Portugal, fill del rei Sr. Sancho I de Portugal i cosí germà del pare de Sr. Jaime, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia real, Asalit de Gudal. Morvedre continue habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la qual es va oposar enèrgicament l'infant Sr. Pere de Portugal, senyor de la vila i del seu General Terme.

Jaume II va nomenar el seu escuder, Guillem de Santa Coloma, alcaide del castell de Morvedre incloent el Terme General en virtut dels seus rellevants mèrits per decret donat a Osca el 6 de juliol de 1307. El lloc de alcaide no era vitalício, sinó pel temps que al monarca li plaga, amb la fórmula de rigor, per la qual el rei encarrega a tots els seus oficials li tinguen com alcaide i li obeïsquen com a lloctinent seu que era.

Jaume I va concedir a València la seua pròpia ensenya, el "va penar de la conquesta", posteriorment ho faria a la resta de les viles reals, entre les quals es trobava Morvedre. La bandera dels quatre pals rojos sobre fons d'or serà un dels símbols de la nostra identitat com a poble. En el saló del plenari de l'Ajuntament s'exposa una còpia fidel de la bandera que concedira Jaume I a la vila de Morvedre.

El 15 de desembre de 1929 els saguntins van ratificar de nou la seua fidelitat a l'ensenya que els concedira el gran rei aragonés. Aquella jornada va ser memorable: la col·locació de la primera pedra del Col·legi Públic "Cronista Chabret" i la benedicció de la bandera brodada per un selecte grup de senyores i senyoretes de la ciutat, còpia exacta de la primitiva (segle XIV) i que Jaume I va atorgar amb l'indiscutible argument històric de proclamar-la nostra Senyera.

En el Llibre d'Actes (23 i 30 de desembre de 1929) de l'Ajuntament llegim: “En el Salón consistorial de la casa capitular, se reunieron el Alcalde y Concejales del Ayuntamiento que se anotan al margen (Baltasar Palanca Masiá, Remigio Santibañez Gorostegui, Ramón Gaspar Huguet, José Andani Boluda, Vicente Arnau Andrés, Salvador Agustí Such, Enrique Rubio Gallur, Manuel Romaní Verdeguer, Vicente Peris Moros, Joaquín Pérez Pérez, Francisco Moros Flors y Juan Martínez Gallego), con asistencia y presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil de esta provincia, Don Heraclio Hernández Malillos, con el fin de proceder a la bendición de la Bandera del Ayuntamiento, y haciéndose constar que en atención a que se habia desgastado la Bandera o Senyera de la Corporación Municipal por el uso de muchos años, acordó ésta hacer otra nueva que como continuación de aquella, sirva de estandarte de la Ciudad, se trasladaron a la Iglesia Parroquial de Santa María, en donde y oficiando la misma Don Pascual Llopis, como delegado del Eminentisimo Sr. Arzobispo de la Diócesis, Dr. D. Prudencio Melo Alcaide fué bendecida por el mismo la expresada Bandera con los rituales propios del caso”.

Després de la benedicció de la bandera en Santa María;“los señores Concejales en Corporación, presididos por el Excmo. Sr. Gobernador Civil con la Bandera desplegada a la Casa Capitular, rindiéndose los honores correspondientes, a su entrada a la misma, donde por la mencionada autoridad provincial y el Ayuntamiento se dispuso que, en lo sucesivo sea la repetida Bandera el estandarte que ostente el Ayuntamiento como Senyera de la Ciudad”.

Les actes municipals recullen els noms dels personatges que van acudir a l'acte de benedicció de la nova bandera. Aquests van ser: “El Marqués de Sotelo, Jefe Provincial de la Unión Patriotica y Alcalde de Valencia, Don Primitivo Peire, Ayudante del Excmo. Sr. Capitán General de la III Región Militar representando al mismo, Don Julián Losada Ortega, Delegado Gubernativo, Don Francisco Navarro Romero en representación de la Diputación Provincial, el Sr. Consúl de la República del Uruguay D. Eduardo Martínez Sabater y otras distinguidas Autoridades y Personalidades de la Capital y de la Ciudad”.

HistòriaModifica

De l'antiga Arse a SaguntumModifica

 
Castell de Sagunt

Ja es parla de la ciutat de Sagunt en alguns textos de la literatura clàssica, relacionant-la amb esdeveniments succeïts en la Segona Guerra Púnica. Aquesta ciutat íbero-edetana era coneguda com a Arse però amb el temps donaria lloc a la ciutat hispano-romana Saguntum.

