Olf de Pròixida
Olf de Pròixida (mort el 1381) va ser un noble i alt funcionari reial valencià del segle XIV provinent dels Pròixida sicilians. Va ser el més il·lustre de la família, destacant com a (almirall) militar i marí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  |
| Mort | 1381 |
| Governador general del Regne de Mallorca | |
| 1365 – 1374 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, oficial naval |
| Activitat | (Floruit: segle XIV ) |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Pere el Cerimoniós |
| Conflicte | Reannexió de Mallorca (1342-43),
Revolta de Sardenya (1353-1355) (Batalles de Quart i de l'Alguer, Setge de València (1363) |
| Participà en | |
| 1354 | expedició |
Biografia modifica
Va estar al servei del rei Pere IV el Cerimoniós, d'Aragó, prenent part en la guerra de Mallorca (1342-1343), vencent els unionistes de València (1347) i destruint les terres d'Almansa i Villena (1351). El 1353 va ser armat cavaller a València. Va participar en l'expedició a Sardenya i fou un dels capitans de l'armada reial a la batalla de l'Alguer de 1353. A l'illa va ser nomenat governador de Càller (1355) i reformador (1360). El mateix any tornà a fer de mariner. Va acompanyar la infanta Constança a Sicília (1360-1361) i va dirigir la flota que havia d'aixecar el bloqueig de València en 1364, assetjada per l'armada castellana de Pere I. Va ser lloctinent de governador a Mallorca des del 1365 al 1374 mentre seguia defensant Sardenya (1368). El 1374 fou nomenat governador de València.[1]
El 4 de novembre del 1360 va dirigir un estol de vuit galeres i dues naus que va sortir de Barcelona amb la reina Constança a bord. El viatge partia de la decisió de Pere el Cerimoniós que la seva filla Constança es pogués reunir amb el seu marit, Frederic III, a Sicília. El 1360 tingué com a lloctinent a Francesc de Santcliment.[2] L'expedició va arribar pocs dies després de l'illa de Sardenya. En aquest moment Olf de Pròixida era capità d'aquesta petita armada i governador de l'illa. Va retenir la reina Constança al port de Càller durant la resta de l'any esperant el moment oportú per portar-la s Sicília per celebrar les noces reials. L'expedició amb la reina Constança es va tornar a posar en marxa els primers dies del 1361 evitant les faccions anticatalanes de Palerm i Messina. Van anar a Trapani, Siracusa i Catània. En tot aquest viatge Jaume de Mitjavila va fer importants préstecs per finançar les activitats d'Olf de Pròixida.[3]
El 1370 capitanejava l'estol que havia d'acompanyar el Papa Urbà V en el seu viatge de retorn a Avinyó des de Roma. Va ser el capità de l'estol que el 26 de novembre del 1372 va foragitar la revolta del jutge d'Arborea.[4]
El seu net modifica
Un altre personatge té el mateix nom, probablement el seu net. Aquest Olf de Pròixida el 15 de juliol de 1387 seria nomenat governador a Oriola. Era fill de Nicolau de Pròixida, que també havia estat governador d'Oriola, i d'Elvira de Centelles. En ser nomenat ja posseïa Alcosser, Almenara i Llutxent i altres possessions menors. El 1399 Martí l'Humà l'autoritzà a augmentar el peatge que cobrava a la barca per travessar el Xúquer a Alcosser. El 1407 el mateix rei li vengué per 1000 florins d'or la jurisdicció sobre els sarraïns de diversos llocs.[5]
Referències modifica
- ↑ «Olf de Pròixida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Altres famílies i membres l'oligarquia barcelonina». A: C. Batlle i Gallart et alii. El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Barcelona: Editorial CSIC, 2007, p. 330. ISBN 978-84-00-08509-4.
- ↑ Luis Duch. Armes espirituals i materials: política: antropologia de la vida quotidiana, 4,2. L'Abadia de Montserrat, 2001, p. 324–. ISBN 978-84-8415-293-4.
- ↑ Universidad de Barcelona. Facultad de Filosofía y Letras, Palma. Mayurqa, 27. Universitat de les Illes Balears, p. 96–.
- ↑ Maria Teresa Ferrer i Mallol. Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle XIV. Editorial CSIC - CSIC Press, 1990, p. 142–. ISBN 978-84-00-07074-8.