La història de Sagunt com ciutat portuària és molt extensa. Ja en el segle iii aC, Sagunt (en aquella època, ciutat d'origen grec i aliada de Roma) constituïa un punt estratègic en el comerç pel Mediterrani amb la seca més important d'edetània.[4] Ja en aquella època, comerciants de Sagunt vivien instal·lats en les proximitats del port (fora de la ciutat emmurallada) amb la finalitat de fer pròspers els seus comerços a costa dels mariners que arribaven a Sagunt. Aquest port antic és el barri conegut com a Grau Vell.

El Tractat de l'Ebre va finalitzar la primera guerra púnica marcant els límits de la inluència entre Cartago i Roma en l'Ebre, i segons Tit Livi la mateixa garantia es va afegir al tractat del 228 aC per la presència més al sud de l'Ebre de la ciutat d'Arse (Sagunt), com a ciutat lliure,[5] en canvi Polibi no ho esmenta. La ciutat edetana, va ser assetjada pel general Anníbal en l'any 219 aC donat el seu emplaçament estratègic. El setge va durar mesos, i els habitants d'Arse van basar la seva estratègia a impedir a Anníbal superar les muralles que voltaven la ciutat. No obstant la negativa d'ajuda de les comarques del voltant, que veien amb temor el creixent poder d'Arse sobre els pobles de la regió, van poder resistir els envits de l'exèrcit cartaginès per a prendre la ciutat. La situació es va fer insostenible després de la negativa de la República Romana d'enviar ajuda als saguntins. La ciutat desmoralitzada va poder resistir uns mesos més, davant un exèrcit major en nombre i en recursos, cal tenir en compte que l'exèrcit que va assetjar la ciutat s'havia format amb l'objectiu final de derrotar a Roma. A més d'estar comandat per un dels grans cabdills de l'antiguitat. Després del setge, Anníbal es va trobar amb una ciutat desolada, parcialment destruïda i cremada. Allò va enfurir al cartaginès que havia sacrificat temps, soldats i recursos en la conquesta de la ciutat. Conta la llegenda que els ciutadans de Sagunt en no rebre l'ajuda dels romans, i amb la negativa de rendir-se, van decidir encendre una gran foguera i es van llançar tots a ella. Així es va iniciar la Segona Guerra Púnica entre Cartago i la república de Roma.

Set anys després la ciutat va ser recuperada pels romans, sota el nom de Saguntum. En el 214 a. de C. va passar a ser administrada com municipium (municipalitat romana); els romans van construir un gran circ en la part baixa de la ciutat i un teatre amb capacitat de vuit mil espectadors. Segons han revelat les excavacions arqueològiques, la ciutat romana podria haver albergat uns 40.000 habitants.[6]

Edat mitjanaModifica

 
Alt Forn del Port de Sagunt.

Els àrabs van prendre la ciutat en l'any 713 després de Crist. A partir d'aquesta època és quan el topònim Saguntum va canviar a Morbyter i altres variants, i més tard es denominaria Murvedre o Morvedre, denominacions derivades dels muri veteres ("murs vells", "murs veterans") de l'edat mitjana. Aquest canvi de nom va ser possible gràcies al fet que durant l'antiguitat tardana Saguntum es va despoblar totalment, fins al punt que va perdre fins el nom. Els àrabs fundaren un nou poble a la vora de l'antiga Saguntum, però com que no ho sabien, el nou poble s'anomenaria "parets antigues". Després de la invasió dels àrabs, s'inicia la decadència a favor de Balansiya (València).

El novembre de 1092, Abu Issa Lubbun ibn Lubbun, visir de Yahya al-Qàdir, es va revoltar a Morvedre en desacord amb la seva política d'acords amb els cristians i cedeix la seva ciutat a Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, l'emir d'Albarrasí a canvi d'una pensió i el dret de viure en Albarrasí.[7] Abd-al-Màlik ibn Hudhayl, per a no molestar el Cid el va prestar vasallatge immediatament. El Cid va poder avituallar les seves tropes en els pobles i castells d'Albarrasí mentre respectava els dominis d'Abd-al-Màlik ibn Hudhayl.

L'any 1239 es va produir la conquesta de la ciutat per Jaume el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la Guerra dels Dos Peres.[8] Després de la Pau de Morvedre es van renovar les hostilitats a la frontera d'Aragó i Pere de Castella, va penetrar el 1364 pel regne de València, sembrant el terror i apoderant-se d'Alacant, Elda, Gandia i altres castells arribant a assetjar València. Amb l'atac per terra de Pere el Cerimoniós i per mar d'Olf de Pròixida[9] els castellans es van retirar a Morvedre, que és recuperada el 14 de setembre de 1365.[10]

Edat Moderna i ContemporàniaModifica

 
Plànol de Sagunt en 1809, publicat a l'Itinéraire descriptif de l'Espagne, d'Alexandre de Laborde.

A l'inici del XIX, durant les guerres napoleòniques, durant la batalla de Sagunt el mariscal Louis Gabriel Suchet conquerí la ciutat de camí a València.[11]

En 1868, el nou Govern Provisional va modificar el nom de la ciutat, anomenada Morvedre des de feia més de deu segles, per l'antic nom romà de Sagunt, seguint els cànons romàntics i classicistes de l'època.

El desembre de 1874, es va produir a Sagunt el pronunciament militar encapçalat pel general Martínez Campos, que va posar fi a la I República i va originar el període de la Història d'Espanya coneguda com a Restauració borbònica.

A principis del segle xx es va desenvolupar una potent indústria siderúrgica al voltant del Port de Sagunt, originant l'actual nucli urbà del Port. En els anys 80, a causa de la reorganització industrial i a la crisi econòmica, es va tancar l'últim alt forn.

La ciutat es va declarar seguidament com zona industrial, el que va afavorir una major diversificació del seu sector productiu (ciments, química) i una especialització del sector sidero-metal·lúrgic, atraient les inversions de grans societats com el grup Arcelor o la ThyssenKrupp.

DemografiaModifica

Sagunt tenia 65.821 habitants l'any 2008, sent la quarta ciutat de la província de València per població. El seu pes demogràfic es deu a la instal·lació d'importants indústries siderúrgiques en la seva costa a principis del segle xx, formant el nucli urbà actual del Port de Sagunt.

En el nucli històric de Sagunt és comú l'ús del valencià, mentre que en el Port el castellà és la llengua predominant.

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[a]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[12]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014
Població 56.756 57.017 57.741 58.287 60.488 61.823 62.702 n.d. 65.821 66.070 66.259 65.595 65.238 65.190 65.003

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 25 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 de Compromís per Sagunt (Compromís), 5 d'Iniciativa Portenya (IP), 3 del Partit Popular (PP), 2 d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Vox.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Sagunt

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Darío Moreno Lerga 6.976 23,31% 7 ( +4)
Compromís per Sagunt   Francesc Fernández Carrasco 5.453 18,22% 5 ( )
Iniciativa Portenya   Manuel González Sánchez 4.975 16,63% 5 ( +2)
Partit Popular   Sergio Ramón Muniesa Franco 3.732 12,47% 3 ( -2)
Esquerra Unida del País Valencià   Guillermo Sanpedro Ruiz 2.773 9,27% 2 ( -2)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Salvador Montesinos Zamorano 2.527 8,44% 2 ( )
Vox   Alejandro Vila Polo 1.615 5,39% 1 ( +1)
Altres candidatures[b][c]   1.698 5,68% 0 (  -3)
Vots en blanc   175 0,58%
Total vots vàlids i regidors 29.924 100 % 25
Vots nuls 140 0,47%
Participació (vots vàlids més nuls) 30.064 60,83%**
Abstenció 19.364* 39,17%**
Total cens electoral 49.428* 100 %**
Alcalde: Darío Moreno Lerga (PSPV) (15/06/2019)
Per ser la llista més votada, després de no haver obtingut majoria absoluta dels regidors (9 vots: 7 de PSPV i 2 d'EUPV[13])
Fonts: JEC,[14] JEZ Sagunt,[15] M. Interior,[16] Periòdic Ara.[17]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldesModifica

Des de 2019 l'alcalde de Sagunt és Darío Moreno Lerga del PSPV-PSOE.[18][19]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Manuel Carbó Juan PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 José Garcia Felipe
Francisco Crispín Sanchis[20]
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
21/05/1984
Dimissió/renúncia
--
1987–1991 José Garcia Felipe CIPS 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Girona i Rubio PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Manuel Girona i Rubio
Silvestre Borràs Azcona
PSPV-PSOE
PP
17/06/1995
09/04/1997
Moció de censura PP+UPV-BN+CDS+CIPS
--
1999–2003 Silvestre Borràs Azcona PP 03/07/1999 --
2003–2007 Glòria Calero Albal PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Alfredo Castelló Sáez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Alfredo Castelló Sáez
Sergio Ramón Muniesa Franco
PP
PP
11/06/2011
23/10/2014
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Quico Fernández Carrasco Compromís 13/06/2015 --
Des de 2019 Darío Moreno Lerga PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[19]

EconomiaModifica

L'economia de Sagunt està basada principalment en la indústria siderúrgica i en l'exportació de cítrics. El cultiu de secà consistix en garroferes, oliveres i algunes vinyes i ametlers; entre el regadiu destaquen el taronger i altres arbres fruiters.

Fins al segle XIX, va ser una població essencialment vinícola que exportava vi i aiguardent a França; però a principis d'eixe segle, degut a la destrucció dels vinyers a causa de la fil·loxera i a la conversió del secà en regadiu, els vinyers van ser substituïts pels cítrics.

L'activitat pesquera va començar amb la construcció del port pesquer.

A principis del segle XX, amb la industrialització, va començar l'exportació de mineral de ferro d'Ojos Negros (Terol) a part de les fàbriques d'aiguardents, farina i teixidors de llenços comuns de fils.

MonumentsModifica

 
Castell de Sagunt.
 
El castell, l'església de Santa Maria i l'Ajuntament.

Monuments civilsModifica

Monuments religiososModifica

  • Església Arxiprestal de l'Assumpció de Santa Maria.
  • Església d'El Salvador
  • Ermita de la Sang
  • Ermita de Sant Miquel
  • Ermita de la Mare de Déu del Bon Succés
  • Ermita de Sant Roc
  • Ermita de la Magdalena. Situada al carrer del Castell, en aquesta ermita també es venera Sant Blai. Està adossada pel fons i un dels seus costats a habitatges particulars, mentre que de l'altre lateral arranca un arc de pedra de la jueria. Restaurada al costat d'altres ermites de la ciutat en 2012, es troba en bon estat. És un temple de reduïdes dimensions, amb façana rectangular llisa i molt senzilla, que remata en acroteri amb una espadanya de mig punt —afegida en una interven-ció de 1960— amb la seua campana i creu de forja. La porta d'accés és de llinda i emplanxada amb el corresponent espiell. Sobre ella hi ha un retaule ceràmic amb la imatge de la santa i, a banda i banda, sòcols amb el nom de l'ermita. El fosc interior té sòl de llosetes i unes dimensions aproximades de 3 m per 2 m. La fornícula principal de l'altar alberga una imatge de Sant Blai; la imatge de Santa Maria Magdalena, xicoteta i ben tallada, es troba en una capelleta envidrada al late-ral dret.
  • Ermita dels Dolors
  • Monestir de la Mare de Déu al peu de la Creu o de Santa Anna

Llocs d'interés naturalModifica

Personatges il·lustresModifica

EsportsModifica

A Sagunt hi ha dos clubs d'handbol d'important nivell i prestigi, el BM Morvedre femení, que es troba en la màxima divisió estatal i disputa els seus partits en el pavelló René Marigil; i el Fertiberia Port de Sagunt, que des de la temporada 1999-2000 se troba en Primera Divisió Nacional,[26] i disputa els seus partits en el Pavelló Municipal de Sagunt.

Pel que fa al futbol, al nucli històric trobem l'Atlètic Saguntí, que actualment milita a la Tercera Divisió, després d'haver passat per la Segona Divisió B, i el Sagunt Futbol Base, de 1a Regional. Al Port de Sagunt destaca el CD Acer, que a pesar d'aglutinar molts esportistes en les seues respectives estructures, el primer equip es troba en Regional Preferent.

Així mateix també hi ha dos clubs de bàsquet, el Bàsquet Sagunt-C.B. Morvedre, que en els últims temps està agafant gran interès en el municipi a causa dels seus constants ascensos de categoria, i el C.B. Port, del nucli d'El Port.

En l'àmbit d'esports d'equip també hi ha clubs de voleibol, el Stella Maris i futbol sala, el C.D. Ibèric. D'altra banda també hi ha clubs d'atletisme, escacs, gimnàstica, lluita, natació, tennis de taula, judo, i pràcticament de quasi totes les categories esportives existents, que representen el nom de la ciutat a escala regional, nacional, i inclús en alguns casos internacional, cas de: l'Handbol Sagunt, representants del club de lluita Ares que disputen competicions internacionals, o d'importants atletes locals com Sandra Jiménez.

FestivitatsModifica

 
Fotografia de la foguera que se realitza en la plaça Major de Sagunt.
 
Foguera en l'Església de Begonya.
 
Processó i bendició d'animals.
  • Festivitat de Sant Vicent Ferrer
  • Falles (Celebrades els dies previs al 19 de març)
  • Setmana Santa per la confraria de la Sang (amb una tradició molt arrelada al nucli històric)
  • Festivitat de Sant Cristòfol (Celebrada el diumenge més pròxim al 10 de juliol)
  • Festes patronals en honor dels Sants Màrtirs: Abdó i Senent -els Sants de la Pedra- (Celebrades la segona quinzena de juliol)
  • Festivitat de la Mare de Déu de Begonya (Celebrada la primera quinzena d'agost al nucli del Port)
  • Festes en honor de Sant Ramon Nonat (Celebrades l'última setmana d'agost)
  • Festes en Honor de la Mare de Déu del Bon Succés (Celebrades la primera desena de setembre)
  • Festes de moros i cristians (Celebrades el primer cap de setmana d'octubre)
  • Festes del Barri Biensa (Celebrades l'última setmana completa de Setembre)
  • Festes de la Mare de Déu del Carme (al nucli del Port)

Sant AntoniModifica

Situada a prop del solstici d’hivern (dia 21 de desembre), la revetlla de Sant Antoni se celebra la nit del 16 de gener i s'emmarca en un conjunt de celebracions precristianes que evocaven el reinici del cicle agrícola al voltant del foc, símbol de purificació i de renovació de la vida.

L'Associació Amics del Cavall és l'encarregada d'organitzar els actes de les festes populars de Sant Antoni a mitjan gener. Destaca el trasllat del pi des del trinquet fins a la plaça Major, arrossegat per cavalls i acompanyat del grup de percussió i dolçaina de la Diabòlica de Morvedre, per a muntar la foguera. Posterior ment després de muntar la foguera esta és cremada acompanyada del volteig de campanes a càrrec del grup Els Campaners de Morvedre. El “taller de dimonis”, els tradicionals correfocs, el “bureo”, és a dir, una antiga festa popular oberta a la participació de tot el món, la concentració d'animals, l’exhibició i la cercavila de cavalls i finalment la benedicció d'animals.[27]

D'altra banda, al barri del Salt se celebren festejos de bous al carrer en honor a Sant Antoni. Des de 2018 es du a terme una foguera a l'entorn de l'Albereda del Port de Sagunt, organitzada per l'associació Hoguera de San Anton Porteña.[28]

Sant BlaiModifica

 
Benedicció coquetes de Sant Blai.

L'Associació Cultural Ermita de la Magdalena i Sant Blai (BRL) s'ocupa del manteniment de l'ermita i dels festejos que s’hi relacionen, especialment la celebració de la festivitat de Sant Blai el 3 de febrer i el mercat medieval del 9 d'octubre. La imatge de la santa titular es venerava des de temps molt antic a la capella medieval del Castell; després de la Guerra de Successió i l'abandó de la fortalesa, va passar a estar a cura d'un ermità fins que es va construir aquesta ermita l'any 1814, poc després de la Guerra de la Independència.

A l'Església llatina, la festa de Sant Blai se celebra cada any el 3 de febrer, tot i que l´Església Oriental fa memòria del sant l'11 del mateix mes. Una de les tradicions més populars de Sant Blai es realitza amb dos ciris, que col·locats en forma de creu es passen pel cap i la gola dels fidels. També sol beneir-se les coquetes de Sant Blai tant tradicionals en la vila de Morvedre i l’oli, que es reparteix als qui participen a la festa.

Ànecs a l'aiguaModifica

Ànecs a l'aigua era una festa de la localitat on se soltaven ànecs a la mar al Port de Sagunt i els festers tracten de capturar-los de nou. Data dels anys 20 del segle xx. Aquesta pràctica fou prohibida a les darreries del segle passat, però l'ajuntament saguntí decidí continuar amb la festa i el 2006 va ser sancionat amb una multa de 45.000 euros en fer cas omís de la prohibició.[29]

PlatgesModifica

Platges de SaguntModifica

Platges del Port de SaguntModifica

 
El 3r Splash Sagunt, febrer de 2016

Vegeu tambéModifica

NotesModifica

  1. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  2. També participaren a les eleccions de 2019: En Comú Podem (1.400 vots, 4,68%), El Nostre ADN (ENADN) (217 vots, 0,73%) i Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal (ERC-AM) (81 vots, 0,27%)
  3. ADN Morvedre perdé els 3 regidors obtinguts a les eleccions de 2015.

ReferènciesModifica

  1. «el Picaio de Sagunt». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: Maig 2016].
  2. Bubok, Editorial. «Privilegios y Honores de la Ciudad de Sagunto | Albert E. Llueca Juesa» (en castellà). [Consulta: 3 febrer 2021].
  3. «Privilegios (II): La bandera de Sagunto». Albert Llueca. [Consulta: 3 febrer 2021].
  4. Corell, Josep. Inscripcions romanes del país Valencià: Saguntum i el seu territori. Universitat de València, 2002, p.15. ISBN 8437055245. 
  5. Livi, Tit; Roberts (trad), Canon. The History of Rome, Book 21 (en anglès). E. P. Dutton and Co., 1912. 
  6. C.M.R «Cinco de cada seis excavaciones sacan a la luz restos históricos». Las Provincias [Sagunt], 10-04-2008 [Consulta: 13 juny 2017].
  7. Guichard, Pierre. Al-Andalus Frente a la Conquista Cristiana: Los Musulmanes de Valencia, Siglos XI-XIII (en castellà). Universitat de València, 2001, p.443. ISBN 8470308521. 
  8. Masià i de Ros, Àngels. Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso (en castellà). CSIC, 1994, p. v.1, p.297. ISBN 8400074459. 
  9. Cárcel Ortí, María Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València en Jaume d'Aragó (segle XIV). Universitat de València, 2005, p.197. ISBN 843706046X. 
  10. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, S.L., p.26. ISBN 8487398456. 
  11. R. Azúa et alii. Guía de los monumentos romanos y del Castillo de Sagunto. Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, 1987, p. 22-34. 
  12. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  13. Arribas, M. «Darío Moreno, nou alcalde de Sagunt». Levante-EMV, 15-06-2019 [Consulta: 31 juliol 2019].
  14. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.492 [Consulta: 29 abril 2020].
  15. Junta Electoral de Zona de Sagunt «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Sagunto sobre proclamación de candidaturas a las elecciones locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 80-81 [Consulta: 28 juliol 2019].
  16. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 28 juliol 2019].
  17. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Sagunt», 26-05-2019. [Consulta: 28 juliol 2019].
  18. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 3 juliol 2019].
  19. 19,0 19,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Sagunt. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].
  20. Millas, Jaime «Mayoría absoluta del PSOE en la gestora municipal de Sagunto» (en castellà). El País, 19-05-2015 [Consulta: 2 setembre 2015].
  21. «DOGV - Núm. 4.336», 16-09-2002.  PDF
  22. «La Marjal dels Moros demostra el seu potencial turístic - ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ». [Consulta: 31 desembre 2018].
  23. «Visita guiada a la Muntanya de Romeu - ACCIO ECOLOGISTA-AGRO». [Consulta: 31 desembre 2018].
  24. «EXCURSIÓ A LA MUNTANYA DE ROMEU - ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ». [Consulta: 31 desembre 2018].
  25. tv, morvedre. «SaguntoTV - Video declaración Emilio Llueca como Hijo Adoptivo de Sagunto - Vídeo Dailymotion» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2021].
  26. Història del Fertiberia BM Puerto Sagunto, en la pàgina web oficial del club. (en castellà)
  27. Bubok, Editorial. «FESTES POPULARS DE MORVEDRE. Calendari Litúrgic | Albert E. Llueca Ju» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2021].
  28. «La A.C. Sant Antoni de Sagunt presenta su programa para la festividad de Sant Antoni» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2021].
  29. Llueca Úbeda, Emilio «Ànecs a l'aigua». Las Provincias, 08-07-2007 [Consulta: 13 juny 2017].

Enllaços externsModifica

  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Sagunt
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sagunt